Si una cosa tenen els tres diputats de la CUP és la senzillesa expressiva. Sovint tan clara com punyent. Fins i tot, els més veterans cronistes parlamentaris gosen dir que han transformat una litúrgia oral parlamentària que s'allunya de conceptes com “capteniment” o “subsegüent”. Un dels exemples es va poder veure en el plenari d'aquesta setmana. Concretament en el debat a la totalitat de la proposició de llei de modificació de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. Una proposta del PSC per mirar d'acabar amb els concerts amb les escoles que segreguen per raó de sexe. 

Mentre els diputats parlaven de “dualització”, el portaveu en el debat per part de la CUP, Quim Arrufat, va voler resumir en tres línies el pim-pam-pum dialèctic entre els grups partint de la premissa que el PSC rondinava sense dir-ho pels acords econòmics entre les escoles de l'Opus Dei i el departament d'Ensenyament. “Ens sembla de rebut- de rebut- que les escoles bàsicament, i diguem-ho clar, de l'Opus- de l'Opus-, és a dir, d'una secta, d'una secta empresa, religiosa, que tenen deu mil alumnes, que ens costen 20 milions d'euros l'any, que segreguen per sexe, que són absolutament elitistes i que els importa bastant poc el que ens passi a la resta de la humanitat perquè viuen en el seu món”, va cloure Arrufat la seva intervenció. (Final del vídeo)