Ester Noguer: «En temps de crisi la Mancomunitat és més necessària que mai»

Ester Noguer valora el primer any com a presidenta de la Mancomunitat. Foto: Arnau Urgell

Ester Noguer fa pràcticament un any que és presidenta de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon. En l'entrevista passa balanç al que ha esdevingut la seva primera experiència política marcada pel polèmic tancament futur del CAP així com les incògnites del futur mapa municipal. De fet, en els darrers dies el mateix Govern espanyol aposta per treure competències als ajuntaments i eliminar mancomunitats. Recentment la Mancomunitat també ha estat notícia per abandonar el Consorci Ripollès Desenvolupament (quan es va realitzar l'entrevista la decisió encara no s'havia pres formalment).

- Fa quasi un any que és presidenta de la Mancomunitat. Quin balanç fa de la seva primera experiència política?

- Ha estat un any que s'ha treballat molt sobretot de portes endins. Petites coses que eren necessàries i que han estat majoritàriament enfocades a l'objectiu pel qual es va crear la institució: la promoció turística i la promoció econòmica.

- A la Vall de Camprodon hi ha sis municipis amb diversos colors polítics. Com és la relació amb els alcaldes?

- Estem en una vall petita on no es vota partits sinó que es vota persones... i la meva relació amb tots els alcaldes és perfecta. És una relació de treball colze a colze i sobretot pensant que és la primera vegada que m'incorporo al món polític i que en canvi molts ja tenen experiència. Tots plegats formem un equip molt bo.

- Parlant d'alcaldes i d'experiència política, algun dia es veu fent d'alcaldessa de Setcases?

- No, no entra en els meus objectius. Els meus plans passen per treballar pel poble com a regidora durant aquests quatre anys. Després ja es veurà què passarà –mai es pot dir d'aquesta aigua no en beuré- però crec que atenent la meva situació professional el municipi necessita alguna altra persona com a alcalde com precisament el que tenim ara, en Carlos Fernández Amer, que hi pot destinar moltes més hores del que podria fer jo.

- En aquest primer any una de les principals qüestions ha estat la lluita –fins ara fallida- contra el tancament del CAP. Després de la negativa de Salut a reobrir durant l'estiu aparqueu la reivindicació?

- No, la reivindicació continua. Després de la reunió amb el senyor Trias (el responsable de Salut a Girona) i la seva assistència al consell d'alcaldes, hem decidit redactar una carta on li expliquem tant a ell com al conseller Boi Ruiz que no responen a les preguntes que li estem fent sobre l'assistència sanitària a la Vall de Camprodon. Paral·lelament demanem als establiments dels nostres municipis que s'adhereixin a la demanda per tal de fer més pressió. En una època de crisi com l'actual no ens podem permetre que cap visitant desisteixi de venir perquè no té l'atenció sanitària garantida. Per altra banda, no descartem convocar alguna manifestació com la del setembre passat.

- En tot cas per aquest estiu el tema està tancat oi?

- Sí, el Departament de Salut ens ha deixat clar que nosaltres no érem de les seves zones prioritàries. Ho han estat en canvi altres municipis turístics amb molta menys afluència com per exemple Cadaqués.

- Teniu constància d'incidències greus pel tancament del CAP?

- Hem rebut diverses cartes de persones que denuncien problemes en el servei d'assistència sanitària. El cas més greu va ser el de receptar un paracetamol a una persona que al cap d'un dia i mig l'operaven de l'apèndix. Rondem la desena de queixes però tenim la sensació que hi ha molts més casos de gent que per por a patir un procés burocràtic molt llarg prefereix callar. En aquest sentit insistim que les queixes que la gent et fa pel carrer es converteixin en cartes formals per tal de continuar fent pressió.

- La crisi no afluixa i es posen en dubte totes les administracions. Té sentit en aquest context la Mancomunitat de la Vall de Camprodon?

- Sí, i tant. Es tracta de sis municipis petits i la Mancomunitat realitza una tasca de promoció econòmica i turística que ells sols no podrien fer perquè no tenen recursos econòmics, temporals ni humans. La nostra institució s'ocupa de fer aflorar tots aquells emprenedors de la vall i vincular-los entre sí. Per exemple, que el productor de trumfes es posi d'acord amb el del restaurant. Tot això requereix una infraestructura que val la pena mantenir. En temps de crisi la Mancomunitat és més necessària que mai.

- A la Vall de Camprodon hi ha tres municipis de menys de 500 habitants –el seu, de fet, no arriba als 200-. Creu que podran subsistir?

- Si finalment s'optés per fusionar municipis seria una gran pèrdua. El contacte directe amb el ciutadà només el poden garantir els ajuntaments.

- Parlem d'un altre municipi. Sant Pau de Segúries ha posat sobre la taula abandonar la Mancomunitat?

- En el seu moment ho van insinuar. Potser amb el canvi de govern el nou alcalde no coneixia la tasca de la Mancomunitat i això els va portar a pensar en marxar. Ens hi vam reunir per exposar-li la realitat de la institució i en aquella mateixa trobada l'alcalde de Sant Pau va expressar que no tenia el menor dubte de continuar-hi.

- Recentment han presentat un estudi que certifica que hi ha biomassa de sobres per abastir el sector turístic, els equipaments municipals i les cases aïllades. Com ho tiraran endavant?

- L'estudi respon a la pregunta sobre si la biomassa és viable amb la frase de l'Obama: “Yes we can”. Es demostra que tenim suficient biomassa per subministrar tots els equipaments públics i privats. Projecte públics com els de Llanars, a Setcases així com iniciatives privades com la del Mariner de Sant Pau de Segúries han de servir per demostrar que l'estalvi és important i que, poc a poc, es vagi avançant en l'aprofitament energètic de la biomassa. Els privats s'hi interessaran quan vegin els resultats.