Atrapats

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Quim Torra i Pere Aragonès es van pronunciar ahir sobre l'acord de govern a l'Estat, del qual encara n'hem de saber molts detalls, entre el PSOE i Podem, que necessitarà els vots d'ERC, JxCat, PNB o Bildu per materialitzar-se, un cop ha quedat clar que cap de les tres dretes espanyoles està disposada a facilitar-lo, ni votant-hi a favor ni abstenint-s'hi. Torra i Aragonès volen, lògicament, que la repressió s'aturi, que la Moncloa reconegui que som davant d'un problema polític i que, per tant, cal actuar en conseqüència i reprendre un diàleg que no pot estar limitat a la Constitució.

El que no era possible al juliol -un pacte amb Pablo Iglesias de vicepresident i tampoc que hi hagués ministres de Podem- ho ha estat ara. Però resulta que el que era possible per als independentistes abans de la sentència del Suprem, ara encara és més difícil, més després de sentir en campanya dir a Pedro Sánchez que TV3 és "sectària", que cal intervenir l'escola catalana o que és necessari penalitzar els "referèndums il·legals". 

Totes les parts estan en certa manera atrapades. Sense els independentistes, Sánchez no serà president i haurà de repetir les eleccions. Per tant més li val, com li demanarà el seu vicepresident Pablo Iglesias, canviar la seva percepció sobre el conflicte català. Si Sánchez vol convivència a Catalunya i amb Catalunya haurà d'acceptar la realitat, que no és la que dibuixen les tres dretes i amplifica -de forma acrítica en el millor dels casos- la premsa de Madrid. L'argument que l'alternativa a no posar-li fàcil a ell és "votar amb Vox" és pobre. Molt pobre. Tant com acusar de bloqueig i maximalisme a qui reclama el diàleg i no a qui el nega o limita.

I l'independentisme haurà d'assumir que el context actual, el d'un pacte PSOE-Podem amb la dreta tancada en banda -renunciant, per tant, a incidir en la governabilitat- i amb els seus vots imprescindibles, és el menys dolent possible. Una repetició electoral després d'un nou bloqueig només podria empitjorar les coses. Els vots, però, en política es negocien i no es regalen i per això cal ser exigents. Ara es pot. Avui, a Madrid, es reuneixen la portaveu del PSOE, Ariadna Lastra, i el d'ERC, el guanyador de les eleccions a Catalunya, Gabriel Rufián, que des de diumenge ha extremat la prudència. Veurem cap a on decanta la cosa.
  
Som on som després d'anys de procés i del judici de l'1-O. Sobre això em permeto recomanar-vos dos llibres que podeu obtenir de forma gratuïta -juntament amb molts altres avantatges- si us feu subscriptors de NacióDigital i doneu suport al nostre periodisme. Si feu el pas aquesta setmana rebreu Tota la veritat, el llibre que he escrit amb cinc altres companys de la informació política catalana sobre el que hem viscut en els darrers anys al nostre país. I si espereu a la vinent rebreu Judici 1-O. Crònica d'una sentència programada, un vibrant relat escrit pel nostre cap de Política, Oriol March, sobre el que es va viure al Tribunal Suprem -ell ho va fer de primera mà- i l'impacte que ha tingut. Els qui ja sou subscriptors podreu participar d'un sorteig dels dos llibres.

I ja que hi som, estem contents perquè a Telegram, una aplicació a la qual us heu donat d'alta molts les darreres setmanes, ja sou més de 10.000 els que seguiu el canal de NacióDigital. Ahir al vespre els vam superar i som el mitjà de comunicació català més seguit en aquesta app. Si us hi sumeu, tindreu les notícies de darrera hora i els nostres millors continguts, també audiovisuals. 
 

---

Avui no et perdis

»ERC i JxCat es miren de reüll per la investidura de Sánchez; per Oriol March.

»Els premis de Foment reuniran per primer cop el Govern i la Moncloa després del 10-N; per Pep Martí.

»Crònica: Les discrepàncies sobre Catalunya, la pedra a la sabata del binomi Sánchez-Iglesias; per Sara González.

»Dades: La base sí que s'eixampla: l'independentisme va créixer el 10-N sobretot a zones unionistes; per Roger Tugas.

»Dani, 21 anys: un mes a la presó per manifestar-se contra la sentència de l'1-O a Madrid; per Andreu Merino.

»Intel·lectuals catalans i espanyols demanen una negociació amb Catalunya.

»Opinió: «El Pacte»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Opinió: «Fuck Vox»; per José Téllez.

»Anàlisi: Així faran valer la seva posició els ultres de Vox; per Xavier Rius-Sant.

»El govern de Colau tramita els pressupostos però ERC demana més «ambició» per aprovar-los; per Andreu Merino.
 

---

 El passadís

L'escenari post-sentència ha derivat en un esclat de mobilitzacions convocades cada vegada per més plataformes. Des de Tsunami Democràtic als CDR o el Pícnic per la República. Precisament aquest dimecres se'n va presentar una altra a través d'un canal de Telegram: es diuen Segona Onada i ja tenen més de 30.000 seguidors. Tot i això, res tenen a veure amb el moviment del Tsunami, que va promoure la saturació de l'aeroport del Prat i els talls de la frontera i l'AP-7 aquesta setmana. Al final la gent es perd, per més bona fe que tingui.

Vist i llegit

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, va clavar el dimarts un fort clatellot a la justícia espanyola admetent que Espanya hauria d'haver permès a Oriol Junqueras ser eurodiputat. Ara el tribunal haurà de decidir el contingut i la seva immunitat malgrat la sentència d'inhabilitació, posterior al recurs, del Tribunal Suprem. També caldrà veure com afecta això la situació de Carles Puigdemont i Toni Comín, que no han pogut prendre possessió perquè no van anar a Madrid a jurar la Constitució. En relació a tot plegat escrivia ahir aquest article a l'Ara el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo.

 L'efemèride

El 14 de novembre de 1953, avui fa 56 anys, es publicaven al diari francès Le Mondeles cèlebres declaracions en favor de la democràcia de l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré. D'admirador del dictador Franco, el benedictí va passar a criticar-lo públicament en un moment en què l'oposició al règim encara es feia sentir poc, sobre tot dins l'Església, que n'havia beneït la "croada" contra la República el 1936. Escarré es va haver d'exiliar per les seves paraules. Aquest reportatge del Sense Ficció de TV3 ens apropa a la seva figura, que també té ombres tal com podeu llegir en aquest article que va publicar l'Ara.

 L'aniversari

Avui que s'entreguen els Premis Ondas de la ràdio al Liceu és oportú l'aniversari d'una important empresa periodística: Ràdio Barcelona, coorganitzadora de la cerimònia amb el Grupo Prisa. Nascuda l'any 1924, i inaugurada amb la veu de la locutora Maria Sabater, l'emissora, ara propietat de la cadena Ser, va ser la primera d'Espanya en tenir llicència per emetre (d'aquí la denominació EAJ1). Moltes felicitats a tots els companys i companyes!

 ​Fes clic aquí per rebre'l