21
de gener
de
2022, 11:58
Actualitzat:
19:07h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat ferma la sentència de 16 de desembre de 2020 que imposa el 25% de castellà a l'escola i ha donat deu dies a la Generalitat, i concretament al Departament d'Educació, perquè comuniqui com aplicarà el que ordena el jutge i qui és el responsable de complir la resolució judicial. Aquest procediment el va iniciar el Ministeri d'Educació del govern del PP. El Govern té, a partir d'ara, un marge de dos mesos per aplicar la sentència, segons ha puntualitzat el TSJC.
El Tribunal Suprem va desestimar el novembre de 2021 el recurs de cassació presentat per la Generalitat contra la sentència del 25%. De facto, això ja va convertir la resolució en ferma, cosa que ha confirmat aquest divendres el TSJC. El mateix dia que va publicar-se la providència del Suprem, el Govern va fer una crida als mestres a mantenir el model d'immersió a les aules i va insistir en la necessitat de defensar el català a l'escola.
Setmanes més tard, els departament de Cultura i Educació van concretar algunes mesures per protegir la llengua, com ara una intensificació de les inspeccions a les aules per veure si s'està complint la normativa lingüística. Segons dades del Govern, l'ús del català ha caigut a l'escola en els últims anys i menys de la meitat dels professors utilitzen habitualment la llengua catalana per dirigir-se a la classe.
A la pràctica, la sentència del TSJC liquida el model d'immersió lingüística i ha aixecat una onada d'indignació, que es va traduir en una manifestació fa unes setmanes a Barcelona per denunciar la ingerència judicial a les escoles. Hi van participar una àmplia representació del sobiranisme civil i polític, inclosos els principals sindicats. En total, unes 35.000 persones que van exigir mesures concretes al Govern i van denunciar la ingerència dels tribunals en les polítiques educatives.
Òmnium Cultural ha fet una crida a defensar el model d'escola catalana i ha demanat que "s'ignori" la sentència. "Cal que es protegeixi el professorat, l'alumnat i es garanteixi la cohesió social", ha dit l'entitat. El seu president, Jordi Cuixart, ha remarcat que "no es pot acatar una sentència que ataca l'escola, la llengua i la convivència", i ha demanat blindar "un consens bàsic, exemple de cohesió i orgull de país".
El Tribunal Suprem va desestimar el novembre de 2021 el recurs de cassació presentat per la Generalitat contra la sentència del 25%. De facto, això ja va convertir la resolució en ferma, cosa que ha confirmat aquest divendres el TSJC. El mateix dia que va publicar-se la providència del Suprem, el Govern va fer una crida als mestres a mantenir el model d'immersió a les aules i va insistir en la necessitat de defensar el català a l'escola.
Setmanes més tard, els departament de Cultura i Educació van concretar algunes mesures per protegir la llengua, com ara una intensificació de les inspeccions a les aules per veure si s'està complint la normativa lingüística. Segons dades del Govern, l'ús del català ha caigut a l'escola en els últims anys i menys de la meitat dels professors utilitzen habitualment la llengua catalana per dirigir-se a la classe.
A la pràctica, la sentència del TSJC liquida el model d'immersió lingüística i ha aixecat una onada d'indignació, que es va traduir en una manifestació fa unes setmanes a Barcelona per denunciar la ingerència judicial a les escoles. Hi van participar una àmplia representació del sobiranisme civil i polític, inclosos els principals sindicats. En total, unes 35.000 persones que van exigir mesures concretes al Govern i van denunciar la ingerència dels tribunals en les polítiques educatives.
Òmnium Cultural ha fet una crida a defensar el model d'escola catalana i ha demanat que "s'ignori" la sentència. "Cal que es protegeixi el professorat, l'alumnat i es garanteixi la cohesió social", ha dit l'entitat. El seu president, Jordi Cuixart, ha remarcat que "no es pot acatar una sentència que ataca l'escola, la llengua i la convivència", i ha demanat blindar "un consens bàsic, exemple de cohesió i orgull de país".