Elizabeth Clapés: «Atendre vuit pacients de psicologia al dia és no atendre’ls bé»

La manca de dispositius d’atenció sanitària ens ha portat a responsabilitzar a l’individu de la seva salut mental? En parlem amb el filòsof i periodista Eudald Espluga i les expertes i divulgadores Elizabeth Clapés, Yaiza Sanz, Martina González i Salvador Simó

Sánchez, Ramentol i Espluga durant la gravació de l'episodi
Sánchez, Ramentol i Espluga durant la gravació de l'episodi
07 de febrer del 2024
Actualitzat a les 17:15h


Pensar, parlar i reflexionar sobre la salut mental mai ha estat fàcil. En els darrers anys la comprensió i la prioritat d’aquesta han assolit una nova dimensió. En el context de la pandèmia i els trastorns socials i econòmics derivats, la salut mental ha emergit com una preocupació central per a individus, comunitats i sistemes de salut. No obstant, la present responsabilització individual de la salut mental, marca un comès que sovint no és fàcil per un mateix gestionar i és aleshores quan aconseguir cita amb un psicòleg al sistema sanitari públic es torna tan difícil com el mateix tabú de decidir demanar ajuda.

Les periodistes Irene Ramentol i Laura Sánchez i Vila raonen sobre la salut mental al nou capítol del pòdcast «l’Elefant» perquè tot i haver passat de l’estigmatització a la destabuïtzació, encara queda molt camí per recórrer i moltes preguntes per respondre… La salut mental té avui una raó social? Què s’amaga darrere la seva mercantilització? I les xarxes socials, com impacten?

“És molt important que perfils com el meu visibilitzem aquests temes perquè tenim influència en una audiència que està formant la seva personalitat, que està definit la seva identitat i està aprenent a cuidar la seva salut mental”, afirma la creadora de contingut Martina González (@martiinag), que acumula gairebé 1,3 milions de seguidors a xarxes. Al pòdcast There she is parla sobre salut mental amb l’objectiu de normalitzar-la. “Compartir aquestes narratives ajuda a tenir una visió més àmplia del que significa cuidar la salut mental i contribueix que altres persones s’atreveixin a parlar d’aquests temes i a demanar ajuda”, afirma González.
  
L’estigma encara està present. La salut mental encara no està prou normalitzada per poder parlar-ne obertament i sense tabús en qualsevol espai. Potser per això ha nascut un altre moviment en paral·lel al treball que fan persones com la Martina González al seu pòdcast. Els experts ja han catalogat aquest altre moviment com a  “positivisme tòxic”. Es tracta d’un missatge que s’ha arrelat a les xarxes, sobretot, on es parla de la salut mental des de la idea que les emocions negatives s’ha de tractar amb positivitat. “Aquesta dictadura que tots ens hem de mostrar sempre feliços, és molt perillosa. No podem forçar i manifestar un sentiment que no estem sentint. Si mor algú estimat, però no ens permetem sentir tristesa i passar pel dol, això ens passarà una gran factura”, afirma el Director Adjunt de la Càtedra de Salut Mental de la UVic i terapeuta ocupacional, Salvador Simó.

La part més important de la salut mental és tenir els recursos per tractar-la i a la nostra sanitat pública no els tenim. Segons el Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs, a Espanya hi ha 5 psicòlegs a la sanitat pública per cada cent mil habitants. La mitja a Europa són d’entre 18 i 26. Això fa que moltes vegades s’acabi recorrent a la sanitat privada. “A la privada ens sentim pressionats, hem de respondre les necessitats de la gent perquè a la pública no troben respostes. Jo he ofert teràpia gratuïta des del primer dia per poder donar servei a persones que realment ho necessiten, però no podem respondre a tot, perquè atendre 8 pacients al dia, és no atendre’ls bé. No pots estar amb atenció plena 8 hores seguides”, explica la psicòloga i divulgadora amb gairebé un milió de seguidors a les xarxes Elizabeth Clapés (@esmipsicologa).

En un context on cada any se suïciden més de vuit-cents mil persones al món i on prendre’s la vida és una de les primeres causes de mort, no pot haver-hi una manca de recursos tan evident. Tal com està la situació, el que és evident és que ara mateix la responsabilitat de tenir una bona salut mental recau en l’individu. “La fatiga cal entendre-la en múltiples escales: econòmica, social, planetària... Això ens ajuda a allunyar-la de l’individu. Afirmant la fatiga i abordant-la des de diferents nivells, la resposta mai serà l’autoresponsabilització del subjecte, que està cansat, sinó que serà un abordatge global”, explica el filòsof i periodista Eudald Espluga al nou capítol de «l’Elefant».

Mira i escolta el cinquè episodi de l’Elefant, coproduït amb la Universitat de Vic (UVic-UCC), a les principals plataformes: SpotifyYouTubeIvooxApple i Google Podcast.
Arxivat a