Jorge Fernández Díaz va concedir la medalla del mèrit de la Policia a una figura d’una marededéu. És important tenir en compte aquest detall a l’hora d’analitzar el tipus de política que porta a terme el Ministeri espanyol de l’Interior. Per trobar exemples similars de reconeixement a estàtues o éssers no-humans caldria anar molt enrere en la història, o situar-se en un univers tant particular com l’exèrcit on, segons expliquen abundosament els que han fet el servei militar, hi ha casos d’animals, edificis o habitacions arrestats (sic) per haver causat alguna mena de perjudici. No se’ls perdona ni tan sols la –suposada- involuntarietat de la seva “acció”.

És aquest ministre de mentalitat, diguem-ne, tan tradicional, qui ara vol resoldre els excessos de les xarxes socials per la via més simple, amb la prohibició i la persecució, definint noves formes de delicte, buscant el silenci. És la mateixa filosofia que va empènyer-lo a intentar restringir el dret de manifestació, fins que el Consell General del Poder Judicial el va aturar.

La democràcia consisteix entre altres coses a respectar la llibertat d’expressió, que inclou la discrepància, l’exabrupte, l’insult i fins i tot la pixada fora de test ofensiva. I per als excessos, si de cas, ja hi ha un codi penal que tipifica les injúries o les amenaces. El control a priori no té res a veure amb la democràcia, a no ser que estiguem parlant de la versió turca, on sí que el president Erdogan va tancar Twitter i Youtube per estalviar-se crítiques.

Ara bé, si de cas Jorge Fernández Díaz està decidit a aplicar la política del tancament i el silenci a tots els casos, no seria d’estranyar que s’hagués de plantejar tancar La Razón, en cas que es confirmi que van delinquir per publicar DNI de jutges favorables a la consulta. En la seva croada contra el delicte d’opinió no s’hauria de frenar pel fet que La Razón la dirigeixi un antic col·laborador seu i del mateix Mariano Rajoy.