Coincidint amb el 75è aniversari del Cremallera de Núria, el Palau Robert de Barcelona inaugura demà dimarts l'exposició ''Pujant junts'', que es fa en col·laboració amb l'estació de muntanya de Vall de Núria de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Enguany també es commemora el 50è aniversari de la proclamació de la Mare de Déu de Núria com a patrona principal del Bisbat d'Urgell. L'exposició, que es podrà veure fins el proper 25 de juny, recull la història i l'evolució dels 75 anys del Cremallera de Núria, amb fotografies i elements audiovisuals que permeten deixar constància de les transformacions viscudes durant aquest període d'anys que han servit per adequar les instal·lacions, els equipaments, les estacions i el material mòbil a les necessitats dels clients i als nous requeriments dels visitants de Vall de Núria. Avui dilluns, a més, es farà la inauguració i presentació del nou DVD del Cremallera de Núria.
L'exposició permet comprovar el salt qualitatiu que s'ha produït a Vall de Núria en aquest període de temps.
El tren cremallera
La bellesa i l'espectacularitat del paisatge que travessa el cremallera de Núria potser siguin les característiques més remarcables d'aquest tren. Però hi ha altres factors que li confereixen un caràcter singular: és un tren que funciona amb sistema de cremallera i que és l'únic mitjà de transport mecànic que permet accedir a Vall de Núria. El recorregut, que és de 12,5 km i té una amplada de via mètrica (1.000 mm), uneix les estacions de Ribes de Freser, Ribes-Vila, Queralbs i Núria.
El naixement del projecte del cremallera es remunta al primer terç del segle XX. Tres elements bàsics van ser molt importants en el seu desenvolupament: tot el material que es necessitava per fer el manteniment quotidià del santuari o per construir-hi noves instal·lacions només podia arribar a través del camí vell de Queralbs; els traginers, que realitzaven el transport amb els seus animals de càrrega, havien d'enfrontar-se a un trajecte llarg i ple de dificultats; i el mal temps i l'estat precari d'aquesta via de muntanya, sovint els convertien el viatge en un suplici.
Els devots de la Mare de Déu de Núria que volien visitar el santuari tenien el mateix problema. Per accedir-hi, havien de caminar tres o quatre hores en sentit ascendent.
Les obres per a construir la línia del tren cremallera de Núria van començar el 24 de maig de 1928. Tot i que es calcula que en la construcció van participar uns vuit-cents homes, la magnitud d'aquesta obra féu que, en determinats moments, se superés el miler de treballadors. La construcció de la via, junt amb els túnels i els ponts necessaris, es va iniciar simultàniament a Núria i a Ribes. Els rails, que no es van començar a instal·lar fins a principis de l'any 1930, es van posar en sentit ascendent. D'aquesta manera, les locomotores que provarien el bon resultat de les obres també podrien traslladar treballadors i material.
El 30 de desembre de 1930 es va fer un primer viatge de prova amb una locomotora de vapor que venia de Montserrat i el 22 de març de 1931 es va inaugurar oficialment el cremallera de Núria.
La història de Núria
La situació geogràfica ha determinat la història de Núria. Les pastures de la vall foren objecte de transacció entre comtes i monestirs; un fet que, probablement, explica l'origen del santuari. Posteriorment, el Tractat dels Pirineus transformà Núria en una plaça fronterera i la posà en el punt de mira de militars. A començaments del segle XX, Núria coneix l'inici dels esports de muntanya i de neu a Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu de Núria
El santuari de la Mare de Déu de Núria té un paper molt important en la vida religiosa i les tradicions del país. L'evolució del santuari i la devoció a aquesta Mare de Déu ajuden a explicar el tarannà, els costums i certs esdeveniments històrics d'un poble.
La llegenda de Núria inclou la majoria d'elements presents a les llegendes de les marededéus trobades que hi ha arreu de Catalunya. Quasi sempre es parla d'uns pastors que, amb l'ajuda del seu bestiar, descobreixen una imatge de la Mare de Déu. Les màximes autoritats eclesiàstiques de la zona volen traslladar la imatge al seu centre parroquial, però Ella insisteix a romandre allà on ha estat trobada i els seus devots seguidors es veuen obligats a construir-hi un temple.
La Mare de Déu sol prendre el nom del lloc on ha aparegut. La seva festa, seguint la tradició mariana, es commemora el dia de la Nativitat de la Mare de Déu, és a dir, el 8 de setembre.
La imatge de la Mare de Déu de Núria patí l'exili des de 1936 fins a 1942 a causa de la Guerra Civil i, més tard, romangué segrestada un temps (1967-1972) per patriotes catalans.
L'Estatut de Núria
Núria també forma part de la història ja que va ser l'escenari escollit per la Generalitat de Catalunya republicana per redactar el projecte de ''l'Estatut de 1932'', que per això s'anomena ''l'Estatut de Núria''.
Després de la proclamació de la II República, el 14 d'abril de 1931, el Govern provisional de la Generalitat de Catalunya, a través de l'Assemblea o Diputació Provisional, va designar una Comissió per a la redacció d'un projecte d'Estatut de Catalunya. El mes de juny d'aquell any, la Comissió redactora va pujar a Núria i durant tres dies d'intens treball a l'habitació 202 de l'hotel (que actualment és la 225) va concloure l'elaboració del projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va ser aprovat per les Corts espanyoles el 9 de setembre de 1932. A la fotografia, el Saló de l'Estatut, on es mostren documents històrics i cartells relacionats amb l'Estatut de Núria.
Altres actes per commemorar el 75è aniversari
23 de maig al 25 de juny. Exposició itinerant al Palau Robert que posteriorment recorrerà diverses poblacions de Catalunya. Dia 22 de maig: inauguració i presentació del nou DVD del Cremallera de Núria.
Juny i juliol. Els dissabtes, cicle de Cinema de muntanya.
Cicle de cinema de muntanya a Vall de Núria on es projectaran nou pel·lícules guanyadores del Festival de cinema de muntanya de Torelló.
9 de juny. Acte commemoratiu del 75è aniversari a Núria. Presentació del llibre guia de Vall de Núria.
29 de juny. Acte d'homenatge als jubilats i de reconeixement al personal en actiu. Presentació del llibre de fotografies de Vall de Núria.
16 al 18 de juliol. Conferència episcopal catalana a Núria.
22 de juliol. Concert de Pep Sala a Queralbs.
5 d'agost. Concert de música clàssica a càrrec de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà a Núria
12 d'agost. Concert de Lax'n Busto a Ribes de Freser.
15 d'agost. Concert d'Apaches a Ribes de Freser.
2 de setembre. Acte litúrgic per commemorar el 50è aniversari de la proclamació de la Mare de Déu com a Patrona principal del Bisbat d'Urgell.
Fins al 15 de novembre. Primer concurs fotogràfic i exposició d'una selecció de les obres.
Vall de Núria convoca el Primer concurs fotogràfic amb l'objectiu de contribuir a la defensa del medi natural a través de les fotografies del cremallera de Vall de Núria i del seu entorn natural i social. La inscripció és gratuïta i la participació es oberta a totes les persones que acceptin les bases del concurs, que es poden consultar integrament a www.valldenuria.com. El termini de presentació de les fotografies finalitzarà el dia 15 de novembre de 2006. D'entre totes les fotografies rebudes es farà una selecció que s'exposarà a la sala d'exposicions de Vall de Núria des del 23 de desembre de 2006 i fins al 6 de gener de 2007. Els tres primers classificats de cada categoria rebran premis en metàl·lic i els 10 finalistes de cada temàtica rebran un diploma acreditatiu. El concurs compta amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona.
Durant tot el 2006. Campanya de promoció per les Núries i els Gils, oferint-los la possibilitat de viatjar tot l'any, gratuïtament, amb el tren cremallera.
Cremallera de Núria: 75 anys pujant junts

Ara a portada
Publicat el 22 de maig de 2006 a les 09:00
Et pot interessar
-
Societat Sant Joan de les Abadesses denuncia «deficiències greus» de cobertura mòbil
-
Societat Inauguren un nou camí entre Sant Joan de les Abadesses i la Vall de Bianya
-
Societat Ripoll multa tres manifestants per una protesta contra la prohibició del cartell de festa major
-
Societat Retorna la Fira de les 40 hores de Ripoll