[nointext]
Tanmateix, algunes companyies de subministrament es comencen a avançar fent proves de reduir la pressió a la xarxa. És el cas de Manresa i Vilanova i la Geltrú, que estimen que sense afectar la qualitat del servei podrien arribar a estalviar entre l'1% i el 2% de recurs hídric. De fet, tots els tècnics consultats assenyalen que aquesta mesura pot ser molt més eficient que els temuts talls d'aigua que, més enllà de l'impacte sobre la ciutadania, suposen un greu risc per a les xarxes de distribució.
[intext1]
Ara bé, què passarà amb aquells municipis –responsables de l'abastament d'aigua- que superin el consum màxim si es decreta l'emergència per sequera? Aplicaran restriccions domèstiques per arribar a les dotacions permeses? Quina garantia hi ha de compliment si a hores d'ara només 27 dels 64 municipis majors de 20.000 habitants tenen aprovat el pla d'emergència per sequera? Són preguntes que no tenen resposta i que esdevenen pertinents en un context on les sancions als ajuntaments incomplidors són el gran punt de desacord entre Govern i oposició.
Per què declarar l'emergència no obliga a restriccions domèstiques?
El pla de l'Agència Catalana de l'Aigua determina cinc escenaris, el famós semàfor de la sequera. Actualment, bona part del país té encès el llum taronja –excepcionalitat-, i el Govern ja ha anunciat que si es manté la tendència el vermell –emergència- serà una realitat el setembre vinent. Malgrat que sobre el paper queda blindada la temporada turística –aquest dimecres director de l'ACA i la directora general de Turisme van exposar la situació davant de centenars de representants del sector-, cal recordar que l'excepcionalitat es va acabar avançant força setmanes respecte als anuncis públics del mateix Govern.[intext2]
Ara bé, l'escenari d'emergència, al seu torn, està dividit en tres subfases. La primera marca un màxim de 200 litres per habitant i dia –sumant tots els usos-, la segona de 180 i la tercera i pitjor de 160. On estem en aquests moments? No ho sabem, ja que fins ara l'ACA i Acció Climàtica s'han negat a publicar els consums actualitzats de cada municipi.
[despiece]
Les dotacions màximes, en cada escenari
Alerta: 250 litres per habitant i dia (vigent a la majoria d'unitats que no estan en excepcionalitat)Excepcionalitat: 230 litres per habitant i dia (vigent al sistema Ter-Llobregat i al Fluvià-Muga)
Emergència I: 200 litres per habitant i dia (previsió setembre al sistema Ter-Llobregat)
Emergència II: 180 litres per habitant i dia
Emergència III: 160 litres per habitant i dia[/despiece]
[intext3]
L'única dada pública –la va anunciar en roda de premsa el director Samuel Reyes- és que el consum mitjà de la unitat Ter-Llobregat el març va ser de 180 litres per habitant i dia. Fonts de l'ACA han confirmat a aquest mitjà que s'ha reduït en 5 litres respecte a inicis d'any, un dels objectius d'avançar la declaració d'excepcionalitat quan els embassaments encara estaven al 28% de capacitat.
En aquest sentit, ciutats com Barcelona difícilment haurien d'aplicar restriccions si es declara l'emergència. Fonts del consistori barceloní han confirmat a Nació que el març es va tancar amb un consum de 172 litres per habitant. A Manresa, per exemple, se situava en 175 i a Vilanova i la Geltrú, entorn dels 185. Són tres casos on la dotació actual no només compleix amb l'excepcionalitat, sinó també amb una eventual emergència.
[noticia]237176[/noticia]
“Tenim coixí suficient, però no ens aturem en la voluntat d'estalviar aigua”, assegura Marc de Arias, gerent de la Companyia d'Aigües de Vilanova i la Geltrú. “No ens podem relaxar”, coincideix Aaron Luque, responsable de distribució d'Aigües de Manresa, empresa pública que gestiona l'abastament d'una quinzena de municipis del Bages.
El director de l'ACA va advertir que seria complicat mantenir aquesta reducció de cara a l'estiu. Aquí, l'impacte del turisme i de les segones residències serà molt notable. “A les ciutats, sense el reg municipal no preveiem un increment de consum. Però a les zones amb urbanitzacions i segones residències es notarà”, assenyala Luque. En aquest sentit, admet que es produiran usos prohibits com l'ompliment de piscines privades i, especialment, el reg de jardins.
Apostar per reduir ja la pressió de la xarxa
Manresa i Vilanova són dues ciutats que compleixen amb marge les dotacions màximes. Així i tot, són de les primeres que han començat a aplicar reducció de pressió tant com a forma d'estalvi com de preparació per a escenaris més extrems. Agbar, per la seva banda, també estan fent proves en aquest mateix sentit en una desena de poblacions del Maresme, el Vallès Oriental, el Garraf i l'Anoia.A la capital del Bages només una part de la xarxa té reguladors de pressió, precisament per evitar que l'aigua arribi amb massa força a les cotes més baixes de la ciutat. És aquí on s'ha actuat sense que els abonats ho notin perquè “la pressió segurament era superior a la necessària”, admet el responsable de distribució d'Aigües de Manresa.
A les zones amb urbanitzacions i segones residències el consum tornarà a augmentar a l'estiu.
A Vilanova, per la seva banda, la xarxa està distribuïda en sectors. Marc de Arias, gerent de l'empresa municipal d'aigües, explica que la pressió mínima per garantir un servei de qualitat és d'uns 2 kg/cm2. En una situació normal, es treballa amb un coixí que pot arribar a duplicar aquest valor. Ara, s'ha començat a treballar per reduir-la de manera progressiva a un ritme de 0,1-0,2 kg setmanals. “Volem arribar fins al límit, però anar provant en tots els sectors i en situacions diverses de demanda si es produeixen incidències”, destaca el responsable de la Companyia Aigües de Vilanova.
Un dels elements crítics és la diferència entre les plantes baixes i els pisos més alts. Cada 10 metres d'alçada –entre tres i quatre plantes- es perd un quilo de pressió. “Els nostres càlculs els fem sempre a partir de l'abonat amb una situació més desfavorable”, destaca Aaron Luque.
Però si aquesta reducció es notarà poc als domicilis, per què val la pena fer-la? Els tècnics consultats coincideixen en destacar l'impacte que suposa en el cabal que es deixa de perdre en les fuites, que l'Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya xifra en un 10% –6% en el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona-. En aquest sentit, l'estalvi d'aigua a Manresa i Vilanova amb aquesta reducció preventiva de la pressió es pot situar entre un 1 i un 2%.
Els talls d'aigua poden ser molt contraproduents
Situem-nos en el pitjor dels escenaris. La tardor també és molt seca i l'ACA ha de continuar reduint les dotacions màximes per habitant i dia fent inevitables les restriccions domèstiques. L'escenari de talls de l'aigua durant diverses hores, especialment a la nit, seria viable?“Tècnicament, es pot fer quasi tot, però és molt complex de gestionar”, admet el responsable de distribució d'Aigües de Manresa. En aquest sentit, el problema per a les xarxes es produeix una vegada es dona per finalitzat el tall i l'aigua torna a circular per les canonades. L'aire acumulat pot provocar problemes si no es purga i arribar a causar fuites. A la capital del Bages, tal com va passar el 2008, plantejarien abans una reducció del cabal nocturn –especialment a la xarxa sense regular- i deixarien com a última opció tancar sectors sencers.
Tècnicament descartaria els talls d'aigua. Abans apostaria per reduir la pressió per sota els límits reglamentaris.
L'empresa Agbar, que gestiona el servei d'aigua d'uns 200 municipis catalans, també considera molt poc desitjable l'escenari de buidar totalment les xarxes. Aposten per la regulació de la pressió, però admeten que en aquells casos que no en tinguin, l'única opció esdevé el tall d'aigua, amb el gran risc d'avaries que compliquin un context ja de per si molt complex.
Aquesta situació seria especialment crítica en les instal·lacions més antigues. En algun sector de Vilanova ja renovat havien tingut problemes greus només amb petits canvis de pressió, admet Marc de Arias. “L'experiència amb els talls és en escenaris puntuals de manteniment. Però una restricció massiva tensaria molt la xarxa”, assenyala el gerent de la Companyia d'Aigües de Vilanova. “Tècnicament descartaria aquest escenari. Abans apostaria per reduir la pressió per sota els límits reglamentaris”, conclou de manera contundent.
[impacte]
