Vostè debuta literàriament amb una obra que comença al Ripoll del 970. És casual que s'ambienti a la capital del Ripollès?
No és pas casual. Des de fa molt temps en el meu imaginari hi volta una història no només relacionada amb Ripoll sinó amb el seu monestir. I és que tota la vida hi he passat per davant, ja que el meu pare és de Camprodon, i és una imatge que tinc gravada des de la infantesa.
Més enllà d'aquests records com s'ha cuinat aquest llibre?
Es planteja la possibilitat d'escriure una novel·la i era el meu somni... i començo a crear una història de ficció i a pensar on la podia ambientar. Tenia dos escenaris molt clars, un era Ripoll i l'altre Còrdova...
Còrdova, per què?
Hi havia estat de viatge de petit amb els meus pares i és una ciutat que em va al·lucinar. Tenia al cap que era una ciutat molt literària i que un dia o altre hi podria fer transcórrer una història.
Ripoll i Qurtuba (Còrdova) a banda de formar part de la meva memòria són històricament, i especialment en aquella època, dos llocs molt importants. Ripoll, en l'època de l'abat Arnulf -previ a Oliba- estava a punt de viure l'època més brillant del seu monestir i esdevenir el focus cultural de la Catalunya Vella i l'imperi Carolingi. Al mateix temps Qurtuba vivia l'esplendor del califat, la societat més moderna de l'època i que constituïa el Nova York del moment, una ciutat moderna i en la qual l'accés a la cultura era significatiu, la gent viva raonablement bé, menjaven equilibrat i les cases tenien aire condicionat... i on hi havia 70 biblioteques entre les quals la del califa amb mig milió d'exemplars...
Mig milió d'exemplars!
Sí, una biblioteca amb mig milió d'exemplars i una setantena més arreu de la ciutat. Això contrastava amb la de Ripoll -la més important de la Catalunya Vella, i de tota la Vella Europa conjuntament amb el monestir de Sant Gal- on hi havien 65 llibres. El contrast és brutal! Tenia moltes ganes que els llibres tinguessin en aquesta història un paper molt important i el paper de les biblioteques de Ripoll i Còrdova em servia per explicar la història d'aventures que tenia al cap.
Ha dit que escriure un llibre era quasi un somni...
Sí, un somni. Jo sempre he estat un amant de la lectura i la literatura i, de fet, havia treballat durant tres temporades en el programa del canal 33 Alexandria, fet que em va permetre apropar-me als autors des de la banda del periodisme.
El Monestir, Estamariu, Estiula, Ventolà, el torrent de la Cabana... és un imaginari molt conegut pels lectors del Ripollès. És conscient que el llibre és el candidat a ser el número 1 per Sant Jordi a la comarca?
(Riu) M'encantaria!
No és una voluntat, i tot està en funció de la trama, però quan treballes busques que l'escenari sigui el més verídic possible. En aquest sentit hi ha hagut un important treball de documentació. Estamariu era un vilar, nuclis d'una màxim d'una desena de cases. Estiula un alou, de pagesos lliures però que depenien del Monestir... Tot i això, cal advertir que hi ha un personatge de ficció, el senyor de Ventolà, que malgrat aparèixer poc a la novel·la és el gran dolent.
En què ha consistit aquesta tasca de documentació?
Doncs ha suposat passejar molt pels escenaris i tancar-me als arxius: al comarcal del Ripollès, a l'històric municipal de Còrdova, a l'arxiu dels museu de la Torre de la Calahorra de Còrdova... Han estat tres mesos de documentació i sis més per 'vomitar-ho' i tenir el llibre a punt.
En les primeres pàgines del llibre apareixen temes com la relació entre cultures, allò que en diríem avui l'interculturalitat, l'avortament... déu n'hi do quins temes més actuals!
La discussió entre dos monjos del monestir, que són personatges de ficció, sobre si ha d'entrar la ciència àrab -molt més avançada- és l'eterna discussió entre el progressisme i el conservadorisme però mil anys enrere. Però jo he volgut denotar que no sempre conservadorisme és sinònim de dolent...
Des de fa anys hi ha un cert boom de la novel·la històrica, és una moda?
Bé, de fet crec que L'any del senyor no és pas una novel·la històrica pròpiament dita. Jo no sé on comença i on acaba aquest gènere en el llibre. Però el que he volgut escriure és una novel·la d'aventures emmarcada en un context històric concret i per això hi ha hagut un treball de documentació. I quan afirmo que es tracta d'una novel·la d'aventures és perquè tot està en funció de les aventures del protagonista. I la trama té una voluntat rítmica molt clara, no volia que fos trepidant per vendre més sinó perquè explico d'aquesta manera les coses...
De fet en la faixa del llibre en Màrius Serra defineix L'any del senyor amb el mot 'Trepidant'. Amaga algun significat del rei dels anagrames?
Doncs la veritat és que no he parlat amb en Màrius i de moment, si més no, no he deduït cap altre significat més enllà de la voluntat rítmica en escriure la novel·la.
Parlem del protagonista, en Biel Freixa, un picapedrer del monestir de Ripoll...
Biel Freixa és un picapedrer ja que a l'any 970 es construïa la muralla del Monestir, la sèquia del Molinar, el molí... Jo volia un personatge del poble i per tant ignorant; però al mateix temps una persona íntegra, sensible, sensata i honest. És el símbol del què amb determini un home pot aconseguir. En Biel viatja a Qurtuba per tal que no el matin ni a ell ni a la seva estimada. I fa aquest viatge per dur a Ripoll un coneixement prohibit. És un viatge vital ja que marxa ignorant però arriba al saber; reflexiona sobre la felicitat i l'espiritualitat, s'enamora d'una altra dona...
Biel Freixa emprèn un viatge iniciàtic per buscar un llibre i vostè comença el seu viatge en el món de la literatura, hi ha punts en comú entre Freixa i Eloi Vila?
Bé, el viatge cap a la literatura és també el viatge cap a la felicitat. Escriure era el meu somni i ara ho he pogut aconseguir. I per tant he pogut arribar a una conclusió sobre el que és la felicitat... escriure un llibre, i estar-ne convençut i satisfet, és el més proper a ser feliç.
Vostè abans de publicar el llibre ha treballat a la ràdio, a la premsa escrita i a la televisió, i ara és conegut per ser un dels membres d'El Club de l'Albert Om. Ara que el programa tanca la paradeta quins projectes té, centrar-se en escriure més?
Que El Club tanqui la paradeta i jo hagi escrit el primer llibre és casualitat! Ara he iniciat una història literària que no sé on em durà... M'agradaria molt poder continuar escrivint, però també vull mantenir la meva activitat com a periodista. Ara mateix no sé el què faré la temporada vinent.
Té idees de projectes literaris?
Idees sempre n'hi ha. Per una banda L'any del senyor deixa moltes portes obertes i no sé on ens portarà això. Per una altra també tinc al cap una història més actual que no passa al Ripollès.
No és pas casual. Des de fa molt temps en el meu imaginari hi volta una història no només relacionada amb Ripoll sinó amb el seu monestir. I és que tota la vida hi he passat per davant, ja que el meu pare és de Camprodon, i és una imatge que tinc gravada des de la infantesa.
Més enllà d'aquests records com s'ha cuinat aquest llibre?
Es planteja la possibilitat d'escriure una novel·la i era el meu somni... i començo a crear una història de ficció i a pensar on la podia ambientar. Tenia dos escenaris molt clars, un era Ripoll i l'altre Còrdova...
Còrdova, per què?
Hi havia estat de viatge de petit amb els meus pares i és una ciutat que em va al·lucinar. Tenia al cap que era una ciutat molt literària i que un dia o altre hi podria fer transcórrer una història.
Ripoll i Qurtuba (Còrdova) a banda de formar part de la meva memòria són històricament, i especialment en aquella època, dos llocs molt importants. Ripoll, en l'època de l'abat Arnulf -previ a Oliba- estava a punt de viure l'època més brillant del seu monestir i esdevenir el focus cultural de la Catalunya Vella i l'imperi Carolingi. Al mateix temps Qurtuba vivia l'esplendor del califat, la societat més moderna de l'època i que constituïa el Nova York del moment, una ciutat moderna i en la qual l'accés a la cultura era significatiu, la gent viva raonablement bé, menjaven equilibrat i les cases tenien aire condicionat... i on hi havia 70 biblioteques entre les quals la del califa amb mig milió d'exemplars...
Mig milió d'exemplars!
Sí, una biblioteca amb mig milió d'exemplars i una setantena més arreu de la ciutat. Això contrastava amb la de Ripoll -la més important de la Catalunya Vella, i de tota la Vella Europa conjuntament amb el monestir de Sant Gal- on hi havien 65 llibres. El contrast és brutal! Tenia moltes ganes que els llibres tinguessin en aquesta història un paper molt important i el paper de les biblioteques de Ripoll i Còrdova em servia per explicar la història d'aventures que tenia al cap.
Ha dit que escriure un llibre era quasi un somni...
Sí, un somni. Jo sempre he estat un amant de la lectura i la literatura i, de fet, havia treballat durant tres temporades en el programa del canal 33 Alexandria, fet que em va permetre apropar-me als autors des de la banda del periodisme.
El Monestir, Estamariu, Estiula, Ventolà, el torrent de la Cabana... és un imaginari molt conegut pels lectors del Ripollès. És conscient que el llibre és el candidat a ser el número 1 per Sant Jordi a la comarca?
(Riu) M'encantaria!
No és una voluntat, i tot està en funció de la trama, però quan treballes busques que l'escenari sigui el més verídic possible. En aquest sentit hi ha hagut un important treball de documentació. Estamariu era un vilar, nuclis d'una màxim d'una desena de cases. Estiula un alou, de pagesos lliures però que depenien del Monestir... Tot i això, cal advertir que hi ha un personatge de ficció, el senyor de Ventolà, que malgrat aparèixer poc a la novel·la és el gran dolent.
En què ha consistit aquesta tasca de documentació?
Doncs ha suposat passejar molt pels escenaris i tancar-me als arxius: al comarcal del Ripollès, a l'històric municipal de Còrdova, a l'arxiu dels museu de la Torre de la Calahorra de Còrdova... Han estat tres mesos de documentació i sis més per 'vomitar-ho' i tenir el llibre a punt.
En les primeres pàgines del llibre apareixen temes com la relació entre cultures, allò que en diríem avui l'interculturalitat, l'avortament... déu n'hi do quins temes més actuals!
La discussió entre dos monjos del monestir, que són personatges de ficció, sobre si ha d'entrar la ciència àrab -molt més avançada- és l'eterna discussió entre el progressisme i el conservadorisme però mil anys enrere. Però jo he volgut denotar que no sempre conservadorisme és sinònim de dolent...
Des de fa anys hi ha un cert boom de la novel·la històrica, és una moda?
Bé, de fet crec que L'any del senyor no és pas una novel·la històrica pròpiament dita. Jo no sé on comença i on acaba aquest gènere en el llibre. Però el que he volgut escriure és una novel·la d'aventures emmarcada en un context històric concret i per això hi ha hagut un treball de documentació. I quan afirmo que es tracta d'una novel·la d'aventures és perquè tot està en funció de les aventures del protagonista. I la trama té una voluntat rítmica molt clara, no volia que fos trepidant per vendre més sinó perquè explico d'aquesta manera les coses...
De fet en la faixa del llibre en Màrius Serra defineix L'any del senyor amb el mot 'Trepidant'. Amaga algun significat del rei dels anagrames?
Doncs la veritat és que no he parlat amb en Màrius i de moment, si més no, no he deduït cap altre significat més enllà de la voluntat rítmica en escriure la novel·la.
Parlem del protagonista, en Biel Freixa, un picapedrer del monestir de Ripoll...
Biel Freixa és un picapedrer ja que a l'any 970 es construïa la muralla del Monestir, la sèquia del Molinar, el molí... Jo volia un personatge del poble i per tant ignorant; però al mateix temps una persona íntegra, sensible, sensata i honest. És el símbol del què amb determini un home pot aconseguir. En Biel viatja a Qurtuba per tal que no el matin ni a ell ni a la seva estimada. I fa aquest viatge per dur a Ripoll un coneixement prohibit. És un viatge vital ja que marxa ignorant però arriba al saber; reflexiona sobre la felicitat i l'espiritualitat, s'enamora d'una altra dona...
Biel Freixa emprèn un viatge iniciàtic per buscar un llibre i vostè comença el seu viatge en el món de la literatura, hi ha punts en comú entre Freixa i Eloi Vila?
Bé, el viatge cap a la literatura és també el viatge cap a la felicitat. Escriure era el meu somni i ara ho he pogut aconseguir. I per tant he pogut arribar a una conclusió sobre el que és la felicitat... escriure un llibre, i estar-ne convençut i satisfet, és el més proper a ser feliç.
Vostè abans de publicar el llibre ha treballat a la ràdio, a la premsa escrita i a la televisió, i ara és conegut per ser un dels membres d'El Club de l'Albert Om. Ara que el programa tanca la paradeta quins projectes té, centrar-se en escriure més?
Que El Club tanqui la paradeta i jo hagi escrit el primer llibre és casualitat! Ara he iniciat una història literària que no sé on em durà... M'agradaria molt poder continuar escrivint, però també vull mantenir la meva activitat com a periodista. Ara mateix no sé el què faré la temporada vinent.
Té idees de projectes literaris?
Idees sempre n'hi ha. Per una banda L'any del senyor deixa moltes portes obertes i no sé on ens portarà això. Per una altra també tinc al cap una història més actual que no passa al Ripollès.
