Rep El Despertador cada matí al teu correu
Eulàlia Reguant serà avui jutjada a la sala del Penal del Tribunal Suprem. El "delicte" de la diputada de la CUP? Haver-se negat a respondre les preguntes de Vox, que feia d'acusació popular, al judici del procés a l'alt tribunal. Reguant era un dels testimonis i, com també va fer l'exdiputat de la CUP Antonio Baños, es va negar a contestar l'extrema dreta. El cas és que el seu "pecat" pot costar-li una pena de fins a sis mesos de presó o d'inhabilitació per exercir càrrec públic. Una condemna penalment menor, sí, però políticament rellevant perquè obligaria un dels puntals dels anticapitalistes al Parlament a deixar l'escó i no podria acabar la legislatura.
És evident que, si hi ha "delicte", Reguant el va cometre negant-se a respondre i també que el conjunt de les forces democràtiques -també ens passa als mitjans que defensem valors contraris als dels ultres- no tenen consensuada la resposta a l'extrema dreta. Ningú té la recepta eficaç per encarar el fenomen un cop que ha tret el cap a les institucions. No se sap si és millor ignorar-la o confrontar-la argumentalment. I, arribat aquest cas, si s'ha de fer amb arguments només racionals o, com fan ells, també cal recórrer a les emocions.
Més enllà d'aquesta dificultat, algunes consideracions que no em semblen menors. Les primeres són de caràcter jurídic. En primer lloc, cal dir que Reguant afirma que hauria contestat les preguntes si aquestes els hi hagués formulat el president de la sala, Manuel Marchena, i no els lletrats ultres. Com que Marchena no ho va proposar -contràriament al que va fer després amb Baños-, la diputada es va negar a contestar, és cert. Però també ho és que segons la llei d'enjudiciament criminal, la LECRIM, a un testimoni no se'l pot obligar a declarar sobre preguntes que el puguin afectar de forma material o moral.
El judici a Reguant serà una bona oportunitat per veure quina consideració "moral" té per a l'alt tribunal espanyol un partit contrari als valors democràtics consagrats a la Constitució Espanyola i que reivindica dictadures. És el que fa quan ataquen les polítiques de memòria, la igualtat, la llibertat d'expressió o persegueix determinats col·lectius pel seu sexe, origen o llengua. Un altre aspecte a tenir en compte és que la llei orgànica del Poder Judicial, la LOPJ, afirma que si hi ha una multa per una actuació d'aquest tipus vol dir que no es pot després imputar delicte. I Reguant ja va pagar una sanció de 2.500 euros al Suprem. Per tant, se la castigaria dues vegades pel mateix "delicte".
En la seva valoració jurídica, el Suprem haurà de determinar si Vox i el que representa afecta moralment a alguns ciutadans. La impunitat del discurs d'odi que propaga aquest partit és un dels problemes de la democràcia espanyola i és també un reflex de la dificultat que té el sistema per gestionar la pluralitat. Finalment, la Justícia ha de ser, a més, proporcional. Aquest és un dels seus principis rectors. Ho he escrit molts cops arran del cas de Pau Juvillà: no és proporcionat que, per penjar uns llaços, que són un símbol polític no partidista, en un balcó a la Paeria durant una campanya d'unes eleccions a les quals el teu partit no es presenta s'inhabiliti un diputat. I tampoc ho és que per negar-se a contestar una de les parts, una acusació popular ultra, com a testimoni es tregui l'escó a una diputada, tal com pot passar al Suprem. És massa greu que això passi alterant la voluntat popular.
La desobediència perd sentit si no és massiva i no té un objectiu clar. I és especialment cara quan es fa des de les institucions. L'independentisme hi ha ensopegat diverses vegades ja i la desunió provoca encara més perjudici. El judici a Reguant en pot ser una nova prova. Però també acabarà servint per posar, de nou, la justícia espanyola davant el mirall.
Avui no et perdis
» El cas Reguant torna a portar l'independentisme davant del Suprem; per Bernat Surroca.
» El Tribunal de Comptes rectifica i accepta els avals del Govern per l'acció exterior; per Bernat Surroca.
» El Govern no es mou: la consulta pels Jocs d'Hivern només serà a l'Alt Pirineu i a l'Aran; per Oriol March i Sara González.
» Guanyadors i perdedors (per ara) de la guerra a Ucraïna; per Pep Martí.
» Russia Today: així és el «coll de la serp» en què Putin gasta més de 300 milions l'any; per Víctor Rodrigo.
» Rússia i Ucraïna acaben la reunió sense acord a l'espera d'una segona ronda; per Irene Montagut.
» Opinió: «URSS 2.0»; per Jaume Barberà.
» Borrell s'agafa a la crisi a Ucraïna per passar comptes amb Puigdemont; per Oriol March.
» Ràdio Arrels, «la veu de la Catalunya Nord», guanya el Premi Martí Gasull; per Lluís Girona.
» Fil directe: «La cara tòxica del model Madrid»; per Pep Martí.
El passadís
El proper cap de setmana serà a Barcelona un cardenal influent de la cúria vaticana. Es tracta de Luis Antonio Tagle, prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles i cap de Càritas Internacional. Tagle participarà en diversos actes i concelebrarà una missa amb el cardenal Juan José Omella a la Sagrada Família. Tagle és filipí i va ser arquebisbe de Manila. Però és, sobretot, un home influent a Roma i un dels papables amb més suports entre el col·legi de cardenals. Molt proper al papa Francesc, comparteix aquesta relació amb Omella, que és cap de la Congregació dels Bisbes. A Tagle se'l situa en l'ala més oberta de l'Església i als seus 65 anys és un nom a tenir en compte de cara al proper conclave. Podrà conèixer la realitat de l'Església catalana de primera mà si ho vol.
Vist i llegit
"No tot s'arregla amb diners, però unes quantes coses sí". Així arrenca el reportatge de Ricardo Mir de Francia a El Periódico que retrata la realitat de l'infrafinançament als darrers pressupostos de la Generalitat de les comarques més despoblades del país. Set de les 16 que van perdre població van rebre una inversió executada per sota de la mitjana. La que surt més malparada és la Conca de Barberà, que en els darrers anys ha estat, a més, castigada pel temporal Glòria. Els diners no ho són tot i, de fet, algunes més ben tractades darrerament, com ara les Garrigues, continuen perdent població. Però és evident que si al pressupost s'hi sumés una estratègia atrevida contra el despoblament, tot seria més senzill. Ho podeu llegir aquí.
L'efemèride
L'aplicació del 155 el 2017 va servir per destituir tot el Govern i convocar eleccions autonòmiques. L'Audiència Nacional va culminar la feina amb l'ingrés a la presó dels membres de l'executiu que van descartar marxar a l'exili. La normalitat -entre cometes- institucional no es va recuperar fins que Quim Torra va prendre possessió com a president el juny de 2018. La història, cíclica, serveix per repassar situacions similars. És el cas de l'1 de març del 1936, avui fa 86 anys, dia en el qual es va restituir la Generalitat amb Lluís Companys al capdavant. El president ja havia tastat la presó i tornava després de la victòria de les esquerres a Espanya i a Catalunya. La resta de la història -exili i afusellament- és coneguda. Joaquim Campa ha recuperat en un arxiu britànic les imatges de l'arribada triomfal de Companys a Palau.
L'aniversari
L'1 de març de 1994, avui fa 28 anys, va néixer al Canadà el cantant Justin Bieber, un autèntic fenomen de masses la passada dècada, quan va emergir com a joveníssima estrella. Bieber va publicar el 2009 el seu primer àlbum i des d'aleshores n'ha venut milions i també ha fet algunes incursions al món del cinema. El 2011 i el 2013 va passar per Catalunya de gira. Aquí podeu recuperar l'arrencada del seu concert al Palau Sant Jordi de Barcelona a la seva darrera visita.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
