Ribes de Freser ha aprovat per unanimitat protegir el so i tocs de les campanes de l'església de Santa Maria i iniciar tràmits per declarar-les Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). Enguany es compleixen 80 anys de la reforma del temple, que es va haver de reconstruir per la Guerra Civil. L'efemèride coincideix amb l'aniversari de les campanes situades a la part de dalt del campanar, que fan 600 i 400 anys. Amb l'ajuda d'un dron, recentment en van descobrir l'antiguitat. "Segurament és el bé més antic del poble i una de les poques coses que es va salvar de l'antiga església", afirma David Iglesias, campaner i membre de la comissió dels 80 anys de l'església.

L'alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Sanjaume ha expressat la voluntat de continuar "avançant en la preservació" del patrimoni. Una línia de treball que ja s'ha materialitzat amb la iniciativa del ple de declarar el so i les campanes com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). La declaració com a BCIL ja avança i el següent pas és demanar-ne un informe tècnic sobre la viabilitat per incloure també les campanes i la maquinària antiga del rellotge com a béns mobles d'interès patrimonial municipal.

Tot i que el municipi té altres esglésies i capelles, la de Santa Maria, situada just al costat de l'Ajuntament, és "el campanar de referència". I a diferència d'altres pobles, no s'han trobat amb queixa veïnal del so de les campanes. Fa uns anys van quedar en silenci perquè el mecanisme s'havia espatllat i el 2022, davant les demandes ciutadanes, es va decidir arreglar.

Ribes segueix les petjades de municipis com Vic que també n'han aprovat la protecció, que facilitarà els recursos per a una futura preservació. Ara bé, des del consistori també són conscients que la prioritat implica millores a l'interior del temple a causa d'una manca de manteniment durant dècades. És propietat del Bisbat d'Urgell i amb cessió d'ús a l'Ajuntament durant 40 anys,

Les dues campanes "més antigues" estan fetes per francesos

Per al campaner David Iglesias, ha sigut una "sorpresa" descobrir l'antiguitat de les campanes que antigament marcaven les hores. "Sabíem que eren antigues, però no tant com el que va sortir: una del segle XV i del XVII". Concretament, la de les hores, data del 1425  i la dels quarts, del 1625. A més a més, han localitzat el document històric del moment en què s'encarreguen. Segons detalla Iglesias, la petició ve del Consell de la Vila i els artistes són dos fonadors del nord de França que es van desplaçar fins al Ripollès per fer-les. "Sospitem que les campanes tenien la funció litúrgica i la municipal". Per projectar millor el so, es van col·locar a dalt de tot del campanar i a l'exterior. Actualment, encara són allà i es veuen a simple vista.

L'església de Santa Maria data del segle XI, però va patir greument els efectes de la Guerra Civil. Les campanes antigues, però es van preservar i se'n van incorporar quatre més als anys 40, que són les que ara sonen cada dia. Totes tenen nom de dona i algunes amb inscripcions de l'imaginari popular, com ara que el seu so allunya tempestes.

A més a més, les campanes de Ribes tenen tocs singulars. David Iglesias recorda la feina que durant anys va fer l'últim campaner de Ribes, Manel Navarro. "Ell ha sigut la persona que, de manera discreta i poc reconeguda, va mantenir viu el llenguatge dels tocs de Ribes. Entre els tocs més coneguts hi havia el toc de morts, que a Ribes és diferent si el difunt és home o dona.