01
d'octubre
del
2009
L'any 2008 es va tancar al Ripollès amb un creixement del producte interior brut (PIB) del 3,1%, el més elevat percentualment del conjunt del Principat segons recull l'Anuari econòmic comarcal de Caixa Catalunya.
Per sectors destaca l'avanç del 8,5% de la construcció (la mitjana catalana se situava en un -3,0%); dels serveis (3,8%) i el primari (2,9%). El sector industrial, en canvi, va davallar un -1,7%, nou dècimes menys que al conjunt del país. En el cas de la construcció l'informe destaca que l'avanç es produeix malgrat la crisi immobiliària, ja que els habitatges iniciats han caigut un 62,1%, els acabats un 28,2% i els en construcció un 8,1%.
En la distribució de sectors, la comarca presenta una major importància de la indústria, la construcció i el sector primari que la resta del país. La tendència s'inverteix en el cas dels serveis. Globalment, en el període 2000-2008, el creixement econòmic mesurat a partir del PIB ha estat d'un 24,9%, lleugerament per sobre la mitjana del Principat (24,2%).
Reproduïm a continuació la fitxa que l'Anuari econòmic comarcal dedica al Ripollès.
- Documents de l'Anuari econòmic comarcal
- Fitxes comarcals (pdf)
Ripollès
El creixement econòmic del Ripollès el 2008 va ser del 3,1%, el més elevat de les comarques catalanes. Aquest dinamisme del VAB comarcal expressa els avanços significatius dels sectors de laconstrucció (8,5%), els serveis (3,8%) i el primari (2,9%), tots tres molt per sobre de la mitjana de Catalunya (-3,0, 2,5 i -1,3%, respectivament).
El sector industrial, en canvi, ha experimentat una davallada d’intensitat inferior a la mitjana (-1,7%, davant el -2,6% català). El sector que més ha aportat al creixement de la comarca és el terciari, amb 2,0 punts percentuals, seguit de la construcció (1,5 punts percentuals), mentre que el primari ha tingut una aportació pràcticament nul·la i la indústria hi ha restat 0,4 punts. En termes agregats, el creixement del període 2000-2008 s’ha situat en el 24,9%, lleugerament per sobre la mitjana de Catalunya, del 24,2%.
El creixement del VAB del primari prové, principalment, de la branca productiva més important de la comarca, el vacum, que avança del 8,4%, així com del porcí, que ho fa de l’1,8%. En contraposició, la fusta davalla de l’1,8%, i els farratges del 9,9%. Pel que fa a l’ocupació en el sector, s’ha reduït del 4,9%, en termes d’afiliacions a la Seguretat Social.
Dins el sector industrial s’observen comportaments diferenciats de les branques principals de producció. D’una banda, aliments, begudes i tabac i equipament elèctric, electrònic i òptic avancen del 6,2 i el 6,1%, respectivament. D’una altra, metal·lúrgia i productes metàl·lics i tèxtil, cuir i calçat reculen del 0,3 i el 16,3%, respectivament, cosa que determina el signe negatiu final del VAB sectorial. En conseqüència, els afiliats en el sector han disminuït del 4,1%.
El creixement elevat del sector de la construcció ha tingut lloc al marge dels mals resultats del subsector residencial, en el qual els habitatges iniciats han caigut del 62,1%, els acabats del 28,2% i els en construcció del 8,1%. Això ha comportat un descens dels afiliats en el sector del 13,5%.
Pel que fa a l’activitat terciària, és destacable l’avanç de comerç i reparacions, del 5,6%, així com els d’hoteleria (3,1%), intermediació financera (3,3%) i transports i comunicacions (1,8%). Però el major dinamisme cal buscar-lo en els serveis col·lectius (AA.PP., sanitat i educació pública i privada), que avancen del 7,6%, i representen gairebé una quarta part del VAB sectorial. El trasllat d’aquests registres al mercat laboral s’ha traduït en un augment dels afiliats a la Seguretat Social del 3,2%, si bé en termes agregats de tots els sectors productius de la comarca aquests han disminuït de l’1,8%, intensitat inferior a la mitjana de Catalunya (-2,2%).