Dada del dia: més de 80.000 afectats per coronavirus

Ja té "potencial de pandèmia". Ho va admetre ahir l'Organització Mundial de la Salut, i avui la malaltia ja ha arribat al sud d'Itàlia, un miler de turistes estan aïllats a un hotel de Tenerife i, finalment, a Catalunya.  La histèria s'ha estès, fins al punt d'esgotar les mascaretes a les farmàcies de Girona, així que cal calma i no encomanar-se de fake news. El cert, però, és que el nombre d'infectats ja supera els 80.000, la immensa majoria dels quals, a la Xina. Es pot consultar en temps real el nombre de malalts, morts i persones recuperades, junt amb molta més informació i dades, a aquest interessant web amb mapes interactius i gràfics de la Universitat Johns Hopkins.


 Dada manipulada: el mestissatge independentista

El pes de les arrels nacionals en relació al posicionament sobre la independència és sempre un element de debat incendiari. N'hem tingut un exemple els darrers dies. Arran d'un discurs d'Ada Colau sobre la Catalunya mestissa, Andreu Barnils va publicar dissabte a Vilaweb una peça en què citava un estudi precisament sobre la vinculació entre lloc de naixement dels catalans i preferència de vot. Li va respondre per Twitter Patricia Castro, mostrant una imatge d'una enquesta del CEO en què, segons ella, es demostrava que, "a més arrels [catalanes], més indepe".

I té raó..., en part. Sí, és cert, com més arrelament familiar a Catalunya, més opcions de ser independentista, però també passa al revés, és a dir, com més arrels a l'Estat, més opcions de ser unionista. De fet, hi ha molta més correlació en l'unionisme. Si posem el focus en quants avis i àvies tenen els enquestats, segons posicionament sobre la independència, veiem que els que en són més favorables presenten molta variació i només un terç d'aquests (34,5%) tenen els quatre avis i àvies catalans. En canvi, un 77,3% dels unionistes no tenen ni un sol avi o àvia catalans. Sembla clar, per tant, que la base social l'independentista és força més mestissa.




 Dada per actuar: les prohibicions dels anuncis del joc

Una de les prioritats del nou ministre de Consum, Alberto Garzón, és la restricció dels anuncis i promocions dels jocs d'apostes. Alguns sectors han criticat que la mesura es queda curta i, de fet, hi ha una majoria ajustada a Catalunya a favor de prohibir del tot aquesta publicitat. Ho assenyala l'enquesta d'usos i percepcions dels mitjans audiovisuals 2019, segons la qual un 51,8% dels catalans aposta per erradicar del tot aquests anuncis, un 32,1% només els regularia i un 11,4% els permetria totalment. Les dones són més partidàries de la prohibició (55,4%), la qual té un escàs suport entre el jovent (21,1%, en menors de 24 anys), precisament els més vulnerables a patir addiccions.


 Dada curiosa: poc interès en viatjar sols

Molt poques persones se senten temptades de viatjar soles, sobretot a l'Estat. Ho recull un estudi de l'agència de viatges eDreams, segons el qual només un 3% dels espanyols ho fa, molt per sota de la mitjana internacional de l'11% o, encara més, del 24% dels nord-americans. Els motius per fer-ho serien sobretot la manca d'un acompanyant (41%), la voluntat de sentir-se lliures (40%), buscar experiències (35%), descobrir-se a si mateixos (35%) o conèixer gent nova (26%). Els homes espanyols viatges més que les dones (5% i 2%, respectivament), així com també ho fan més els joves.


 Dada històrica

Fins a 12.000 llocs de treball del sector tecnològic van quedar l'any passat vacants a Barcelona per manca d'un candidat adequat. Ho ha fet públic Barcelona Digital Talent arran del congrés alternatiu al Mobile World Congress (MWC), el Barcelona Tech Spirit. No és cap novetat, el decalatge entre generació de feina tecnològica i formació de personal competent, ja que just ara fa 20 anys el llavors canceller alemany, Gerhard Schröder, va anunciar que importaria 30.000 informàtics de fora d'Europa davant la manca de treballadors nacionals adequats, un fet que va generar certa polèmica.

El govern germànic es va moderar i, pocs mesos després, va aprovar l'entrada de 20.000 immigrants no comunitaris per un màxim de cinc anys. La globalització, ja se sap, no vol fronteres a les mercaderies però sí a les persones, excepte quan aquestes són enteses com a mà d'obra d'usar i llençar, ja siquin per fer de programadors especialitzats o per recollir fruita.