Les obres per resignificar el Valle de los Caídos començaran l'any 2027 després d'un concurs internacional que buscarà propostes per museïtzar aquest monument construït durant la dictadura per acollir la tomba de Francisco Franco. Segons han detallat fonts del govern espanyol, el projecte tindrà un pressupost d'uns trenta milions d'euros i s'inspirarà en les intervencions fetes a altres punts del món per crear espais de record, pau i reconciliació.

L'objectiu de l'executiu és intervenir tot l'espai, on també hi ha els cossos d'uns 33.000 combatents de la Guerra Civil, menys l'altar major del temple, que continuarà sacralitzat i amb usos litúrgics. Tampoc hi ha intenció d'enderrocar la creu de més de 150 metres que presideix la vall.

El calendari d'execució del projecte començarà amb la publicació de les bases del concurs en els dies vinents. Posteriorment, s'obrirà un període de sis mesos en què el jurat -integrat per representants del govern espanyol, de diversos col·legis professionals i de l'Arquebisbat de Madrid- farà un procés a dues voltes. La primera serà oberta i la segona tindrà deu finalistes. El projecte guanyador tindrà vuit mesos per redactar el projecte.

L'objectiu final del projecte és fer una intervenció que doni un nou significat a tot el conjunt monumental del Valle de los Caídos a través d'intervencions artístiques, arquitectòniques i paisatgístiques. Per fer-ho, es disposarà d'equips multidisciplinaris de tècnics, historiadors, artistes i experts en museografia. Tot plegat, per oferir una mirada crítica que doni un nou ús educatiu, cultural i democràtic a aquest monument erigit per la dictadura i inaugurat per Franco l'abril de 1959, coincidint amb el vintè aniversari de la victòria militar franquista.

A l'hora de dissenyar i planificar les intervencions, els responsables de les obres agafaran com a referents projectes com el monument de l'Holocaust a Berlín, el monument per la Pau i la Justícia a Montgomery d'Alabama, el Centre de Memòria, Pau i Reconciliació de Bogotà, el Memorial a les víctimes de la violència a Chapultepec de Ciutat de Mèxic o el Museu de la Memòria i els Drets Humans a Santiago de Xile. Tot plegat en un espai que la llei de memòria democràtica de 2022 va ordenar resignificar desterrant-ne qualsevol acte o element de reivindicació feixista.

El projecte que guanyi el concurs haurà de complir amb tres encàrrecs: resignificar el conjunt monumental, construir un centre d'interpretació i museïtzar tot l'espai, també la basílica. De fet, es vol que la intervenció del mausoleu franquista tingui una concepció "integral" i sigui capaç de modificar el simbolisme d'aquest espai que ha quedat "congelat en el temps" per donar-li una nova mirada "plural, contemporània i inclusiva". Tot plegat, amb l'aspiració de convertir el monument en un referent internacional que expliqui el context històric i de repressió en què es va aixecar.

Pacte entre el Vaticà i el govern espanyol

Els detalls sobre la resignificació del Valle de los Caídos arriben després que ahir es fes públic que el Vaticà i el govern espanyol havien pactat les línies mestres del projecte en una reunió entre el ministre Félix Bolaños i el secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin. En aquella trobada també es va acordar la sortida del prior del temple Santiago Cantera, un excandidat de la Falange que havia liderat fins ara els benedictins de la basílica i que en el seu dia s'havia oposat a l'exhumació de Franco. L'acord amb la Santa Seu inclou també la permanència dels benedictins a la basílica, que no serà dessacralitzada, i la resignificació del complex, amb intervencions al vestíbul, l'atri, la nau desocupada i la cúpula del temple.

Aquest dimecres, l'Arxidiòcesi de Madrid va detallar que l'única cosa "definitivament acordada" era la permanència de la comunitat benedictina i la no dessacralització de la basílica, així com el respecte dels elements religiosos situats fora d'aquesta, com la creu. "Més enllà d'aquests punts, qualsevol altre aspecte relacionat amb la resignificació és competència exclusiva de la Santa Seu i el govern, que són les parts que han dut a terme les negociacions. En relació amb les intervencions dins del temple, s'estudiaran respectant els criteris litúrgics i la finalitat per a la qual ha estat erigida la basílica, garantint-ne un accés independent", apuntaven en un comunicat.