31
de gener
de
2010
Seguíem descobrint racons del Ripollès. Ho fèiem en aquesta ocasió per algunes de les esglésies de Campdevànol que en algun moment havien estat seus parroquials.
Església de Sant Martí d'Armàncies Foto: Feliu Añaños i Masllovet
La parròquia de Sant Martí d’Armàncies, topònim derivat possiblement del llatí Locus eremante (lloc que es deixa erm); ha estat poc habitada des de sempre per la manca de terres de cultiu apropiades. Al segle XV només tenia cinc famílies i arribà a un màxim de nou al segle XVII. El comte Arnau es diu que no en volia res, ni tan sols els impostos dels serfs de la gleva.
La parròquia de Sant Martí d'Armàncies s'estén pel sector nord-oriental del terme, a l'esquerra del Freser; la seva demarcació formava una de les batllies del monestir de Ripoll, dita batllia d'Armàncies, que sovint anava unida a les de Campdevànol i d'Ordina. Al segle XV només tenia cinc famílies i arribà a un màxim de nou al segle XVII. L'església primitiva es trobava a la part alta del terme, a uns 960 m d'altitud, on radicava l'antiga vila rural d'Animancies, documentada des del 890 com a possessió de Ripoll, on encara hi ha els masos de Sant Martí de Dalt i Sant Martí de Baix. Al principi del segle XVII s'alçà la nova església de Sant Martí a la part baixa, prop de l'antic camí ral de Barcelona a Puigcerdà, entre els antics masos del Molí Nou i Perarnau (el permís del bisbe de Vic és del 1619); és un edifici rectangular, d'una nau, sense cap estil definit. Passà aleshores a sufragània de la parròquia de Campdevànol.
La primitiva parròquia de sant Cristòfol, esmentada en algun lloc "la vella", es trobava a notable distància de la població actual, vers el mas Corones, en una serra a la dreta de l'actual carretera que porta a Gombrèn i a la Pobla de Lillet pel coll de Merolla; l'església era un notable edifici romànic del segle XI, d'una nau i absis, amb una volta més tardana que havia reemplaçat una antiga coberta d'encavallades de fusta, que tenia restes d'una decoració pictòrica romànica molt primitiva. Fou enderrocada el 1936, quan ja no tenia culte. Durant els anys vuitanta es netejaren les restes -molt malmeses i escasses- i actualment és possible apreciar-ne la seva planta.
Restes de Sant Cristòfol "la Vella".Foto: Arxiu Gavín
A la fi del segle XVII es va construir una nova església parroquial que es coneix avui com Sant Cristòfol Vell, al lloc on hi ha el cementiri actual, que fou consagrada el 1701; l'edifici, avui molt abandonat, té una nau i capelles laterals, un petit campanar i la rectoria adossada, i tingué culte fins el 1885.
Església de Sant Cristòfol Vell. Foto: Feliu Añaños i Masllovet
L'actual església de Sant Cristòfol es va construir perquè l'antiga església dedicada al mateix sant quedava lluny del nucli de la població (on hi ha el cementiri). Encara no estava acabada i ja se'n va adaptar una part per al culte. El 25 de juliol de 1890 fou inaugurada la nova construcció, formada per una nau central i dues de laterals amb un petit campanar d'espadanya.
L'any 1909 es construí un nou campanar. Es tractava d'una torre quadrada i octogonal acabada amb cúpula punxeguda. Després de la guerra es van començar a veure esquerdes a la paret del campanar, ja sigui per defecte de construcció o com a conseqüència dels bombardejos del 1939. La nit del 28 de març de 1944 es va ensorrar i va caure damunt de la teulada de la rectoria i d'una part de l'església. El dia 24 de juny de 1944, l'arquitecte barceloní Josep M. Pericas presentà els plànols i el pressupost per a la reconstrucció, i aquestes obres duraren un any, fins que l'1 d'octubre de 1945 s'inaugurà.
Tenim més a veure i viure en aquest Ripollès estimat.
Església parroquial de Sant Cristòfol de Campdevànol Foto: Feliu Añaños i Masllovet
- Secció Racons del Ripollès
- Crònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya
Església de Sant Martí d'Armàncies Foto: Feliu Añaños i MasllovetLa parròquia de Sant Martí d’Armàncies, topònim derivat possiblement del llatí Locus eremante (lloc que es deixa erm); ha estat poc habitada des de sempre per la manca de terres de cultiu apropiades. Al segle XV només tenia cinc famílies i arribà a un màxim de nou al segle XVII. El comte Arnau es diu que no en volia res, ni tan sols els impostos dels serfs de la gleva.
La parròquia de Sant Martí d'Armàncies s'estén pel sector nord-oriental del terme, a l'esquerra del Freser; la seva demarcació formava una de les batllies del monestir de Ripoll, dita batllia d'Armàncies, que sovint anava unida a les de Campdevànol i d'Ordina. Al segle XV només tenia cinc famílies i arribà a un màxim de nou al segle XVII. L'església primitiva es trobava a la part alta del terme, a uns 960 m d'altitud, on radicava l'antiga vila rural d'Animancies, documentada des del 890 com a possessió de Ripoll, on encara hi ha els masos de Sant Martí de Dalt i Sant Martí de Baix. Al principi del segle XVII s'alçà la nova església de Sant Martí a la part baixa, prop de l'antic camí ral de Barcelona a Puigcerdà, entre els antics masos del Molí Nou i Perarnau (el permís del bisbe de Vic és del 1619); és un edifici rectangular, d'una nau, sense cap estil definit. Passà aleshores a sufragània de la parròquia de Campdevànol.
La primitiva parròquia de sant Cristòfol, esmentada en algun lloc "la vella", es trobava a notable distància de la població actual, vers el mas Corones, en una serra a la dreta de l'actual carretera que porta a Gombrèn i a la Pobla de Lillet pel coll de Merolla; l'església era un notable edifici romànic del segle XI, d'una nau i absis, amb una volta més tardana que havia reemplaçat una antiga coberta d'encavallades de fusta, que tenia restes d'una decoració pictòrica romànica molt primitiva. Fou enderrocada el 1936, quan ja no tenia culte. Durant els anys vuitanta es netejaren les restes -molt malmeses i escasses- i actualment és possible apreciar-ne la seva planta.
Restes de Sant Cristòfol "la Vella".Foto: Arxiu GavínA la fi del segle XVII es va construir una nova església parroquial que es coneix avui com Sant Cristòfol Vell, al lloc on hi ha el cementiri actual, que fou consagrada el 1701; l'edifici, avui molt abandonat, té una nau i capelles laterals, un petit campanar i la rectoria adossada, i tingué culte fins el 1885.
Església de Sant Cristòfol Vell. Foto: Feliu Añaños i MasllovetL'actual església de Sant Cristòfol es va construir perquè l'antiga església dedicada al mateix sant quedava lluny del nucli de la població (on hi ha el cementiri). Encara no estava acabada i ja se'n va adaptar una part per al culte. El 25 de juliol de 1890 fou inaugurada la nova construcció, formada per una nau central i dues de laterals amb un petit campanar d'espadanya.
L'any 1909 es construí un nou campanar. Es tractava d'una torre quadrada i octogonal acabada amb cúpula punxeguda. Després de la guerra es van començar a veure esquerdes a la paret del campanar, ja sigui per defecte de construcció o com a conseqüència dels bombardejos del 1939. La nit del 28 de març de 1944 es va ensorrar i va caure damunt de la teulada de la rectoria i d'una part de l'església. El dia 24 de juny de 1944, l'arquitecte barceloní Josep M. Pericas presentà els plànols i el pressupost per a la reconstrucció, i aquestes obres duraren un any, fins que l'1 d'octubre de 1945 s'inaugurà.
Tenim més a veure i viure en aquest Ripollès estimat.
Església parroquial de Sant Cristòfol de Campdevànol Foto: Feliu Añaños i Masllovet- Secció Racons del Ripollès
- Crònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya