[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Com si res. El Govern intenta aïllar-se del desacord de fons sobre el procés polític per seguir fent camí. És evident que ERC i Junts pensen que seguir governant plegats és per ara el menys perjudicial per a ells i que deixar-ho córrer podria lesionar els seus interessos per la manca d'alternativa i perquè a l'oposició hi fa molt de fred. Aquest cap de setmana ho vaig intentar explicar després de la topada per l'alineació de la taula de diàleg amb el govern espanyol. Un enfrontament que no té perspectiva de ser resolt encara que al pla de Govern presentat ahir Junts acceptés incloure-hi que el conflicte s'ha d'abordar "a través d'una mesa de negociació política entre ambdós governs". Literal a la pàgina 13.

La legislatura no serà un èxit si no hi ha un acord de fons sobre com afrontar el procés, ja sigui per enfortir-se a la taula de diàleg i aconseguir obrir el meló negociador amb el govern espanyol o per preparar "l'embat" que ERC va acordar amb la CUP. En aquest sentit, serà una pedra de toc el que passi a Escòcia, que si convoca un altre referèndum el 2023 tindrà les portes de la UE obertes per un procés d'independència amb tots els ingredients que sempre ha desitjat el moviment a Catalunya. Una pedra de toc que pot accelerar les coses i que, en funció de quina hagi estat l'evolució de la taula de diàleg, pot donar embranzida. Els independentistes hauran de tenir, però, la força, la determinació i la sinceritat entre ells que no van tenir el 2017.

En aquest mentrestant, el Govern intentarà sortir-se'n amb una gestió que li hauria de facilitar un nou acord de finançament, el repartiment dels fons europeus i la capacitat d'incidència política, singularment d'ERC, al Congrés. El pla de Govern presentat ahir, que se centra en les polítiques sectorials i les concreta, és un compendi de bones intencions que són realitzables i que van en la línia d'imprimir un gir a l'esquerra a les polítiques de la Generalitat.

L'autonomia catalana té moltes limitacions, prou que ho sabem. Però també té un marge d'actuació ampli en assumptes com els mitjans públics, la cultura, l'ordenació del territori, l'educació, la sanitat o la regulació de determinats àmbits. I no es pot renunciar a governar-los. Algunes mesures són fins i tot efectives. Ho podeu constatar en el cas de la regulació dels lloguers. Quan es va aprovar la nova legislació -que sorprenentment (o no) el govern espanyol va impugnar al TC- es van alçar veus dient que això desincentivaria els lloguers. No ha passat i sí que s'ha aconseguit una contenció de preus. Ha estat bo per als ciutadans i cal anar més enllà.

La CUP està lògicament inquieta perquè voldria més avenços en tots els fronts i la sintonia entre els dos socis del Govern és millorable i pesa com una llosa. Però si no volen malbaratar la legislatura, el pla de Govern pot ser una bona eina per demostrar que l'independentisme sap projectar des de la Generalitat quin és el seu model de país i de governança. Segur que, a més, ajuda a greixar relacions entre els actors implicats i a vèncer reticències internes entre els que encara no han pujat al carro de l'estat propi. 
 

---

Avui no et perdis

» El Govern intenta aïllar les prioritats de la legislatura del xoc entre partits; per Joan Serra Carné i Sara González.

» Aragonès marca prioritats: 5.000 milions en salut, gratuïtat de 0 a 3 anys i «hub» audiovisual; per Joan Serra Carné i Sara González.

» Opinió: «​Esborrar-se de ser independentista, encara no»; per Joan Foguet.

» El govern espanyol ajorna la llei de l'audiovisual per negociar la protecció del català; per Lluís Girona.

» Fil directe: «El català, cosa de tots?»; per Pep Martí.

» Dades | La llei del lloguer no provoca que es firmin menys contractes; per Roger Tugas Vilardell.

» «Primàries» al Cercle d'Economia; per Pep Martí.

» La justícia manté oberta la investigació a Alay per un negoci de petroli a Rússia; per Bernat Surroca.

» El govern espanyol proposa prorrogar els ERTO fins al 31 de gener; per Lluís Girona.

» La implementació del passaport Covid, més a prop; per Joan Serra Carné i Sara González.

» «La zona volcànica de la Garrotxa es pot reactivar en qualsevol moment»; per Irene Montagut.  

» Tota l'oferta en català a Netflix, HBO, Amazon Prime i Disney Plus; per Víctor Rodrigo.

» Opinió: «Estellés una nit a Le Boeuf sur le Toit»; per Francesc Viadel.

» Com equilibrar els àpats de l'escola amb els de casa? Descarrega't l'exemple; per Esther Sánchez.
 

---

 El passadís

Manuel Reyes, president del PP de Barcelona i exalcalde de Castelldefels, presenta avui les propostes del seu partit per contrarestar l'increment dels preus de la llum i la campanya #SánchezApagaYVete. La figura de Reyes ha pujat els darrers mesos dins del PP català. La cúpula de la formació, encapçalada per Alejandro Fernández, va confiar en ell i en l'alcalde de Pontons, Josep Tutusaus, un històric de l'organització, per dirigir l'aparell popular i concentrar-se en les properes municipals. Però Reyes ha assolit la presidència dels populars barcelonins de la mà, sobretot, de Gènova. L'exalcalde va apostar en el seu moment per Soraya Sáenz de Santamaría, però això no li va tancar les portes quan Pablo Casado va guanyar el congrés per succeir Mariano Rajoy. El gran valedor de Reyes és Teodoro García Egea, el secretari general de Casado, amb qui Reyes ha teixit una aliança ferma. De moment, ell i Tutusaus pacifiquen unes bases ferides pels mals resultats electorals.

Vist i llegit

El moviment ecologista i de defensa del territori contrari a l'ampliació de l'aeroport del Prat s'ha mobilitzat aquestes setmanes, i encara està vigilant malgrat que Aena ha retirat la seva proposta d'inversió. Els aeroports, per l'impacte que tenen en el model turístic i també en les emissions de CO2, són infraestructures controvertides. A Londres o a Viena han creat molta polèmica. I també fa anys al Japó, malgrat que per motius més socials. A mitjans dels anys 60, camperols japonesos que no volien ser proletaritzats van protestar amb contundència contra la construcció de l'aeroport de Narita-Tòquio contradient la imatge de poble submís. Finalment, amb retard, es va construir però la lluita va seguir contra les successives ampliacions. Ho explica a la revista Catarsi en aquest article històric Ferran de Vargas, politòleg especialitzat en el Japó.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1868 a Puerto Rico, que encara era una colònia espanyola, va esclatar un moviment insurreccional que l'exèrcit espanyol va reprimir. El moviment, a cavall de la revolta que, a l'Espanya peninsular, va acabar provocant l'exili de la reina Isabel, reivindicava també més autonomia. A finals del segle XIX, l'autonomia de l'illa es va ampliar, però van començar les ingerències americanes i, amb Cuba i Filipines, va ser la darrera colònia perduda per Espanya. Actualment és un estat lliure associat als Estats Units d'Amèrica. El 2017 va votar sobre el seu estatus polític i va guanyar integrar-se plenament als EUA, però amb molt baixa participació pel boicot del partit majoritari, que avala seguir amb l'actual situació. En aquest vídeo de la BBC en castellà s'explica de forma didàctica el seu estatus. 

 L'aniversari

El 22 de setembre de 1948 va nàixer a Tànger, al Marroc, el polític i politòleg espanyol Jorge Verstrynge. Aquest professor de la Universitat Complutense és actualment un dels ideòlegs de Podem, però havia estat secretari general d'Aliança Popular (AP), partit que reivindicava l'herència franquista. Va entrar en política de la mà de Manuel Fraga i va ser diputat d'AP entre 1982 i 1989 i secretari general d'aquesta entre 1979 i 1986. El 1983 va ser candidat per la formació dretana a l'alcaldia de Madrid. Enfrontat amb Fraga, va deixar el partit i va començar el seu gir a l'esquerra. Va dir que l'1-O hauria votat. Pel "no", però hi hauria anat.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l