Segons seriosos estudis de psicologia social, les etapes de la vida on l’ésser humà és més feliç solen ser les primeres i les últimes, mentre que les centrals, ja sigui per les convulsions de l’adolescència o pels neguits de la criança i la recerca de l’estabilitat laboral, tenen sempre un component d’angoixa que, a més, ha esdevingut segell d’identitat en les noves generacions, fruit de la incertesa econòmica però també d’altre tipus de frustració, la generada per la idea, absurda, de què tot desig és un dret i, en conseqüència, ha de ser satisfet.

Si el gran trauma després del de la sortida del claustre matern és començar a caminar, durant l’adolescència se n’hi produeix un altre molt important com és la descoberta de la sexualitat, i sol tenir un comprensible efecte de distracció en relació amb l’aprenentatge a les aules, més encara en temps de xarxes i ciberespai, quan l’accés a la pornografia des de molt primerenques edats sexualitza indumentàries i comportaments en els espais de relació educatius com mai abans havia succeït.

Aquesta constatació no és, evidentment meva. Sols estic afegint-me a les que es van fer a la Young Women's Leadership School (Escola de Lideratge Femení) de Brooklyn, Nova York, on sota la direcció de Talana Bradley i des del 2008, s’ha aconseguit que més de la meitat de les seves alumnes obtinguin la màxima qualificació del Departament d'Educació de Nova York i que totes accedeixin a la universitat, en un país on només una quarta part de la gent nascuda en zones pobres accedeix a l’educació superior. Com asseguren les seves estudiants en un documental realitzat pel centre, l’absència del sexe masculí a les aules les permet estar més concentrades, “no haver de preocupar-me pel meu aspecte físic”, “sentir-nos més poderoses”, “no haver de competir per l'atenció d'un home”.

El de Brooklyn no és el primer centre de la Young Women's Leadership School, ja que des de 1996 hi ha un a Harlem. L'educació diferenciada sempre ha existit, però en el context actual, i sobretot per als entorns més desafavorits, es tracta d’una oportunitat a la qual sols la gent acomodada hi té accés, duent els seus fills a internats estrangers, on la “segregació” és un valor educatiu d’eficàcia. No entenc per què en el nostre entorn es priva a la concertada d’aquesta llibertat d’escollir. Gran errada dels pressupostos de la Generalitat d’enguany en matèria educativa i sobre tot un greu per a les classes més pobres. En el meu cas un institut públic d’abans de les reformes i que mantingué l’educació diferenciada durant anys després de la mort de Franco, em va permetre excel·lir en la universitat.

Tan malament no devia estar, sobretot si ho comparem amb les dades decebedores que en matèria de competències són la nostra realitat present. Es pren per la via ideològica el que més aviat hauria de tractar-se des de la perspectiva de la sociobiologia, perquè en certes etapes de la vida el sexe influeix de manera inoperant sobre la capacitat de concentració de cada alumne en els objectius fonamentals de l’escola: aprenentatge de continguts, d’habilitats i de valors. Si sols pagant es pot optar per aquest sistema, després no hi valen queixes sobre desigualtats de resultats.