Aquest juliol ha estat un juliol diferent pel que fa a la programació cultural de Sant Cugat. Respectant totes les mesures de seguretat, hem posat la cultura professional local al punt de mira. La cultura s’ha adaptat a la nova situació i ha ofert una programació fresca i a mida per a l’ocasió.

La proposta del Sant Cugat a escena ha activat el sector cultural local. Músics, actrius, directores, escriptors..., però també empreses de llum i so, mitjans de comunicació i personal de sala. Hem demostrat que la cultura uneix i cohesiona, hem fet un treball transversal que, gràcies al personal que hi ha treballat, ha estat tot un èxit.

No ha tingut preu veure els ulls plens d’emoció dels i les artistes que recuperaven els escenaris i les cares de satisfacció d’un personal entregadíssim amb el projecte.

Si es fa bé, #laculturaessegura i necessària; i puc dir amb la boca ben oberta que estic orgullosa del resultat final d’aquesta proposta. Espero que tots els qui heu anat al Claustre aquest juliol o heu vist les actuacions en streaming hagueu gaudit com ho he fet jo.

Ara bé, la tardor ens planteja un gran repte per endavant: en un escenari marcat per la incertesa, la cultura s’ha de seguir mostrant com l’activitat segura que és i hem de seguir-ne oferint a la ciutat.

L’experiència d’aquest juliol ens ha servit per veure que la ciutadania té ganes d’estar en contacte amb la cultura, i que adaptar-se a les noves maneres de fer és, simplement, adaptar-se a les noves maneres de fer. Els teatres i els espais polivalents aniran recuperant mica en mica la seva activitat.

Aconseguir recuperar els carrers com a espais per a la cultura és una bona fita, que aconseguirem sempre seguint les indicacions de la autoritats competents.

Segur que aquesta tardor vindrà marcada per noves propostes, idees innovadores i noves fórmules de relació entre la cultura i la ciutadania, però no hem de tenir por a provar-les.

La cultura està més viva que mai, deixem-la fer!