Núria López: «La relació entre PSC i PSOE ha de canviar necessàriament»

La candidata del PSC del Ripollès assegura que les retallades són "conseqüència d’una política de dretes" que fa pagar la crisi als més febles

Arnau Urgell
21 de novembre de 2012
Núria López.
Núria López. | Adrià Costa
Núria López és la número 5 del PSC per Girona. Foto: Adrià Costa

Núria López, alcaldessa de Campdevànol entre 2007 i 2011, és la número 5 del PSC per Girona. En unes eleccions difícils pel seu partit, combina el discurs de la necessitat que els catalans puguin exercir el dret a decidir amb les crítiques a la "política de dretes" del govern d'Artur Mas. Com en l'empreses, considera que no cal limitar els mandats sinó fer plegar aquells que no compleixin. Alineada els darrers mesos en els sectors crítics del seu partit, reafirma la necessitat de modificar les relacions entre el PSC i el PSOE. Aquesta entrevista, com les dels altres candidats del Ripollès, s'ha basat en les preguntes proposades pels lectors.

- Em podria resumir en dues línies els eixos principals del programa electoral de la seva formació?

- El nostre objectiu és que es redueixi l’atur, que les polítiques econòmiques siguin en favor de les persones i no dels bancs, sobretot en l’àmbit de l’habitatge s’han de parar els desnonaments. Volem aturar les retallades en educació, salut i dependència i defensem i promourem el dret a decidir.

- Farà vaga el proper 14 de novembre? Està d'acord amb les dues darreres reformes laborals?

- Si vaig fer vaga, com he fet cada vegada que hi ha hagut vaga general. Les darreres reformes laborals no només són un retrocés llastimós en drets laborals, sinó que són mesures inútils per reactivar l’economia.  

- Considera les retallades imprescindibles? En cas que no, com es poden generar més recursos per evitar-les?

- Les retallades són conseqüència d’una política de dretes que té molt clar qui vol que pagui la crisi: els malalts, els nens i nenes que van a les escoles públiques i les famílies que tenen més càrregues. Els recursos es generen de dues maneres, reorganitzant els serveis públics per fer-los més eficients, cosa que no és sinònim de fer retallades lineals, i aplicant polítiques fiscals més ajustades i progressives en les que aporti més qui més té. A partir d’aquí hem de destinar aquests recursos a polítiques actives d’ocupació i de reactivació econòmica que generin riquesa.  

- En plena crisi es posen en dubte els sous dels polítics. Considera que un diputat cobra massa? Si surt escollida es reduirà el sou o prendrà alguna mesura alternativa en aquest sentit?

- Sincerament no sé quan cobra exactament un diputat, però els polítics, representa, que realitzen un treball, un treball que ha de ser retribuït com el que realitza qualsevol treballador, perquè sinó només podrien dedicar-se a la política aquells que poden viure de renda. Si és massa o no, forma part d’una apreciació subjectiva per a cada cas. En tot cas, és necessari que hi hagi un control i un rendiment de comptes del treball realitzat i s’han ajustar els sous a la realitat que viu el país.   

- També es qüestiona la perpetuació en els càrrecs. Es compromet a realitzar dues legislatures i tornar posteriorment a la vida professional si surt escollida?

- Quan un professional, un bon treballador, porta en una empresa vuit anys, algú el faria fora? La gent que és candidata a unes eleccions, ho és perquè els companys que l’han triat li presumeixen una capacitat de treball. Una limitació lineal en el temps d’aquesta capacitat seria absurda, tant per un bon polític com per un bon professional. Ara bé, quan algú no treballa o ha perdut la seva capacitat, evidentment, que plegui. Si jo sóc diputada i no puc complir els compromisos assolits, evidentment plegaré.     

- Actualment la Generalitat té molts pocs recursos. Tanmateix, per pocs que en tingui quina inversió considereu que és la més prioritària per la comarca?

- La Generalitat té pocs recursos, però l’actual govern s’ha permès el luxe de suprimir impostos als que més tenen i això, són molts diners que s’han deixat d’ingressar. Dit això, en tot cas, els pocs recursos que hi ha, al Ripollès, s’han de destinar a polítiques de reactivació econòmica i a la generació de llocs de treball.

- Quina és la solució per resoldre el desastre de la línia de tren Barcelona-Ripoll-Puigcerdà?

- Només pot passar per la inversió i la voluntat política que aquesta infraestructura passi a ser també una eina de dinamització econòmica del país.

- Des del 2007 està encallada la via verda de Ripoll a Campdevànol. Com pensen tirar-la endavant? Quines altres vies verdes de la comarca consideren prioritàries?

- Donant un cop de mà a les administracions locals de les que depèn, tant l’Ajuntament de Ripoll, com el Consorci de les Vies Verdes, que durant molt de temps han vist encallat el finançament per motius burocràtics. També és prioritari per nosaltres, fer la via verda que ha de connectar la Garrotxa amb el Ripollès i que ha d’arribar fins a la Catalunya Nord per Prats de Molló, on continuarà fins enllaçar de nou amb l’Empordà. Aquesta és la infraestructura del projecte anomenat Pirinexus.  

- No és trist que el Ripollès no tingui cap candidat en posicions de sortida. Per què s'ha perdut tant terreny respecte fa dos anys? Ja no influïm a Girona?

- Crec que és veritat, el Ripollès es mereix estar molt millor representat. No pot ser que els habitants del Ripollès no tinguin veu al Parlament, de fet, havent-hi 135 diputats, seria lògic i fins tot saludable que hi hagués, mínim, un representant de cada comarca.

- Dins l'amalgama de pensament que hi ha al PSC, com es posiciona vostè respecte al possible referèndum sobre la independència. Un referèndum “legal”, modificant la Constitució, no és una quimera perquè ni PP ni PSOE ho permetran? Continua veient l'opció federalista com a bona?

- Crec que l’opció federalista és l'única, perquè no hi haurà Estat català sense pacte i acord. Ara bé, com s’ha d’aconseguir aquest Estat català? Jo sóc del parer que les normes estan o bé per complir-les o bé per modificar-les i, en aquest sentit, s’ha de treballar de forma contundent, però també de manera acurada i rigorosa per donar la veu al poble.  

- El PSC podrà conviure eternament amb un PSOE que no accepta les seves decisions com incloure el dret a decidir al programa?

- No. La relació entre PSC i PSOE ha de canviar necessàriament.

- Si el PSC baixa de 20 diputats Pere Navarro de ha de dimitir? Com es pot recompondre el partit?

- Crec que en aquest moment, aquesta pregunta només pot donar peu a especulacions que no tenen cap sentit en plena campanya electoral. El dia 26 en parlarem, però considero que és fonamental que es faci una bona lectura dels resultats, amb les conseqüències que això comporti.

- El castellà ha de ser cooficial en una futura Catalunya independent? Per què?

- Igual que l’anglès i el francès, tant de bo. Això si que seria un país ric!

- Si algun dia hi ha vegueries –amb Catalunya independent o sense-, el Ripollès amb qui haurà d'estar?

- En aquella que faci més eficient i funcional la gestió econòmica i administrativa del territori. Jo sempre miro cap a la Garrotxa i cap a Osona.

Núria López, candidata del PSC del Ripollès. Foto: Adrià Costa