Fonts del govern espanyol han defensat aquest dimarts la gestió de l'executiu en l'afer Pegasus –l'espionatge a líders independentistes, advocats i periodistes, així com al president del govern espanyol i a dos ministres- malgrat el contingut de l'informe preliminar del comitè de l'Eurocambra que l'apunta com a responsable de les actuacions que van afectar, entre altres, les comunicacions del que després seria president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Aquestes fonts afirmen que el govern de Pedro Sánchez és el "primer interessat" a esclarir els fets, recorden que es tracta d'un informe provisional, no definitiu, i insisteixen que l'executiu "va fer el que havia de fer" quan va tenir coneixement "d'accions delictives", en referència només als casos d'espionatge que van afectar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres Marlaska i Robles. Sobre la resta, asseguren, l'executiu no té res més a afegir.

El document del Parlament Europeu, que encara és un esborrany, ha estat elaborat per la ponent Sophie in't Veld i que haurà de passar el període d'esmenes. L'informe lamenta la "poca informació aportada fins ara" per l'executiu espanyol sobre l'espionatge i assenyala que el govern espanyol va ser "probablement" el primer comprador a la Unió Europea del programari d'NSO. Per sostenir l'argument que les autoritats espanyoles poden estar darrere de l'espionatge, el text remarca que es va fer en "moments de rellevància política".

A més, l'informe apunta que tenint en compte que les autoritats espanyoles només han reconegut 18 dels 65 casos revelats per CitizenLab i que les ordres no s'han fet públiques, "no és possible establir" que l'independentisme suposés una "amenaça a la seguretat nacional o la integritat de l'estat".