«Crims» recorda que l'assassinat de la bibliotecària de Sabadell prescriurà el 2025

El programa televisiu deixa entreveure desavinences entre la instrucció i la investigació policial

El crim d'Helena Jubany
El crim d'Helena Jubany | TV3
NacióSabadell
24 de març de 2020
Actualitzat: 01 de juliol, 13:30h
El programa Crims de TV3 va recordar, aquest dilluns, el fet viscut a Sabadell a finals de 2001, amb l'assassinat d'Helena Jubany, una jove mataronina que vivia a la ciutat i treballava a la Biblioteca de Sentmenat. La van trobar morta, nua i amb cremades en el pati interior d'un bloc de pisos del carrer Calvet d'Estrella, després que algú o alguns la llancessin des del terrat. Un delicte pel qual no hi ha culpables i, tal com va subratllar l'espai televisiu, el 7 d'octubre de 2025 prescriurà.   L'autòpsia va determinar que no havia estat un suïcidi sinó que havien precipitat el cadàver, a més també que en el moment del llançament al seu organisme hi havia somnífers i que, molt probablement, feia dos dies que estava en coma. A més, tenia marques als turmells i un líquid blanc a la vagina, que les anàlisi van fixar, en el primer cas, era la pressió dels mitjons i en l'altre, no es va poder concretar, com tampoc si hi havia hagut agressió sexual.

Després dels interrogatoris, i de les proves aportades pels estudis cal·ligràfics pels anònims que havia rebut a casa Jubany uns dies abans de la mort, es van detenir i empresonar, primer, Montse Careta, coneguda com a Muntsa, i posteriorment, Ana Echaguibel.

Tot i que aquestes observacions van canviar el resultat, primer es va associar la lletra de Careta als escrits, però més tard es va descartar i se li va atribuir a Echaguibel -finalment, va ser posada en llibertat-. 

Desavinences jutge i policia

Un altre dels aspectes que deixa entreveure el programa són les desavinences entre el jutge instructor del cas i la policia espanyola. L'agent, David Medialdea, tal com va admetre va ser un cas que el va marcar i va estudiar a fons, volia detenir Santi Laiglesia, parella de Muntsa, perquè, segons deia, també era culpable de l'assassinat. L'agent va recordar una frase del magistrat, Manuel Horacio: "Cal esperar, és un advocat i no vull tenir problemes", ja que Laiglesia és lletrat.  

I apunta la responsabilitat cap a Horacio, perquè els va "impedir" detenir-lo. Una acusació que el jutge va qualificar de greu i va defensar una bona instrucció, indicant "un joc que se'n va anar de les mans, rivalitat i despit" per tal que, de cara a un possible judici, es valorés. Tanmateix, Horacio va relacionar la mort de Jubany a Muntsa, perquè s'havien trobat proves que l'incriminaven al seu pis, on hi convivia amb Laiglesia, però va expressar, amb dubtes, que només se la relacionés a ella.

L'acusada es va suïcidar el 2002 als lavabos de la presó de Wad-Ras, el mateix dia que ho va fer un germà seu anys enrere. Això va provocar el sobreseïment de la causa per falta d'autor. La família i amics, però, esperen que abans de cinc anys aparegui "una nova prova", com va manifestar el germà, Joan Jubany, i es pugui reobrir el cas, "no per venjança, per tancar el dol".