18
de març
del
2022
Actualitzat
a les
11:39h
Lluc Cahís, el vocal i portaveu d'ERC-MES a l'EMD de Valldoreix, s'ha acomiadat aquest dijous de la política institucional per motius laborals. Un sentit adeu acompanyat d'una intervenció amb una forta càrrega política: "Des del principi he procurat tenir clar el rumb. Tenir clar sempre a qui hem vingut a representar i què hem vingut a fer aquí. A fer de Valldoreix un poble on la gent hi pugui viure i hi puguem fer vida".
En aquesta línia ha volgut confessar: "Jo soc fill de Valldoreix, però no hi visc, em vaig veure obligat a marxar. I igual que jo la immensa del seu jovent i gent no-rica". Amb aquestes paraules, ha explicat que durant aquests anys ha procurat esdevenir un "rem a favor del canvi i en contra de les injustícies invisibles". Sobretot en tres àmbits: la lluita per tapar l'hemorràgia de persones expulsades de la Vila perquè no hi poden viure; la defensa dels drets de les treballadores de la llar; i la defensa del jovent valldoreixenc que no disposa d'oci, ni socialització i amb els índexs d'ansietat, angoixa i aïllament social "disparats".
Durant aquests tres anys, Cahís explica que ha prioritzat "tenir el rumb ideològic clar i no donar el braç a tòrcer". Una tasca que ha intentat assolir fent del companyerisme un "baluard" per buscar grans consensos sense deixar enrere la confrontació dialèctica quan no s'aconsegueix. En aquest sentit, ha volgut donar les gràcies per "haver-me aguantat, especialment en els moments on he generat conflicte amb contundència i incomoditat". "Ho he fet perquè la política m'apassiona i perquè la combinació d'injustícia social i apatia em fa bullir la sang", ha reconegut el republicà fent referència a les elevades dosis de tensió que s'han viscut especialment en els darrers plens.
"Han estat tres anys, 40 mocions presentades i molta feina a fer", ha relatat Cahís sobre el seu pas per la política institucional. "El desencant del Lluc que venia amb els ulls encesos i amb ganes de canviar-ho tot, ha vist que les mateixes proclames amb les quals vaig començar segueixen encara avui igual de vigents", ha lamentat.
Amb aquesta mirada crítica, el republicà també ha apuntat a la "incertesa" que suposa la seva marxa per si, davant d'una cadira menys d'ERC el pròxim ple d'abril per qüestions burocràtiques, "s'aprofitarà per aprovar canvis salarials. Confio que no". Un no tan velat missatge dirigit al president Josep Puig que podria aprofitar l'ocasió per apujar-se el sou davant l'empat tècnic amb l'oposició i prosperant finalment gràcies a l'activació del vot de qualitat del president.
Com a membre de les JERC, ha volgut agrair els seus inicis en la secció local d'ERC i a la plataforma de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix. En aquest punt ha exposat que el "compromís és l'exemple del fer" i que "militar és recórrer els Països Catalans en assemblees i congressos, posar el cos per protegir desenes d'habitatges i anar a manifestacions".
"Us deixo en bones mans", ha avançat Cahís sobre el nou vocal que el substituirà aviat. "Ens veiem als carrers, que sense lluita col·lectiva no hi ha futur i que, com diu la vella dita feminista, 'No tenim forces per rendir-nos'", s'ha acomiadat entre aplaudiments el representant més jove del plenari valldoreixenc.
En aquesta línia ha volgut confessar: "Jo soc fill de Valldoreix, però no hi visc, em vaig veure obligat a marxar. I igual que jo la immensa del seu jovent i gent no-rica". Amb aquestes paraules, ha explicat que durant aquests anys ha procurat esdevenir un "rem a favor del canvi i en contra de les injustícies invisibles". Sobretot en tres àmbits: la lluita per tapar l'hemorràgia de persones expulsades de la Vila perquè no hi poden viure; la defensa dels drets de les treballadores de la llar; i la defensa del jovent valldoreixenc que no disposa d'oci, ni socialització i amb els índexs d'ansietat, angoixa i aïllament social "disparats".
Durant aquests tres anys, Cahís explica que ha prioritzat "tenir el rumb ideològic clar i no donar el braç a tòrcer". Una tasca que ha intentat assolir fent del companyerisme un "baluard" per buscar grans consensos sense deixar enrere la confrontació dialèctica quan no s'aconsegueix. En aquest sentit, ha volgut donar les gràcies per "haver-me aguantat, especialment en els moments on he generat conflicte amb contundència i incomoditat". "Ho he fet perquè la política m'apassiona i perquè la combinació d'injustícia social i apatia em fa bullir la sang", ha reconegut el republicà fent referència a les elevades dosis de tensió que s'han viscut especialment en els darrers plens.
"Han estat tres anys, 40 mocions presentades i molta feina a fer", ha relatat Cahís sobre el seu pas per la política institucional. "El desencant del Lluc que venia amb els ulls encesos i amb ganes de canviar-ho tot, ha vist que les mateixes proclames amb les quals vaig començar segueixen encara avui igual de vigents", ha lamentat.
Amb aquesta mirada crítica, el republicà també ha apuntat a la "incertesa" que suposa la seva marxa per si, davant d'una cadira menys d'ERC el pròxim ple d'abril per qüestions burocràtiques, "s'aprofitarà per aprovar canvis salarials. Confio que no". Un no tan velat missatge dirigit al president Josep Puig que podria aprofitar l'ocasió per apujar-se el sou davant l'empat tècnic amb l'oposició i prosperant finalment gràcies a l'activació del vot de qualitat del president.
Com a membre de les JERC, ha volgut agrair els seus inicis en la secció local d'ERC i a la plataforma de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix. En aquest punt ha exposat que el "compromís és l'exemple del fer" i que "militar és recórrer els Països Catalans en assemblees i congressos, posar el cos per protegir desenes d'habitatges i anar a manifestacions".
"Us deixo en bones mans", ha avançat Cahís sobre el nou vocal que el substituirà aviat. "Ens veiem als carrers, que sense lluita col·lectiva no hi ha futur i que, com diu la vella dita feminista, 'No tenim forces per rendir-nos'", s'ha acomiadat entre aplaudiments el representant més jove del plenari valldoreixenc.