Defensem la indústria tradicional catalana
Joan Baz Preciado · Sindicat del Metall de CCOO
La
indústria tradicional a catalana és un dels sectors més
dinàmics i segueix sent un dels principals motors de
l'economia catalana. En termes d'ocupació directa, la
indústria ocupa a 803.200 treballadors i treballadores, que
representen el 24,16% del total d'ocupació a Catalunya. És
també el sector d'activitat econòmica que més
aporta en I+D+I, i tot i reconèixer que són uns nivells
baixos, presenta unes cotes de qualitat i estabilitat en l'ocupació
(12% d’eventualitat) similars a la mitjana de l'Europa dels 15.
En
la meva opinió, la globalització té límits
i aquests estan molt relacionats amb les tensions que origina el
sistema capitalista mundial. Els sindicats hem de participar
activament en la gestió d'aquests processos de globalització
industrials, no només com a negociadors d’expedient de
regulació d'ocupació (ERO), sinó en el disseny i
el desenvolupament de polítiques industrials actives capaces
d'anticipar-se als avatars del mercat, amb l'objectiu d'evitar les
repercussions negatives entre les persones assalariades i les seves
famílies, en els sectors i territoris més afectats com
el Ripollès.
En
aquest sentit, cal exigir al Govern de la Generalitat i a les
organitzacions empresarials a defensar la indústria
tradicional catalana, com a motor econòmic i de benestar
social, compatibilitzant la indústria actual amb la
promoció de noves activitats industrials, avançant-nos
i promovent els canvis necessaris perquè en les pròximes
dècades Catalunya disposi d'un sector industrial renovat i
innovat més sòlid i menys vulnerable que l'actual.
Cal
en la meva opinió enfortir els instruments de disseny,
desenvolupament, planificació i execució de polítiques
industrials, assegurant l'actuació coordinada, fent efectiva
la participació de les organitzacions sindicals i
empresarials, i donant un fort suport i un impuls estratègic
als sectors industrials tradicionals, potenciant la formació
contínua per donar respostes a les necessitats concretes de
les empreses i a les aspiracions de promoció professional dels
treballadors i treballadores, etc.
Caldria
reactivar les taules sectorials o espais d'anàlisi i
elaboració de propostes, en l'automoció, l’electrònica
de consum, el tèxtil, les arts gràfiques, etc. com a
instruments per a la prevenció i l’anticipació als
canvis tecnològics, de mercat i productius.
Caldria
estudiar l’elaboració d'un pla de xoc que faci front a les
reestructuracions i que contempli la creació d'un fons de
econòmic aportat per la Generalitat, l'Estat i la UE per a
programes d'anticipació i transició dels sectors
sotmesos a la competència internacional.
Caldria
convertir l’Institut Català de Finances en un instrument
financer al servei de les polítiques sectorials i d'empreses,
simplificant els processos per a la petició d'ajudes i
millorant les condicions dels crèdits.
Caldria
augmentar significativament els recursos destinats als programes
d'I+D+I, aprofitant els recursos de programes estatals i europeus.
Engegada de la xarxa de centres tecnològics, assegurant
l'especialització sectorial i la dimensió suficient,
alhora que s'assegura la transferència de tecnologia a les
empreses.
Caldria
disposar a les comarques que han petit més la
desindustrialització, un parc de sòl industrial públic,
imprescindible per a les polítiques industrials: l’Institut
Català del Sòl hauria de tenir una línia
d'actuació específica per aconseguir més sòl
disponible i incidir en un abaratiment del sòl mitjançant
polítiques de planificació i la participació
activa dels ajuntaments.
Per
tot això, caldria demanar al Govern de la Generalitat i a les
organitzacions empresarials que és l’hora de pensar
seriosament en el caràcter social de les empreses: el guany
fàcil no pot ser un objectiu, perquè no és
possible. Els beneficis de l’empresa no es redueixen al compte de
resultats, cal avançar en la construcció d’unes
empreses on tothom pugui guanyar-se la vida amb dignitat. Per això,
caldrà intervenir activament en el canvi de model productiu,
partint del que sabem fer i, tenint en compte la indústria
tradicional catalana, el resultat del qual sigui un sector industrial
renovat i innovat capaç d'afrontar amb èxit els reptes
de la globalització i la competència internacional,
capaç d'atreure noves activitats d'alt nivell tecnològic
i servint per això de base en el desenvolupament de la
societat del coneixement.
