El Vallès Occidental, de les comarques que generen menys creació d'empreses a la demarcació

Moianès i el Berguedà són les dues comarques que lideren la creació d'empreses a la demarcació

Publicat el 17 de juliol de 2019 a les 07:00
El Vallès Occidental és de les comarques de la demarcació de Barcelona on es generen menys empreses noves (+0,7), mentre que el Moianès (+1,9%) i el Berguedà (+1,7%) són les dues comarques que han liderat la creació d'empreses durant el 2018. El nombre d'empreses augmenta a totes les comarques, llevat del Garraf (-0,9%), l'Anoia (-0,9%) i Osona (-0,7%). 

Segons l'últim informe territorial de la demarcació de Barcelona publicat per la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona, el Vallès Occidental registra un augment de l'0,7% de les empreses, una disminució de l’atur de l'11,1% i un lleuger creixement de la població del 0,9%.

Segons aquest estudi, a la comarca hi ha 27.124 empreses. D'aquestes empreses, l'increment més important d'empreses es localitza al sector de la construcció, amb un increment del 7,4% dins aquest sector, seguit del sector serveis que creix en un 0,2%. D'altra banda, s'ha detectat un lleuger descens de les empreses dedicades a l'agricultura (un 3,6%).
 

Gràfic de creació d'empreses a la demarcació de Barcelona. Foto: Cambra de Comerç



Taxa d'atur de l'11,1%

La taxa d’atur al Vallès Occidental és de l'11,1%, un punt inferior a la de l’any anterior i 0,6 punts per sobre de la taxa mitjana a la demarcació (10,5%). Per gènere, la taxa d’atur femení (13,3%) és més alta que la d’atur masculí (9,1%). L’evolució interanual mostra que la reducció en la taxa d’atur masculí i femení és la mateixa, un punt percentual en ambdós casos.

Per edat, el 7% és menor de 25 anys, el 38,8% té entre 25 anys i 44 anys i el 54,1% té més de 45 anys. Interanualment, l’atur baixa entre tots els grups d’edat, amb més força en les persones entre 45 i 54 anys (-8,4%) a excepció dels menors de 25 anys, entre els quals creix un 1,7%. El 67,4% de l’atur es concentra en els serveis; el 14,8%, en la indústria; el 9,2%, en la construcció, i només el 0,7%, en l’agricultura.

El 7,8% restant són persones aturades sense ocupació anterior. Interanualment, l’atur de l’agricultura és el que més disminueix (-19,6%), seguit de la construcció (-17,1%) i de la indústria (-10%). Les persones aturades sense ocupació es redueixen un 4,5%, i el sector serveis un 4,2%.

L’atur disminueix interanualment en la majoria de nivells formatius. En nombres absoluts, destaca la reducció en l’educació general (-7%; -2.420). L’atur de la població estrangera disminueix un -8,4% (-715), i se situa en les 7.761 persones aturades, el 15,7% de l’atur comarcal, dos punts per sota del valor a nivell de demarcació (17,7%).

Les persones aturades nacionals disminueixen un -6,2% (-2.762) i se situen en les 41.769. La xifra d’aturats disminueix (vegeu el mapa 5) a tots els municipis excepte a Gallifa (20%) i Polinyà (0,5%). Destaquen les reduccions a Ullastrell (21,7%) i a Sant Llorenç Savall (20,5%). Les taxes d’atur (vegeu el mapa 6) més elevades es donen a Badia del Vallès (17,4%), Rellinars (13,6%) i Ripollet (13,2%). Les més baixes es donen a Matadepera (4,7%) i Sant Cugat del Vallès (6,1%).

A final del 2018 hi ha concedides 26.742 prestacions per desocupació, un 3,8% menys que l’any anterior. La taxa de cobertura puja fins a 58,6%, 2,7 punts per sota la mitjana de la demarcació. Dues de les tres tipologies de prestació per desocupació disminueixen el nombre respecte a l’any anterior: les rendes actives d’inserció (-24,3%) i les assistencials (-9%). En canvi, es produeix un augment de les contributives (8,3%).

L’any 2018 es comptabilitzen 342.289 nous contractes laborals a la comarca, un 85% dels quals són temporals. Aquest volum de contractació representa un augment respecte a l’any anterior del 5,4%, una variació inferior a l’experimentada en l’àmbit de la demarcació (5,6%). Per tipologia, la contractació indefinida incrementa un 12,5% i la temporal ho fa un 4,2%. Per sexe, la contractació masculina augmenta un 4,4% i la femenina, un 6,5%. Per edat destaca l’increment d’un 27,2% de la contractació dels menors de 20 anys i d’un 10% dels majors de 45 anys.

Minso augment de la població del 0,3%

El Vallès Occidental és, amb 917.905 habitants, la segona comarca més poblada de la demarcació, després del Barcelonès, i hi resideix el 16,4% de la població de la demarcació. La població augmenta un 0,9% respecte el 2018, un increment lleugerament superior al del conjunt de la demarcació (0,6%).

La població resident a l’estranger incrementa un 8,7% i segueix la tendència a l’alça d’anys anteriors, arribant a la xifra de 20.474. El Vallès Occidental és la tercera comarca amb més densitat de població, amb 1.574,2 hab./km2. Les dues capitals apleguen el 46,9% de la població: Terrassa, el 23,8% (218.535) i Sabadell, el 23,1% (211.734). Cap altre municipi no supera el 10% de la població i només tres superen el 5% de la població.

De vint municipis que incrementen la població, destaquen: Terrassa (2.107), Sabadell (1.803) i Sant Cugat del Vallès (1.148). Perden població: Badia del Vallès (-49), Barberà del Vallès (-21) i Gallifa (-11). El 10,1% de la població és estrangera (92.714), un percentatge per sota la demarcació (13,3%). El 80,9% dels estrangers són extracomunitaris. Les cinc primeres nacionalitats són: marroquina (25,9%), romanesa (5,9%), xinesa (5,3%), boliviana (4,5%) i equatoriana (4,1%).

La comunitat que més creix respecte del 2017 és la xinesa (3,7%), seguit de la romanesa (2,5%). Els bolivians es mantenen, mentre que els equatorians decreixen (-1%.). El 18,3% de la població és menor de 16 anys (per sobre del 16,3% de la demarcació) i el 16,4% té 65 anys o més, un percentatge inferior al 18,8% de mitjana. La població en edat de treballar (vegeu el gràfic 2) representa el 65,3% restant.

L’índex d’envelliment del Vallès Occidental (89,3) és el més baix de la demarcació. Respecte a la projecció de població, i segons l’escenari mitjà elaborat per l’Idescat, Vallès Occidental guanyaria un 7,9% de la població actual en el 2028.