Marta Lapiedra Foto: Albert Alemany

Maria Lapiedra, alies de Maria Pasqual (Mollerussa,1984). És actriu, filòloga i sobretot vitalista. Publica el seu segon llibre, “Independència Sexual” (Dux Editorial) que presentarà el proper 24 de maig a la llibreria Alibri de Barcelona. A més d'una espectacular carrera que l'ha convertida en un personatge famós, és simpàtica, riallera i molt llesta. Hàbil, eixerida i guapa ens cita al Parc de la Ciutadella un diumenge a la tarda. Grava un vídeo-clip. Fa la feina amb professionalitat alemanya, i es preocupa per l'equip de gravació que l'acompanya. No té pressa per enregistrar l'entrevista, nosaltres tampoc. Només se la pot definir amb una frase: “És un encant”. I en el temps que corren, ser un “encant” és un tresor.

- No agafarà fred així?

-És que tinc la jaqueta al cotxe, però aguantaré.

- M'agraden les seves sabates , són guais!

-Sí oi? Són per fer les fotos, fashion...

- Bé, "Independència sexual", que ens proposes en aquest llibre?

-Explico una mica la meva vida: des de les meves primeres experiències sexuals; el meu pas per la televisió; el meu matrimoni amb Ramiro Lapiedra i la separació; com començo a lligar famosos.

-Com quins?

-Pipi Estrada, un torero, com m'enamoro d'un paparazzi i al final com m'acabo enamorant de Joan Laporta...

- Déu n'hi do, quin carrerón!"

-Sí. Riu. Tinc 26 anys però he viscut com si en tingués 46...

- L'experiència sempre és positiva

-Sí i tant, sóc molt feliç. No me'n penedeixo de res.

- Escolti, expliqui algun secret del llibre, un aperitiu que faci d'esquer

-Primer explico la diferència entre persona i personatge. Jo m'he creat un personatge, com Santiago Segura ha creat Torrente...

S'atura la conversa perquè un passejant crida :Guapa! (Té raó). Maria li contesta un gràcies sincer i rialler.

-Jo em dic Maria Pasqual i un dia vaig decidir crear Maria Lapiedra i intentaré viure dels famosos i de la televisió. Sempre havia gaudit de molta habilitat per lligar-me famosos i no famosos, però com que els famosos se'n donaven tan bé...vaig decidir rendibilitzar la meva habilitat. Fins que em vaig enamorar del meu paparazzi...

- Fomut?

-Sí, perquè estava lligant amb un famós i només tenia ganes de fer-li un petó al paparazzi... I havia d'estar lligant amb el famós. Així que em vaig dir que no rendibilitzaria més les relacions amb els famosos, però ha estat una manera de viure diferent del que té tothom i ara miro per la veritat.

- I alguna fantasia sexual ?

-I tant! Riu amb generositat. Imagino un trio amb en Joan Laporta i Santiago Espot...

- Escolti, això és molt rebuscat!

-Sí! I si pot ser amb un llençol amb l'estelada... Sé que és super-rebuscat però també et reconec que m'agrada més en Joan Laporta, però amb els dos em dóna morbo! És fantàstica...

- Fins a quin punt no té por que el personatge es mengi la persona?

-Vaig començar-me a preocupar i tenir por quan vaig perdre la capacitat d'enamorar-me. Deia "aquest és famós, doncs a per ell... aquest treballa al Burger King, doncs no li faig cas" ... i la vida no és això. Aleshores vaig anar a una psicòloga perquè tenia por del personatge, es feia cada vegada més gran, i guanyava més diners per exclusiva. No és ètic per diners posar que un famós posi les banyes a la seva dona amb mi. Ara faig l'amor amb qui em ve de gust i punt. Ja fa un any que no he venut cap exclusiva. Puc dir m'agradaria follar amb aquest o l'altre, però mai diré si l'hem fet o no.

- Però, Maria, té dues carreres no?

-Sí. Sóc llicenciada, amb matrícula d'honor, en filologia catalana i tinc la diplomatura de Comunicació Audiovisual.

- Perdoni però és més difícil això a què es dedica que no pas dominar els pronoms febles

Riu . Mira quan vaig acabar la carrera em vaig dir: intentaré fer-me famosa. Que em sortia bé, perfecte; que no surt bé, treballaré de professora de llengües... i mira, al final ha estat tot relacionat amb la llengua, però de professora res. Si ara decidís ser professora, els meus alumnes fliparien.

- Aposto que les notes de català serien extraordinàries entre els seus alumnes

I els portaria d'excursió al Parlament. Riu. És una cosa que tinc allà.

- I el llibre?

-"Independència sexual" és el meu segon llibre, i amb la seva publicació em sento realitzada. Després de quatre llargs anys estudiant filologia... A mi sempre m'ha agradat escriure. Mira, el personatge de Maria Lapiedra és molt "tonto". No sap com s'ho fa però sempre està a la tele!  I volia canviar-lo una mica. Si t'ho penses bé, si Lapiedra fos un personatge tan “tonto" no sortiria tant a la tele.

- Per descomptat...

-Estic cansadeta que la gent confongui el personatge amb la persona. El personatge és frívol...

- Bé, és un personatge

-Exacte, és això, només un personatge. La paraula mateixa ho diu.

- Sigui frívol o no, el personatge es fa estimar

-Sí els fa gràcia, però hi ha noies que no eh?

- Vols dir? Hi ha noies que sí que els agrada...

-La veritat és que sí, hi ha noies que venen als striptease perquè elles també en volen aprendre. Fins i tot, n'hi ha que m'envien mails preguntant-me com poden arribar a ser famoses, ser com tu ...i bufff...

- Pel que veig, fa falta molta carrera no?

-Sí, i això es porta a la sang... Riu

- Públic divers sí que en tens!

-I tant adolescents, polítics, dones grans, cinèfils i futbolers... amb la “tonteria” tothom en coneix...ho he aconseguit

- Amb armes de dona!

Mira vaig pensar què ser fer i què no? I les meves armes de seducció eren molt bones. Si hagués hagut de fer-me famosa escrivint hauria trigat molts anys. A més no volia patir per amor i al final... vaig patir per amor.

- Va ser dur?  

-Molt, per algú que viu de lligar els famosos és molt trist si t'enamores del teu paparazzi.

- A Catalunya que li passa: li falta erotisme o li sobra pornografia?

-Li falta erotisme. Sóc independentista però a Andalusia la gent és més oberta. M'agradaria ajudar la gent a ser més lliure sexualment. Fer l'amor és una necessitat biològica. Mira només cal veure el que es diu si algú fa mala cara: "Està mal follada!". Si tu fas l'amor, la pell és més fina, els ulls brillen, et trobes millor, tens un somriure interior generós...

- Catalunya està mal follada, doncs?

-No, però la gran majoria haurien de follar més. Hem de fer una Catalunya lliure amb tot...

- Posem ordre, Maria: abans d'alliberar-nos nacionalment ens hem d'alliberar sexualment?

Les dues coses perfectament complementàries, necessàries i compatibles. Que en Laporta ens alliberi políticament i jo sexualment...

- Miri ja té un eslògan.

- Sí, i  és guapo!

- Maria, la vida és dura?

Sí. Molts em diuen: vius del "cuento". I no és tan "cuento" el que he hagut de fer per ser Maria Lapiedra. Al llibre explico que sóc feliç, però no tot són flors i violes.

- I quan torni a ser Maria Pasqual, què farà?

-No ho sé, en aquesta vida he canviat sempre els plans, jo només vull ser feliç. M'agradaria seguir treballant d'actriu. He rodat dues pel·lícules més: una amb Emilio Martínez Làzaro - el de Al otro lado de la cama- i amb Antonio del Real; i ara espero fer Torrente 5. Vull continuar com actriu i escriure, però ja ho veurem... la vida dóna moltes voltes. En cada moment, faré el que em faci feliç i ja està.

- Somnies en colors?

-I tant, i ho faig cada dia.

- I quin és el teu somni predilecte...

Estic complint tots els meus somnis, només em falta un: una Catalunya independent.

- I la teva paraula preferida?

-Obre els ulls, respira fons i amb uns llavis flamants pronuncia: Alegria. Riu

-Moltes gràcies, Maria

- A vosaltres.