
Imatge d'un moment de la votació al Parlament. Foto: Begoña Fuentes
Badia té garantit el finançament pels propers anys. El ple del Parlament ha aprovat la proposició de llei per establir un règim transitori per a aquest municipi fins que s'impulsi un finançament nou i definitiu. La proposició modifica la Llei 1/1994 mitjançant la qual es va crear la localitat, per segregació de part de Barberà i Cerdanyola. La llei ha estat aprovada amb els vots favorables de tots els grups, a excepció de la CUP que s'ha abstingut. El text aprovat estableix que la Generalitat haurà de fixar anualment una quantia de com a mínim 3.008.118,24 euros en els exercicis pressupostaris del 2016 al 2019. També es crea una Comissió que ha de garantir que en quatre anys s'aprovi el sistema específic i definitiu.
La llei de creació de Badia va fixar un sistema de finançament transitori que havia de durar 10 anys fins que el municipi estigués consolidat. Aquest sistema però s'ha anat modificant fins arribar a la situació actual regida per convenis amb la Generalitat. Des del municipi s'ha reivindicat reiteradament l'establiment d'un nou finançament ja que la fórmula a través dels convenis no soluciona el problema de base fiscal que pateix el municipi per la seva realitat socioeconòmica i no dóna prou seguretat jurídica. I és que Badia és el municipi amb la renda per càpita més baixa del país i té un 27% d'atur i un escàs teixit econòmic. A més, és el municipi urbà amb menor valor cadastral de Catalunya i té una recaptació residual de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres.

L'alcaldessa de Badia del Vallès, Eva Menor, acompanyada d'altres autoritats del municipi. Foto: Begoña Fuentes
Segons estableix el text aprovat aquest dimecres, la Generalitat haurà de fixar anualment una quantitat per al finançament transitori del municipi per mitjà de l'habilitació d'una partida pressupostària en els exercicis 2016, 2017, 2018 i 2019. Cada any s'haurà d'establir una única partida de, com a mínim, 3.008.118,24 euros. Trimestralment s'haurà de transferir una quarta part al municipi. Així, i fins que no s'aprovi aquest sistema definitiu, la Generalitat haurà de finançar part del dèficit de capacitat fiscal del municipi per garantir la prestació de serveis als que està obligat el Consistori.
Aquest sistema de finançament transitori estarà vigent i s'haurà de prorrogar anualment a partir del 2020 fins que s'aprovi el nou sistema específic. Per al 2015, resta vigent com a aportació de la Generalitat per al finançament de Badia 3.008.118,24 euros, com marca el darrer conveni entre les dues administracions.
Una comissió el controlarà
A més, es crea una Comissió sobre el finançament específic de Badia del Vallès, que ha d'existir mentre no s'aprovi el nou sistema. Aquesta comissió s'haurà de reunir com a mínim un cop a l'any i haurà de tenir una composició paritària amb tres representants de la Generalitat i tres del municipi. Les funcions de la Comissió seran garantir que els pressupostos de la Generalitat tinguin una partida destinada al finançament de Badia, treballar per establir el sistema específic i definitiu i assegurar que aquest estigui aprovat en un termini de quatre anys, així com que aquest sistema compensi el dèficit de capacitat fiscal i que Badia pugui assolir la normalització de la hisenda municipal.
Amb l'aprovació d'aquest llei, es deroga la llei de creació del municipi i parcialment el conveni entres les dues administracions, a excepció del punt que estableix la cessió gratuïta i urgent dels terrenys del municipi, qualificats com a equipaments comunitaris, que són propietat de la Generalitat i de l'Institut Català del Sòl.
L'oposició critica que sigui una solució transitòria
Tot i el vot a favor de la majoria dels grups de l'oposició, tots ells han coincidit en criticar el fet que no s'hagi torbat ja una solució definitiva, com la que proposava Badia, i que el que s'hagi aprovat hagi estat una solució transitòria amb l'emplaçament a trobar-ne la definitiva en els propers anys.
En aquest sentit, la diputada del PSC Montserrat Capdevila ha afirmat que no serveix "l'excusa" del Govern sobre la possibilitat de crear un greuge comparatiu si es tirava endavant la proposta que va presentar inicialment l'Ajuntament vallesà ja que ha assegurat que "la singularitat de Badia no existeix enlloc més de Catalunya". "Avui podia ser un dia històric però hem fet els deures a mitges", ha dit.
En aquesta línia, la diputada del PP Eva García ha assegurat tenir un gust "agredolç" i ha defensat que la proposta que va presentar inicialment l'Ajuntament de Badia era "justa, solidària i necessària". Ha afegit que el municipi "no demanava cap privilegi" sinó només equiparar-se a municipis de les mateixes característiques.
Des d'ICV-EUiA, Marta Ribas ha reconegut que el que es feia era "xutar la pilota endavant" i ajornar la solució definitiva però tot i això ha celebrat que com a mínim s'ha blindat una aportació mínima que evitarà futures retallades en les aportacions de l'administració catalana al poble.
Quim Arrufat (CUP) ha criticat també que no s'hagi abordat una solució definitiva perquè ha lamentat que això aboca el municipi a la "negociació permanent" i a centrar el debat polític de la ciutat en quins partits poden aconseguir finalment aquest sistema. El diputat ha defensat que el seu grup s'abstenia a l'espera que en la propera legislatura es pogués debatre una solució definitiva.
Un discurs diferent ha tingut la diputada de C's Carina Mejías que ha introduït el debat sobre la possible "fusió" de Badia amb un altre municipi tenint en compte que no pot garantir la seva autosuficiència. La diputada també ha alertat sobre l'exemple que suposa la situació de Badia, assegurant que els ciutadans d'aquest poble tenien un sentiment territorial el 1994 per ser un municipi independent que anys més tard els ha fet "topar de cop amb les circumstàncies difícils" que viuen actualment.
Per últim, el diputat de CiU ha defensat que tot i que no es resoldrà el finançament de forma definitiva sí que "és una forma de solucionar-ho durant força temps" i ha qualificat de "petit gran pas" que l'aportació quedi ara blindada per llei i no a través d'un conveni, com també ha defensat el diputat d'ERC Marc Sanglas. Per a Font, la situació definitiva hauria de passar per una fórmula que ponderi tot els ingressos, despeses i la singularitat de Badia comparat amb la resta de municipis del país. Sanglas ha reconegut també que el país "té un deute amb Badia" i s'ha compromès a trobar aquesta solució definitiva.