El bullici del trànsit, els carrers estrets, els edificis alts i les insuficients zones verdes defineixen el paisatge dels centres urbans d'avui dia. És una realitat que trobem a ciutats com Barcelona, però que no és aliena a altres ciutats del món. En l'últim mil·lenni, l'urbanisme ha remodelat els entorns habitats del planeta, concentrant la majoria de la població en espais cada cop més densos. Les ciutats han esdevingut centres de vida i d'incessant producció i això ha determinat el frenètic ritme diari de milions de persones, així com la nostra manera de viure i la interacció amb l'entorn urbà.
"Les ciutats estan dividides per usos: espais per produir, per habitar, per lleure... això ara ja s'ha qüestionat i sabem que la nostra vida va més enllà d'aquestes divisions específiques, però encara no s'ha traduït de forma directa en el disseny dels habitatges o dels espais", explica l'Eva Franch i Gilabert, arquitecta, comissaria i exdirectora de l'Associació d'Arquitectura de Londres i de la Storefront for Art and Architecture a Nova York i cofundadora i directora artística de Model, el festival d'arquitectura de Barcelona.
L'Eva Franch i Gilabert es pregunta "per on començar a desfer les divisions dels espais de les ciutats". És una feina complicada perquè també ha de ser sostenible. "No podem destruir per tornar a construir", raona la Núria Moliner, arquitecta, divulgadora i presentadora del programa Animals Arquitectes a 3Cat. Pensar en la ciutat del futur és una tasca important perquè comporta un canvi de paradigma. S'ha de reutilitzar, reprogramar i redissenyar els espais que ja existeixen, d'aquesta manera les ciutats s'adaptaran a les necessitats dels seus habitants, però també a les del planeta.
A Barcelona ja trobem diferents projectes que busquen apropar-se a aquesta idea de ciutat sostenible; des de les superilles o el projecte de Glòries amb el túnel i la Gran Clariana o la implementació d'espais més verds. Aquests són un dels principals punts per fer-les més sostenibles, però també més segures i socials. "Els canvis costen. La gent porta tota la vida veient l'Eixample de la mateixa manera i no veu com pot evolucionar. Feia falta temps. Ara que ja s'han acabat les obres a Consell de Cent a la gent li encanta que sigui peatonal i hi hagi més verd" explica la Carlota de Gispert, arquitecta de l'estudi Cierto Estudio encarregat del pla urbanístic "Superilles Barcelona" i "Illa de Glòries".
Pensar en com són els espais que habitem i si cobreixen les nostres necessitats com a individu és un primer pas per entendre quins canvis s'han de fer a les nostres ciutats. Fer-los amb unamirada de futur, amb coherència amb l'entorn que ocupem i tornant-li l'espai a la natura que li hem sostret amb murs de formigó és imperial i l'única manera eficaç de reconstruir uns espais lògics, sostenibles en el temps i amables amb tots els éssers vius que conviuen als nuclis urbans.
Mira i escolta el setè episodi de «l'Elefant», a les principals plataformes: Spotify, YouTube, Ivoox, Apple i Google Podcast.