Els vikings van recórrer grans distàncies amb els seu emblemàtics vaixells ja que, cap a l'oest, van establir assentaments a Islàndia, Groenlàdia i, finalment, en una base a l'Anse aux Meadows, a Terranova (Canadà). Tot i això, no està clar quan va tenir lloc la primera activitat transatlàntica.
El que si està clar, però, és el que els científics acaben de demostrar: que ja eren presents a Amèrica l'any 1021, o sigui, fa exactament 1.000 anys. Aquesta data marca el moment més matiner conegut en el que es va creuar l'Atlàntic i la migració de la humanitat va rodejar finalment el planeta.
L'estudi es basa en l'anàlisi de tres talls de fusta realitzat pels vikings a Terranova, que es van datar exactament l'any 1021. Els trossos de fusta estudiats, procedents de tres arbres diferents, procedien de contextos arqueològicament atribuïbles als vikings.
A més, cada un d'ells presentava clares evidències del tall amb ganivets de metall, un material que no procedia de la població indígena. L'any exacte es va poder determinar perquè l'any 992 es va produir una enorme tempesta solar que va produir una clara senyal de radiocarboni als anells dels arbres de l'any següent.
El tall de fusta que s'ha analitzat al microscopi per datar la presència dels vikings. Foto: Europa Press
"L'augment de producció de radiocarboni es va produir entre 992 i 993 i es va detectar en els arxius d'anells d'arbres de tot el món", explica en un comunicat el professor associat Michael Dee, de la Universitat de Groninga, als Països Baixos. Cada un dels tres objectes de fusta trobats presentava un senyal de 29 anells de creixement (que indiquen els anys), amb els quals es va poder datar amb exactitud.
[h3]Les històries orals van més enllà[/h3]
La xifra d'expedicions vikingues a Amèrica i la durada de la seva estada sobre l'Atlàntic segueixen sent desconeguts. Totes les dades actuals suggereixen que la fita va ser de curta durada, i és probable que el llegat cultural i ecològic d'aquesta primera activitat europea a les Amèriques hagi estat petit.
Les dates anteriors al 2021 de la presència vikinga a Amèrica s'han basat en gran mesura en les sagues islandeses, que van començar com a històries orals i segles després es van escriure. Tot i que contradictòries i fantasioses, les sagues també suggereixen que es van produir trobades, tant violentes com amistoses, entre els europeus i els indígenes de la regió. Tot i això, s'han trobat poques proves que ho confirmin.
