Indignitat i vergonya, això és el que sentim quan veiem els fets que vam veure divendres passat dia 24 de juny a la tanca de Melilla, amb més de trenta persones assassinades, algunes ONG parlen de 37.

Una doble indignitat a més, la primera pels fets en si mateix, cap intent de creuar una frontera mereix aquesta actuació i una segona perquè, a sobre, el president espanyol Pedro Sánchez felicités les forces policíaques per la seva actuació.

És insostenible la pobra i lamentable reacció del govern espanyol i de Pedro Sánchez. Com es pot dir l'actuació policial va ser exemplar quan hi ha hagut desenes de morts? Com es poden quedar de braços plegats davant d'aquesta injustícia? I PODEMOS?, com a socis del govern, tampoc han de dir res? Cap govern pot fer veure que no ha passat res. Hi ha hagut cimera de l'OTAN, cap comentari. I la UE? On són.

És vergonyós, i a més veient a una altra de les fronteres europees on s'acullen amb els braços oberts als refugiats d'una altra guerra. On és la diferència? És que hi ha refugiats de primera i de segona? Hi ha refugiats rics, amb ulls blaus i cabells rossos i altres negres i pobres? Es veu que si: vergonya i indignació davant de la hipocresia comuna.

Exigim que s'investiguin les morts a la tanca de Melilla. Denunciem la brutalitat policial. Condemnem els fets que es van produir.

Cal una investigació i garanties de no repetició. Hi ha d'haver una investigació dels fets, que van suposar una vulneració flagrant dels drets humans, fins i tot del dret a la vida. I sobretot s'han de treballar unes garanties perquè no es pugui tornar a produir mai més una situació així. Exigim una rectificació immediata del govern espanyol. Així no, aquí no ens trobaran mai.