Antoni Abad Pous (Terrassa, 1958) deixa el càrrec de president de la patronal Cecot després de disset anys. Llicenciat en Ciències Empresarials (Esade) i màster en Administració i Direcció d’Empreses (MBA), el reconegut empresari de Terrassa considera que ara és el moment oportú per fer un pas al costat i deixar que les noves generacions agafin el relleu de la patronal egarenca. Tot fa pensar que serà Xavier Panés qui agafi el relleu al capdavant de la patronal, el pròxim 29 de juny, ja que ha estat l'única candidatura que s'ha presentat per fer-ho.

Des de l'any 2005 Abad ha estat la cara visible de la Cecot, una entitat que, com ell mateix defineix, "és un bon instrument al servei de les empreses i de les persones". En una entrevista amb LaTorre, l'encara president fa un recorregut pels anys al capdavant de la patronal i exposa la necessitat de ser escoltats per treballar de la mà de la política. Per Abad, hi ha un excés d'immobilisme a les institucions que impedeix el progrés i el canvi al conjunt de la societat. Creu que les picabaralles per una infraestructura aprovada -Quart Cinturó- o la falta de progrés a l'administració pública són pals a les rodes que no s'haurien de donar. 

- Fa pocs dies, en una assemblea de la Cecot, va decidir no tornar-se a presentar com a candidat per la presidència després de disset anys. Què l'ha motivat a prendre aquesta decisió?

- Em sembla que el moment és òptim perquè fa més d'un any que vam fer el relleu a la secretaria general i la meva aposta era que això suposés un canvi generacional i ara estem satisfets perquè el secretari general, Oriol Alba, s'està consolidant i ha encaixat molt bé. A més a més, la Junta va aprovar el Pla Estratègic i sembla que tot això faci que ara sigui un bon moment pel relleu a la presidència. A mi m'agradaria que el gruix del comitè executiu seguís per mantenir les essències.

- Quin llegat deixa el segell Abad a la Cecot?

- No hem deixat mai d'imaginar que la Cecot és un bon instrument al servei de les empreses i de les persones. I, a partir d'aquí, pensar en gran. Les empreses del Vallès, l'industrialisme, la formació, les necessitats de canvi permanent fan que sempre intentem tenir bona relació amb tothom, però dient les coses pel seu nom i fent plantejaments. La Cecot com a amplificador del missatge empresarial i econòmic. Nosaltres no tractem els entorns possibles per projecció o crítica sinó que plantegem propostes i treballem amb programes. Ho fem quan parlem de la legislació o de les administracions o de la qualitat democràtica -que algú ha volgut treure de context-. Els economistes de molts països del nostre entorn s'han distingit com un element cabdal per a l'estabilitat. I vivim en un país amb baixa qualitat democràtica. [blockquote]"Tinc la sensació que la llibertat fa por a la política perquè volen passar-ho tot per un embut"[/blockquote]
- En quin sentit?

- Continua fallant la relació que ens proposa la política a les empreses -no als empresaris-. Des de la Transició, la política ens mira a la societat i a les empreses per sobre de les nostres espatlles. Això està caduc i no ens porta a cap resultat bo. Nosaltres els proposem treballar conjuntament per prendre decisions. Això és la modernitat. A més, la competitivitat de les empreses és transcendent, però la competitivitat del país involucra i anima que les administracions no han de deixar d'evolucionar. Ara com ara hi ha un immobilisme a les administracions i ens perjudica molt col·lectivament perquè estem distrets, o perquè hi ha hipergarantisme, entre d'altres.
 
- Xavier Panés és l'única candidatura que s'ha presentat i tot sembla que serà ell el nou president. Quina opinió li mereix?

- El Xavi i altres companys hem estat el gruix de l'actual comitè executiu, té expertesa empresarial i ja fa molts anys que forma part de la Cecot, de manera que fa molts anys que parlem de competitivitat, de país, que les persones han d'estar en el centre. Si no és així ens trobarem en una paradoxa: a Catalunya no hi ha atur, hi ha molts aturats. Des de tots els sectors fa falta gent per cobrir els sectors de treball però calen uns mínims, una certa formació i bones actituds. A la patronal mirem de ser pràctics i fer propostes però tocant de peus a terra. Per exemple, els 250 euros per al lloguer dels joves creiem que està mal orientat, el que s'hauria d'incentivar és la formació: donar aquests diners al mes pels majors de 18 anys que estudien i aproven. Perquè falten relleus generacionals, per exemple, en el gremi de transport i logística.

[noticiadiari]35/80971[/noticiadiari]
- No obstant això, recentment s'ha posat en relleu que gremis com l'hostaleria i altres estan molt precaritzats. Què es pot fer des de l'empresarial en aquest sentit?

- El que no entenem a la Cecot són els "mini-jobs" i contractes de pocs dies. Això ens queda molt lluny a la majoria d'empresaris i segurament cal buscar alguna solució. Però està clar que sense formació de cap mena, costarà tenir unes bones condicions de treball. La necessitat de capacitació és essencial i no la prioritzem. Competim per feines gens qualificades amb gent sense formació. Repeteixo, 250 euros per als qui estudien i aproven.

[blockquote]"El tema no és gestió pública contra privada, sinó col·laborar, fer seguiment i especialització. Però hi ha una deriva cap a la publificació que no té cap sentit perquè no és bo per si mateix"[/blockquote]
- En una entrevista, Panés parla de "dur el món dels gremis al segle XXI", ha de ser aquest el futur de la patronal?

- Els empresaris de la Cecot estem permanentment amb rebel·lia positiva perquè estem sempre experimentant canvis, adaptacions, amb una història accelerada per la tecnologia. Les empreses han canviat molt i les associacions empresarials hem de fer un pas endavant perquè l'aportació de valor cap al teixit empresarial ha canviat molt. El que potser ens ha de continuar ocupant és dir a les administracions que s'han de preocupar de la seva pròpia reforma. La funció pública a Catalunya s'ha d'actualitzar. Des de la Cecot tenim programes destacats per fer col·laboracions público-privades. El tema no és gestió pública contra privada, sinó col·laborar, fer seguiment i especialització. Però hi ha una deriva cap a la publificació que no té cap sentit perquè no és bo per si mateix. El que és bo és la bona gestió, però cal canviar els marcs per una bona gestió pública i tot això ho tenim treballat en el Fòrum d'Entitats per a la Reforma de l'Administració (FERA). Aquí hi ha immobilisme sobre immobilisme. Sembla que algú encara s'imagina que el perfil del país és la conseqüència de la voluntat de la política i això va ser un miratge durant la Transició, però els països els construeixen els seus ciutadans i falta qualitat democràtica i bons referents. La Cecot es va atrevir i va estudiar a fons la renda bàsica universal. Cal més corresponsabilitat i la relació entre l'estat i el ciutadà ha de canviar. Ens cal una política que busqui una persona que maduri per tenir més opinió pròpia, més criteri i que no sigui tan influenciable perquè és el que no ens convé col·lectivament. Qui defensa la llibertat? Per què la política al nostre país defensa molt poc la llibertat?
 
- Llibertat entesa com a què?

- La llibertat és consciència, és dubte i és decisió i aquest perfil de persones no és les que estem ajudant a fer que creixin. Volem que les persones assumeixin riscos i els animem a tirar endavant els seus projectes. Hem de fer aflorar diversitat de propostes i d'ofertes i la relació entre l'estat i el ciutadà s'ha de replantejar. Tots els estats són altament invasius de la privacitat de les persones i això ha de tenir aturador. Si som persones amb més formació i més cultes, tindrem més salut cívica i serem més lliures. Sembla que la llibertat faci por a la política perquè volen passar-ho tot per un embut. A Espanya ho veiem amb un nivell d'economia no declarada molt alt sense que s'hagin engegat prou mesures per canviar-ho. No pot ser que es donin tots aquests contrastos.

- Quines mesures suggeriria per evitar que la manca d'execució de les inversions pressupostades per l'Estat esdevingui un mal endèmic?

- La política treballa amb els nostres recursos i, per tant, això que la política incompleix els seus compromisos amb les infraestructures, i ho fa d'una manera tan greu des de fa dècades, és inadmissible. En termes de mirar-se el país com si fos una empresa, la majoria dels que han pres aquestes decisions haurien de canviar de feina. No pot ser perquè va en contra dels interessos de tots nosaltres. L'altre dia vam fer un manifest amb manifestació pel tram del Quart Cinturó de Terrassa-Abrera després de 15 anys d'incompliments, una infraestructura amb una gran taxa de retorn com és el tram fins a Martorell. Això està entre la incompetència i la mala fe. Per això insistim a trobar-nos en el procés de prendre decisions i no amb l'immobilisme, que no és la manera de fer política que ens convé. I això val igual per l'estat espanyol com pel govern de Catalunya.

[noticiadiari]35/80845[/noticiadiari]
- Precisament, des de la Cecot s'ha defensat el Quart Cinturó. Ara ERC es desmarca de la ronda nord que ha de connectar Terrassa amb Sabadell i Castellar. La considera imprescindible aquesta infraestructura planificada i aprovada en el Pla de Mobilitat del Vallès?

- En les batalles polítiques no hi hem d'entrar, però està claríssim que en el territori necessitem urgentment la connexió entre el Baix Llobregat i el Vallès per temes de mobilitat, de competitivitat, etc. Està claríssim. A partir d'aquí, el millor traçat que s'hagi de fer per anar de Terrassa a Sabadell ja el fixarem els d'aquí, que ho estem treballant fa molt de temps i que els alcaldes també ho veuen. No entenem res i teníem la solució a la mà, que s'ho rumiïn una mica més. Cal anar endavant. No té cap sentit anar enrere unes dècades.

[noticiadiari]35/80954[/noticiadiari]
[blockquote]"Som un territori industrialista i per quan el Quart Cinturó no estigui operatiu, ningú s'ha adonat que la mobilitat serà majoritàriament elèctrica? Cal raonabilitat"[/blockquote]
- ERC considera que la solució passa pel tren orbital.

- El tren per moure persones està bé i ens queixem que falta freqüència de pas, baixadors low cost, etc., a les infraestructures ferroviàries que ja té el Vallès perquè la millor oferta fa créixer més la demanda. Però som un territori industrialista i per quan el Quart Cinturó no estigui operatiu ningú s'ha adonat que la mobilitat serà majoritàriament elèctrica? Per anar a la fàbrica més important que té Catalunya -Seat- i el centre de distribució més gran de Mercadona, que estant davant per davant, necessitem connexió per carretera. Cal raonabilitat.
 
- Vostè també presideix l'entitat Fem Vallès, que defensa la regió metropolitana i els Vallesos com a hubs econòmics. Per què creu que és necessària aquesta associació?

- No depenem de Barcelona perquè com que estem fora de l'Àrea Metropolitana, diria que no ens dona res. En canvi, ens hem cregut Barcelona capital i la regió metropolitana com ningú. Algú se n'ocupa del que passa a la regió metropolitana? La riquesa que tenim quan a Barcelona hi sumem l'entorn industrial i logístic dels Vallesos, és el mínim imprescindible per parlar de diversitat de valor afegit, cultural, paisatgístic, sector primari o les universitats, que són l'assignatura pendent des de sempre per anar de la mà amb empreses, innovació, patents, etc. Cap de les regions metropolitanes d'Europa funciona per corones com aquí perquè és molt antiquat sinó que són nodes connectats per poder compartir entre ells.

[blockquote]"Cap de les regions metropolitanes d'Europa funciona per corones com aquí perquè és molt antiquat sinó que són nodes connectats per poder compartir entre ells"[/blockquote]
- En quin moment es troba el teixit empresarial del Vallès després de la pandèmia i què els fa falta a les empreses de l'entorn per ser més competitives?

- El que la Covid ens va portar, a banda de mortalitat, va ser la digitalització, el teletreball i maneres diferents de fer. El moment Covid per transformar l'hem d'aprofitar i ho estem fent poc. Ara estem molt tensats però molt actius perquè davant de totes les necessitats hi ha l'increment de preus de les energies, de les primeres matèries. El que més em preocupa és que les administracions no siguin prou conscients que la seva reforma i actualització, perquè la pretensió d'estar al dia hi és i les exportacions funcionen tot i faltar components.

- Deixa la Cecot i s'ha presentat una única candidatura per a les eleccions. També a Foment hi haurà eleccions, aquest juliol, i no es preveu competència electoral. Al Cercle d'Economia hi haurà eleccions disputades per primer cop. Com és que és tan difícil que hi hagi més d'una candidatura en unes eleccions empresarials?

- No tenim gaire marge per candidatures perquè ens dediquem a mirar com farem les coses i com fer-ho entendre a la política. Potser no ens convé fer candidatures sobre personalismes, al contrari, ens interessa estar rodejats de persones de molt nivell per poder representar bé a les empreses. Jo puc tenir el meu criteri però sempre estarà modelat per la resta amb la importància del diàleg intern. El que falta a vegades són persones que vulguin dedicar el seu temps. Que els relleus siguin més o menys de continuïtat és el que hem de fer. No es ve a buscar un càrrec sinó a buscar resultats i a vegades no tothom està disposat a fer-ho perquè el retorn costa molt.
 
- La presència de dones en l'àmbit empresarial encara és poc visible, és un dels reptes de la Cecot?

- Els equips imbatibles són els de les empreses on hi ha equips mixtos a tots els nivells i això no fa bo ni la condició d'home ni de dona, sinó que cal que siguin mixtos per assolir millors resultats, més creativitat, etc., i ho hem de continuar explicant. Ara, això no impedeix que encara estiguem molt envoltats de masclisme i de moltes persones que no s'han actualitzat.

- Creu que l'empresariat ha estat al seu lloc durant els darrers anys? Ha jugat el paper de lideratge social que li pertoca? Què ha notat a faltar, si és el cas?

- Més que mai. A vegades sembla que la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) sigui del segle XXI, però l'any 1950 el flequer ja ajudava a l'equip de futbol del barri. Però a diferència d'ara, abans es pagaven molt pocs impostos i ara en paguem molts. El que veig és gran consciència de les empreses i totes les persones, bon voluntariat, molt esforç -també monetari- i altres esforços com integrar persones amb capacitats diverses. Per tant, em sembla que l'empresa és el gran instrument de progrés, i a alguns polítics els dic que els avancem per l'esquerra perquè fem coses i la política a vegades només fa anuncis.

- El Col·legi d'Economistes ha presentat recentment una enquesta sobre l'impacte previst dels fons europeus. Més de la meitat dels economistes catalans enquestats mostraven escepticisme sobre l'efecte dels Next Generation. Comparteix aquesta percepció?

- Se'ls esperava, avui ja hi ha dubtes, no sabem com i el que és més trist, ens sembla que el que està arribant no serveix per transformar bases de competitivitat sinó per posar quatre pedaços. Ens preocupa i moltíssim i tots els que representem el teixit empresarial ho estem dient. I a la Cecot tenim projectes de col·laboració público-privada amb aquest fons Next Generation i de moment no hi ha res. La gran reforma està en les administracions públiques. A les empreses qui no ha sigut resilient, ja no hi és. Les administracions fan com si no hagués passat res més enllà del teletreball. No hi ha igualtat de treball entre els treballadors i és un pla que des de la Cecot trobem molt a faltar. La falta d'equitat continuarà sent molt greu si el sector públic continua anant cap al seu costat i la resta cap a un altre.

- Per acabar, què farà Abad a partir d'ara?

- D'entrada baixar revolucions i a partir d'aquí el meu perfil tampoc és de dir "fins aquí i adeu", sempre estaré a disposició de la Cecot, però també tinc clar no fer nosa. Més que mai ara, selectivament, faré alguna cosa més.