16
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
17
de novembre
a les
10:09h
Joan Rosell presideix la CEOE des de l’any 2010, i va ser reelegit el 2014. Encara el tram final del seu mandat i ja comencen els moviments en el si de la gran organització patronal espanyola. Segons els estatuts, ja no pot optar a un tercer període, cosa que fa que els futuribles aspirants hagin començat a situar-se. Hi ha dos noms que apareixen en totes les travesses: el madrileny Juan Pablo Lázaro i el biscaí Antonio Garamendi. Tots dos són vicepresidents de la CEOE.
Lázaro, baró regional madrileny
Juan Pablo Lázaro, vicepresident de la CEOE, presideix la Confederació Enpresarial de Madrid (la poderosa CEIM) i no amaga les seves ambicions. Va assumir el lideratge de la patronal madrilenya el desembre del 2014. No era un moment fàcil. El seu antecessor, Arturo Fernández, que fins aleshores havia conduït l’organització amb mà de ferro, s’havia vist obligat a dimitir per la seva implicació en l’escàndol de les targetes black de Caja Madrid.
Lázaro ha fet un esforç per millorar la imatge de la presidència de la CEIM i va fer aprovar un codi ètic i de bona conducta. El febrer d’aquest any, va convocar eleccions i va ser reelegit sense oposició. Tot una demostració de forces. De fet, ja fa mesos que en cercles madrilenys s’impulsa el seu nom de cara a la successió de Rosell.
Garamendi, basc però no nacionalista
Antonio Garamendi és, a més de vicepresident de la CEOE, president de Cepyme (l’organització de petites i mitjanes empreses que forma part de la CEOE) i de Confemetal. Aquesta va ser la seva base de suport quan fa dos anys es va enfrontar amb Rosell per liderar la patronal espanyola. Té negocis en els sectors de les assegurances, el metall, l’hostaleria i l’immobiliari.
En la seva campanya del 2014, Garamendi no va tenir escrúpols per jugar la carta de l’espanyolisme enfront el català Rosell. En la seva campanya, va dir que la primera E de la CEOE era espanyola, que s’havia de defensar la unitat d’Espanya i que l’organització empresarial ho havia d’haver explicitat més. En aquell moment, Lázaro va ser un dels qui va donar suport a Garamendi. De cara al futur, però, podrien ser rivals.
Les crítiques a Rosell per la seva suposada tebior davant del procés sobiranista és una brama que mai s'ha apagat del tot. De fet, una cosa és certa: el president de la CEOE -i expresident de Foment del Treball- ha volgut jugar un paper discret en aquest tema i s'ha negat a afegir-se a les veus més demagògiques contra les aspiracions catalanes.
Lázaro, baró regional madrileny
Juan Pablo Lázaro, vicepresident de la CEOE, presideix la Confederació Enpresarial de Madrid (la poderosa CEIM) i no amaga les seves ambicions. Va assumir el lideratge de la patronal madrilenya el desembre del 2014. No era un moment fàcil. El seu antecessor, Arturo Fernández, que fins aleshores havia conduït l’organització amb mà de ferro, s’havia vist obligat a dimitir per la seva implicació en l’escàndol de les targetes black de Caja Madrid.
Lázaro ha fet un esforç per millorar la imatge de la presidència de la CEIM i va fer aprovar un codi ètic i de bona conducta. El febrer d’aquest any, va convocar eleccions i va ser reelegit sense oposició. Tot una demostració de forces. De fet, ja fa mesos que en cercles madrilenys s’impulsa el seu nom de cara a la successió de Rosell.
Garamendi, basc però no nacionalista
Antonio Garamendi és, a més de vicepresident de la CEOE, president de Cepyme (l’organització de petites i mitjanes empreses que forma part de la CEOE) i de Confemetal. Aquesta va ser la seva base de suport quan fa dos anys es va enfrontar amb Rosell per liderar la patronal espanyola. Té negocis en els sectors de les assegurances, el metall, l’hostaleria i l’immobiliari.
En la seva campanya del 2014, Garamendi no va tenir escrúpols per jugar la carta de l’espanyolisme enfront el català Rosell. En la seva campanya, va dir que la primera E de la CEOE era espanyola, que s’havia de defensar la unitat d’Espanya i que l’organització empresarial ho havia d’haver explicitat més. En aquell moment, Lázaro va ser un dels qui va donar suport a Garamendi. De cara al futur, però, podrien ser rivals.
Les crítiques a Rosell per la seva suposada tebior davant del procés sobiranista és una brama que mai s'ha apagat del tot. De fet, una cosa és certa: el president de la CEOE -i expresident de Foment del Treball- ha volgut jugar un paper discret en aquest tema i s'ha negat a afegir-se a les veus més demagògiques contra les aspiracions catalanes.