Barcelona pressiona pel català: Collboni promet més places per aprendre'l i una bústia de queixes

Dues iniciatives de BComú i ERC aconsegueixen el vistiplau inicial de l'executiu socialista, i sumen deures a la nova comissionada de la llengua catalana

Publicat el 25 de juliol de 2025 a les 14:16

L'Ajuntament de Barcelona continua intentant sumar novetats a la lluita per enfortir el català a la ciutat. Aquesta vegada el govern de Jaume Collboni s'ha avingut a acceptar dos precs en aquesta matèria, un de BComú i un altre d'ERC. Això suposarà augmentar les places dels cursos per aprendre català al Consorci per la Normalització Lingüística (CNL) i crear una bústia de queixes per a situacions de discriminació lingüística. Si bé no hi ha calendari ni concrecions numèriques per a cap dels dos compromisos, s'espera que l'executiu socialista doni compliment a aquestes mesures els pròxims mesos. 

D'entrada, els comuns reclamaven que l'Ajuntament posi a disposició del CNL "tots els centres educatius de titularitat municipal que disposin d'horari lliure" i que es reforci econòmicament la dotació del consistori a l'entitat que vetlla per l'extensió del coneixement de la llengua catalana fins als 5 milions d'euros. Si bé el debat pressupostari ha quedat fora de la conversa del plenari municipal, Collboni ha apuntat que les places que es van quedar atendre l'any passat van ser 8.438, pel que fa a les sol·licituds oficials. En aquest sentit, s'ha compromès a augmentar la capacitat dels cursos de català després que "no s'hagin ampliat els darrers 10 anys", ha apuntat, en referència als temps en què lideraven el consistori els comuns, amb els socialistes com a socis. "Seguirem incrementant i teindrem l’oferta de cursos més alta de la història", ha resolt l'alcalde.

Alhora, ERC ha plantejat la creació d'una "bústia pel català", un espai que hauria de servir per vehicular les discriminacions que pateix la ciutadania específicament en matèria lingüística. Actualment, gran part d'aquestes realitats les acaba absorvint l'entitat Plataforma per la Llengua o l'Oficina per la No Discriminació, juntament amb altres vulneracions que afecten minories. Ara, el que es proposa és que hi hagi un canal de l'administració pública a Barcelona especialitzat en aquesta matèria. I el govern Collboni ho ha vist amb bons ulls.

"És una idea oportuna", ha resolt el regidor de Cultura, Xavier Marcé, després d'una setmana convulsa. Així, el representant del govern municipal ha subratllat la importància de garantir els drets lingüístics "en un context de progressiva reducció de l'ús social del català". Tot seguit, ha reivindicat que "una bústia permet objectivar i tractar amb major claredat situacions, actes o declaracions que poden signfiicar un greuge inacceptable per a l'ús legítim i complert del català". Ara bé, hi ha hagut d'introduir un matís. "Cal dotar aquesta bústia d'uns paràmetres d'actuació que siguin equànims, basats en el marc legal existent i fora de tota visió ideològica", ha clos Marcé.

Deures per a la comissionada

Els debats municipals sobre el català, a més, floreixen en un moment en què el consistori ha volgut marcat perfil proactiu amb el nomenament de la primera comissionada de l'Ús Social del Català a l'Ajuntament. El càrrec ha estat atorgat a la periodista especialitzada en música i pòdcasts Marta Salicrú, que tindrà un pressupost de 4 milions d'euros a gestionar i que haurà de "pensar, desenvolupar i avaluar accions per fomentar" que la llengua catalana sigui més habitual entre la ciutadania. De moment, les dades no acompanyen. A la darrera enquesta entre el jovent barceloní sobre la matèria, es va evidenciar que el català ja no és la llengua més habitual a cap districte de la ciutat.