Un any després del'esfondrament mortal del carrer Canigó de Badalona encara hi ha veïns que no han pogut tornar a casa. La majoria ho han fet en condicions de provisionalitat, després que l'Ajuntament apuntalés 315 de 440 pisos de l'illa. La debilitat de les estructures, però, ha fet inviable l'operació de retorn als blocs 9 i 7, que abans hauran de fer front a una reparació integral dels edificis, amb uns costos d'uns 25.000 euros per pis.
"Ens van prometre préstecs a interès zero i al principi van venir moltes autoritats, però d'allò no en tenim res i estem molt sols", es lamenta en declaracions a l'ACN David Enri, propietari d'un pis del número 7. L'Ajuntament defensa que no abandonarà els veïns i segueix a la recerca de crèdits tous. Unes tanques de la Guàrdia Urbana de Badalona barren el pas als portals dels números 9 i 7 del carrer Canigó.
És l'únic senyal visible de la tragèdia d'ara fa un any, on van morir tres persones quan l'edifici on vivien es va enfonsar. Darrere aquestes portes resten encara alguns dels records dels familiars de les víctimes i d'aquells que un any després encara no han pogut tornar a casa. "La situació és molt complicada. Això és un barri de gent treballadora i necessitem ajuda per tornar a casa", explica David Enri, un dels afectats. Després d'un any el principal entrebanc que tenen és el finançament d'unes obres imprescindibles per garantir la seguretat dels immobles i que molts veïns no poden assumir econòmicament. Calculen que la despesa està entre 20.000 i 25.000 euros per veí i és necessari que tots paguin perquè el projecte es pugui executar:
"Hi ha treballadors, gent gran o persones a l'atur, que econòmicament no podem fer front a una despesa tan elevada. I només que falli un, ja no podem fer l'obra". Els veïns fa mesos que estan en recerca de finançament, però la gestió amb les entitats financeres no és fàcil i retreuen a l'Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya que els hagin deixat sols en aquesta fase decisiva del procés. "Han fet una bona gestió, però això s'allarga i els hem demanat ajuda per aconseguir finançament i no tenim resposta", denuncia Enri.
El consistori busca finançament
Des de l'Ajuntament entenen l'angoixa dels veïns de l'illa Canigó, quan un any després de la tragèdia moltes vides encara no s'han normalitzat. És per això que el tinent d'alcalde de Territori, Dani Gracia, assegura en declaracions a l'ACN que el consistori no deixarà "desemparats" els veïns.
"Estem fent gestions amb l'Institut Català de Finances perquè hi hagi una sèrie de crèdits tous per ajudar els veïns, que han de fer front a obres molt costoses", ha explicat Gracia. El regidor també recorda que durant la crisi s'ha fet una despesa d'un milió d'euros en inspeccions d'habitatges, apuntalaments, alternatives d'habitatge, atenció jurídica i projectes de reforma.
Amb tot, però, lamenta que el mateix consistori no tingui "capacitat" per assumir directament crèdits o subvencions per a 21 comunitats amb obres pendents que tenen imports molt elevats. En aquest sentit, denuncia també que, com els veïns, l'Ajuntament s'ha sentit "sol" i "sense el suport de la Generalitat".
Revisió del parc d'habitatge
Després de l'esfondrament del carrer Canigó, una altra de les preocupacions que va sobrevolar Badalona va ser l'estat d'altres promocions aixecades a la mateixa època, que potser tenien problemes constructius similars i que fins a la tragèdia del carrer Canigó no havien sortit a la llum.
En aquest sentit, el tinent d'alcalde de Territori, Dani Gracia, afirma que en el darrer any s'ha estat especialment sensible a això i que s'han fet revisions exhaustives de finques que no passaven la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE). Els resultats, però, són positius: "Afortunadament, no ens hem trobat situacions semblants als forjats".
La gravetat de la situació de l'esfondrament de fa un any va obligar a inspeccionar la totalitat de l'illa i dels 420 pisos analitzats se'n van apuntalar 315, un 75% del total. Poc després, la majoria de veïns van poder anar tornant a casa, a excepció dels del número 9 i també els del número 7, que requereixen una reforma integral perquè es puguin tornar a habitar amb seguretat.