Fa només uns mesos, quan la pluja d’escàndols encercalava ja el govern del Partit dels Treballadors (PT) i el lideratge de la presidenta Dilma Rousseff, la figura del vicepresident, Michel Temer, era vista pels observadors com la màxima garantia de serietat i estabilitat. Temer presideix el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), que se sol ubicar en el centre del ventall polític brasiler, i era fins fa poc un soci de coalició de Rousseff. Ara, amb la votació del Senat a favor de l'impeachment contra la presidenta, això s’ha acabat i Temer s’ha convertit en el focus de la ira dels simpatitzants del PT.

Qui és el nou president del Brasil? Michel Temer va néixer el 1940 i farà 76 anys el setembre vinent. Els seus pares van arribar al Brasil els anys 20, procedents de Btaaboura, un petit poble d’influència cristiana ortodoxa del Líbano on el nou president ja té un carrer al seu nom. Va estudiar lleis i s’ha especialitzat en dret constitucional, formació que el deu haver ajudat per ascendir esglaons en l’enrevessada –i traïdora- política brasilera, on la ideologia conviu amb força desigual amb els interessos clànics i les dinàmiques regionals. Això sí, en una classe política on predomina el populisme i l’escenificació grandiloqüent, Temer s’ha llaurat una imatge de dirigent discret que té cura de les seves paraules.

Sembla que les previsions inicials de Temer no eren la de forçar la caiguda de Rousseff. Quan la presidenta va afrontar l’ofensiva de l’oposició, Temer va optar per mostrar-li suport. Un sector del PMDB, amb el president de la Cambra dels Diputats, Eduardo Cunha, al davant, va pressionar per trencar l’aliança amb el PT, però Temer va fer valer la seva autoritat per impedir-ho. Aquest home astut, calculador, preveia llançar la seva candidatura presidencial així que conclogués el mandat de Dilma. Però les coses s’han accelerat i Temer ha decidit fer el salt polític a Rousseff per no quedar fora de joc.

El PMDB és una de les moltes formacions centristes que es mouen amb habilitat per la política del país. D’ideologia difusa, té un origen que llueix orgullós: va ser la formació principal de l’oposició a la dictadura militar instaurada amb el cop d’estat del 1964. Després, amb el restabliment de les llibertats, va reconvertir-se en una organització dúctil i oberta a totes les combinacions.  

La corrupció també empaita Temer, acusat d’haver cobrat comissions per la seva campanya d’empreses que es van beneficiar de contractes de Petrobras, el gran imperi petrolier del Brasil, en mans públiques. El polític ho ha negat i ha assegurat que tots els pagaments que ha rebut són legals.

El fins ara vicepresident assumirà la presidència immediatament. Amb plens poders. Però no de manera definitiva. La Constitució estableix que en cas d’impeachment, el cap de l’Estat sigui apartat mentre s’engega el procés judicial contra ell, que pot durar fins a 180 dies. Si és declarada innocent, el president, en aquest cas presidenta, tornaria al seu càrrec. Ningú creu que això serà així. Però aquests sis mesos seran durs per tots els actors en joc. Perquè el PT està disposat a vendre cara la seva pell i Temer afrontarà un xoc entre dues legitimitats: la formalment constitucional que ell encarna i la que Rousseff, amb suport de Lula i d’una part del carrer representaran, denunciant el que consideren un cop d’estat. Temer suarà. És difícil que la sang libanesa i fenícia, comercial i acostumada a aliances impossibles, sigui suficient per conduir pel laberint brasiler.