La casa d'estiueig del poeta Joan Maragall (1860-1911) a Sant Joan de les Abadesses s'ha convertit en un edifici d'apartaments turístics. La casa, construïda el 1623, havia passat per diverses mans i estava en estat de semiruïna. En total disposa de 1.000 metres quadrats repartits en planta baixa i dos pisos. Una empresa va adquirir la finca, la va reformar i va distribuir en deu apartaments que es llogaran a turistes. L'empresa, que és del Ripollès, ha explicat que "inviable" que fos un hotel a causa de la distribució i que les obres han "fer ressorgir" elements originals que es desconeixien i que aporten un "caràcter singular" a un edifici, que es considera Bé Cultural d'Interès Local.

El promotor i gerent de l'empresa propietària, Josep Maria Prat, ha explicat que la reforma ha estat costosa i "no ha sigut fàcil". Tant és així que han estat prop de tres anys per recuperar l'edifici i adaptar-lo a les normatives actuals. Les modificacions que s'havien fet amb els anys, havien tapat molts elements originals. "Ens la vam trobar molt malmesa, entre forjats, cobertes, teulades i també pel que fa a les instal·lacions, no funcionava ni la llum ni aigua ni res", detalla.

L'aparellador de l'obra, Marc Busquets ho ha viscut amb "emoció" i com un "repte" professional. "Ens han sortit portes ocultes, antics accessos, arcs, brancals i bigues de fusta", que han obligat a fer modificacions al projecte. Assegura que l'altura i la dimensió han sigut els dos elements complexos en la rehabilitació. Segons Busquets, "ens hem trobat la vida que hi ha hagut", entre els elements curiosos hi ha una porta anul·lada a la façana que no coneixien i també un sistema peculiar de "suport de bigues de grans dimensions" en algunes de les habitacions.

Recuperar un habitatge patrimonial

Busquets, que és santjoaní, admet que és un "orgull" haver contribuït a recuperar aquesta casa molt coneguda del centre del poble, on "la degradació s'havia accentuat amb el temps".  La figura de Maragall també hi és present i una placa a l'entrada recorda la seva història i un poema seu també dona la benvinguda abans d'entrar a l'ascensor.

La propietat també destaca una altra modificació, la construcció d'una segona entrada amb vidre transparent per "deixar oberta" la portalada original que durant tants anys havia estat tancada. D'aquesta manera, es vol que la gent, des de fora, pugui contemplar l'entrada principal. "La casa ha quedat molt maca, amb un valor arquitectònic, de patrimoni històric, i ara faltarà veure la rendibilitat", diu Prat. De moment, han començat el primer cap de setmana amb el 50% dels apartaments reservats.

El lloc on Maragall va escriure "La vaca cega"

Aquesta és la casa d'estiueig on Maragall va escriure "La vaca cega" (publicat el 1893), un dels seus poemes més coneguts. També va escriure un altre poema molt important per la comarca, "Els Goigs a la Verge de Núria" (1894), però aquesta no se sap exactament si ho va fer a aquesta mateixa casa o a una segona d'aquesta mateixa localitat.

Maria Josep Fernández, mestra jubilada i autora d'un monogràfic sobre el centenari de "La Vaca Cega", recorda que el poeta ja havia visitat nombroses vegades la localitat perquè hi tenia familiars i era com un refugi durant l'estiu. "Tenim la certesa perquè el mossèn Josep Esteve li va escriure una carta al fill de Maragall preguntant-li si li podia confirmar amb seguretat l'indret on va escriure el poema de la vaca", explica.

Per Fernández, el poeta ha deixat una forta empremta a Sant Joan, per això creu que és molt positiu que s'hagi recuperat la casa d'estiueig. "Sempre hem estat molt orgullosos de Mragall", afirma.

Una oportunitat per a fer més reformes

L'alcalde del municipi, Ramon Roqué, aplaudeix també la reforma de la casa d'estiueig perquè contribuirà a millorar la imatge de la vila vella. "Esprem que altres propietaris també s'animin i amb altres usos, com ara primera residència o de lloguer", assenyala. Una de les dificultats a aquesta zona és el "sobrecost afegit" per temes com les limitacions d'accessibilitat a causa de l'estretor dels carrers. De fet, l'Ajuntament ja preveu bonificacions a les ordenances municipals per a llicències d'obres a la zona per compensar aquestes dificultats.

Aquest any l'Ajuntament té previst elaborar un estudi d'habitatges buits per ajudar els propietaris a fer millores i posar-los al mercat del lloguer. D'aquesta manera, es vol ampliar una oferta que no cobreix les demandes que hi ha. Calculen que hi ha més de 260 habitatges buits, dels quals entorn d'un 75% s'haurien de poder mobilitzar amb "rehabilitacions petites", segons estimacions del consistori. L'estudi hauria d'estar enllestit a finals d'any.