02
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
03
de novembre
a les
9:51h
Aquest any, Ambler Moss no pujarà a Montserrat. La pandèmia ho ha impedit. Aquest diplomàtic nord-americà coneix i estima Catalunya. Quan, l'abril del 2017, el president Carles Puigdemont va mantenir una entrevista amb l'expresident nord-americà Jimmy Carter, Moss hi era. Va ser a Barcelona en ple franquisme, quan era vicecònsol dels Estats Units (1964-66). Bon diplomàtic, va entrar en contacte amb elements de l'oposició catalanista i va començar una relació que s'ha mantingut fins ara. És membre corresponent de l'IEC, Creu de Sant Jordi i membre del consell assessor de Diplocat.
Nascut a Maryland, llicenciat en Ciències Polítiques de la Universitat de Yale i doctor en Dret, professor d'Estudis Internacionals de la Universitat de Miami, va ser adjunt a la secretaria d'Estat del seu país durant l'Administració Carter i ambaixador al Panamà (1978-82). En aquestes destinacions va ser determinant pels acords Carter-Torrijos que van permetre que els panamenys recuperessin la sobirania del canal. Sap, per tant, de sobiranies i també d'història. Aquí ens parla de com veu les eleccions nord-americanes i de Catalunya.
- Després d'haver viscut tantes eleccions al seu paós, aquestes són molt diferents?
- En cert sentit, sí. No són unes eleccions normals com les que he vist durant tants anys. Sobretot per l'ambient de crisi que travessa el país, que ha generat certa sensació de pànic en molts sectors. L'ànim de la gent és molt diferent i són unes eleccions molt importants pel que fa a la política interior dels Estats Units. Crec que no tant pel que afecta a l'exterior.
- S'atreveix a fer un pronòstic?
- Fer previsions seria molt fàcil, si no impliquessin el futur... En aquests moments, això depèn de molts factors, començant per la participació que finalment es produeixi. La major part d'anàlisis i sondejos assenyalen una previsible victòria de Joe Biden. Però això no vol dir que guanyi segur. Hi ha molts factors en joc. El més probable a dia d'avui és que Biden s'imposi. Però ni tan sols podem donar per segur que el 4 de novembre sabrem qui ha guanyat. Aquest cop tot és diferent perquè hi ha molta votació per correu. Un altre aspecte és que Trump encara no ha donat una resposta certa a la pregunta de si acceptarà la decisió de les urnes en cas de perdre. Trump buscarà una manera de qüestionar el resultat. És un escenari possible.
- Imaginem que Joe Biden és president. És una figura que pot sorprendre un cop estigui a la Casa Blanca?
- Biden és una persona molt coneguda. Porta dècades en primera fila, com a senador i després com a vicepresident. És un home molt centrista, ni gaire conservador ni gaire esquerrà. Biden no sorprendrà, és perfectament previsible. La dreta nord-americana s'ha passat tota la campanya dient que serà un governant socialista o quasi bé comunista, però això és mentida.
- Quins efectes pot tenir una victòria de Biden en el pla internacional?
- Crec que pel que fa a Europa, sí que es percebrien canvis. Una administració demòcrata tornarà al multilateralisme, treballarà millor amb les Nacions Unides i mantindrà actituds diguem-ne "normals". En el cas de Trump, és diferent. Deixant de banda el seu narcisisme, la seva línia política ha estat ultranacionalista. Biden ja ha dit que tornarà a signar l'Acord de París sobre el canvi climàtic i reunir-se de nou amb els 200 països que ho han fet. També respectarà l'acord nuclear amb l'Iran.
- I per la situació de l'estat espanyol i Catalunya?
- No veig que una victòria de Biden hagi d'implicar canvis en aquest àmbit.
- Pels catalans, Biden podria mostrar més sensibilitat per la robustesa de la democràcia dins de l'estat espanyol?
- No ho sé. Soc membre del consell assessor de Diplocat, Creu de Sant Jordi i membre corresponent de l'IEC. Em sento molt identificat amb Catalunya, i m'agradaria dir-li alguna cosa més optimista, però no ho veig. No esperem aquí moltes diferències en la política exterior dels Estats Units.
- La societat nord-americana coneix la realitat catalana?
- No gaire. Una part important de la població no saben ni on és. Catalunya no té una gran visibilitat als Estats Units. M'agradaria dir una cosa diferent, però no puc.
-Va tenir un paper destacat en la trobada entre l'expresident Jimmy Carter i el presdient Puigdemont.
- Sóc membre de l'Ambassador’s Circle de l'expresident Carter i fa tres anys vaig portar el llavors president Puigdemont a una reunió al Carter Center a Atlanta com el meu convidat.
- Com va ser la trobada?
- Vam fer una reunió agradable amb Carter de 20 minuts.
- Va conèixer la societat catalana els anys seixanta.
- Vaig ser vicecònsol dels Estats units a Barcelona durant dos anys, entre 1964 i 1966. Hi va haver esdeveniments que van tenir un fort impacte en la meva consciència. Recordo molt bé la impressió que em va causar la Caputxinada i la manifestació de capellans contra l'actuació de la dictadura. Una de les primeres coses que vaig fer aquí va ser voler aprendre la llengua. I vaig entrar en contacte amb gent de l'oposició, però d'una manera molt discreta.
- Què li va impactar?
- Una lectura que va impressionar va ser Notícia de Catalunya, de Vicens Vives. El vaig trobar en una llibreria de les Rambles, va ser l'únic en català que vaig trobar en una llibreria.
- Dels sectors opositors, recorda algunes figures que va tractar?
- Vaig tractar amb molta gent. La major part que vaig conèixer va ser gent que en aquell moment militava clandestinament a Unió Democràtica, com Anton Canyellas, Coll i Alentorn i Llibert Cuatrecasas.
- Crida l'atenció que sentís tanta sensibilitat per la llengua catalana sense conèixer el país.
- M'atreia el sentiment d'oposició que vaig notar a Catalunya. Era el moment de la Guerra Freda i als Estats Units es prioritzava la lluita contra el comunisme. Jo rebia classes de català i vaig aconseguir que la secretaria d'Estat nord-americana fes un reconeixement a la llengua catalana molt abans que ho fes Espanya. Van acordar que el consolat pagaria les classes en català de tot diplomàtic destinat a Barcelona o València que ho desitgés.
- Té una filla que es diu Montserrat.
- Soc un gran devot de Montserrat. Fins fa ben poc, cada any veníem i anàvem amb la dona un dia a Montserrat. Ara amb la pandèmia tot ha canviat. Tenia allí un gran amic, el pare Marc Taxonera.
- Ha estat un diplomàtic destacat del seu país. Va tenir jun paper fonamental en el tractat entre Washington i el Panamà que va permetre que aquest país assumís la sobirania del canal.
- Vaig ser membre de l'equip que va redactar els tractats. Potser és del que em sento més orgullós. De fet, va ser un gran èxit. Vam aconseguir que el Senat ho ratifiqués per un sol vot.
- Considera que el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat entrarà en vies de negociació?
- Això és encara més difícil de pronosticar que el resultat de les eleccions nord-americanes.
Nascut a Maryland, llicenciat en Ciències Polítiques de la Universitat de Yale i doctor en Dret, professor d'Estudis Internacionals de la Universitat de Miami, va ser adjunt a la secretaria d'Estat del seu país durant l'Administració Carter i ambaixador al Panamà (1978-82). En aquestes destinacions va ser determinant pels acords Carter-Torrijos que van permetre que els panamenys recuperessin la sobirania del canal. Sap, per tant, de sobiranies i també d'història. Aquí ens parla de com veu les eleccions nord-americanes i de Catalunya.
- Després d'haver viscut tantes eleccions al seu paós, aquestes són molt diferents?
- En cert sentit, sí. No són unes eleccions normals com les que he vist durant tants anys. Sobretot per l'ambient de crisi que travessa el país, que ha generat certa sensació de pànic en molts sectors. L'ànim de la gent és molt diferent i són unes eleccions molt importants pel que fa a la política interior dels Estats Units. Crec que no tant pel que afecta a l'exterior.
- S'atreveix a fer un pronòstic?
- Fer previsions seria molt fàcil, si no impliquessin el futur... En aquests moments, això depèn de molts factors, començant per la participació que finalment es produeixi. La major part d'anàlisis i sondejos assenyalen una previsible victòria de Joe Biden. Però això no vol dir que guanyi segur. Hi ha molts factors en joc. El més probable a dia d'avui és que Biden s'imposi. Però ni tan sols podem donar per segur que el 4 de novembre sabrem qui ha guanyat. Aquest cop tot és diferent perquè hi ha molta votació per correu. Un altre aspecte és que Trump encara no ha donat una resposta certa a la pregunta de si acceptarà la decisió de les urnes en cas de perdre. Trump buscarà una manera de qüestionar el resultat. És un escenari possible.
- Imaginem que Joe Biden és president. És una figura que pot sorprendre un cop estigui a la Casa Blanca?
- Biden és una persona molt coneguda. Porta dècades en primera fila, com a senador i després com a vicepresident. És un home molt centrista, ni gaire conservador ni gaire esquerrà. Biden no sorprendrà, és perfectament previsible. La dreta nord-americana s'ha passat tota la campanya dient que serà un governant socialista o quasi bé comunista, però això és mentida.
"Trump buscarà la manera de qüestionar el resultat si no li és favorable"
- Quins efectes pot tenir una victòria de Biden en el pla internacional?
- Crec que pel que fa a Europa, sí que es percebrien canvis. Una administració demòcrata tornarà al multilateralisme, treballarà millor amb les Nacions Unides i mantindrà actituds diguem-ne "normals". En el cas de Trump, és diferent. Deixant de banda el seu narcisisme, la seva línia política ha estat ultranacionalista. Biden ja ha dit que tornarà a signar l'Acord de París sobre el canvi climàtic i reunir-se de nou amb els 200 països que ho han fet. També respectarà l'acord nuclear amb l'Iran.
- I per la situació de l'estat espanyol i Catalunya?
- No veig que una victòria de Biden hagi d'implicar canvis en aquest àmbit.
- Pels catalans, Biden podria mostrar més sensibilitat per la robustesa de la democràcia dins de l'estat espanyol?
- No ho sé. Soc membre del consell assessor de Diplocat, Creu de Sant Jordi i membre corresponent de l'IEC. Em sento molt identificat amb Catalunya, i m'agradaria dir-li alguna cosa més optimista, però no ho veig. No esperem aquí moltes diferències en la política exterior dels Estats Units.
- La societat nord-americana coneix la realitat catalana?
- No gaire. Una part important de la població no saben ni on és. Catalunya no té una gran visibilitat als Estats Units. M'agradaria dir una cosa diferent, però no puc.
-Va tenir un paper destacat en la trobada entre l'expresident Jimmy Carter i el presdient Puigdemont.
- Sóc membre de l'Ambassador’s Circle de l'expresident Carter i fa tres anys vaig portar el llavors president Puigdemont a una reunió al Carter Center a Atlanta com el meu convidat.
- Com va ser la trobada?
- Vam fer una reunió agradable amb Carter de 20 minuts.
- Va conèixer la societat catalana els anys seixanta.
- Vaig ser vicecònsol dels Estats units a Barcelona durant dos anys, entre 1964 i 1966. Hi va haver esdeveniments que van tenir un fort impacte en la meva consciència. Recordo molt bé la impressió que em va causar la Caputxinada i la manifestació de capellans contra l'actuació de la dictadura. Una de les primeres coses que vaig fer aquí va ser voler aprendre la llengua. I vaig entrar en contacte amb gent de l'oposició, però d'una manera molt discreta.
"Em va impressionar la 'Notícia de Catalunya' de Vicens Vives, l'únic llibre en català que vaig trobar en una llibreria de les Rambles"
- Què li va impactar?
- Una lectura que va impressionar va ser Notícia de Catalunya, de Vicens Vives. El vaig trobar en una llibreria de les Rambles, va ser l'únic en català que vaig trobar en una llibreria.
- Dels sectors opositors, recorda algunes figures que va tractar?
- Vaig tractar amb molta gent. La major part que vaig conèixer va ser gent que en aquell moment militava clandestinament a Unió Democràtica, com Anton Canyellas, Coll i Alentorn i Llibert Cuatrecasas.
- Crida l'atenció que sentís tanta sensibilitat per la llengua catalana sense conèixer el país.
- M'atreia el sentiment d'oposició que vaig notar a Catalunya. Era el moment de la Guerra Freda i als Estats Units es prioritzava la lluita contra el comunisme. Jo rebia classes de català i vaig aconseguir que la secretaria d'Estat nord-americana fes un reconeixement a la llengua catalana molt abans que ho fes Espanya. Van acordar que el consolat pagaria les classes en català de tot diplomàtic destinat a Barcelona o València que ho desitgés.
- Té una filla que es diu Montserrat.
- Soc un gran devot de Montserrat. Fins fa ben poc, cada any veníem i anàvem amb la dona un dia a Montserrat. Ara amb la pandèmia tot ha canviat. Tenia allí un gran amic, el pare Marc Taxonera.
"El futur del conflicte polític a Catalunya és més difícil de pronosticar que les eleccions nord-americanes"
- Ha estat un diplomàtic destacat del seu país. Va tenir jun paper fonamental en el tractat entre Washington i el Panamà que va permetre que aquest país assumís la sobirania del canal.
- Vaig ser membre de l'equip que va redactar els tractats. Potser és del que em sento més orgullós. De fet, va ser un gran èxit. Vam aconseguir que el Senat ho ratifiqués per un sol vot.
- Considera que el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat entrarà en vies de negociació?
- Això és encara més difícil de pronosticar que el resultat de les eleccions nord-americanes.