La tradició de la paga extra de Nadal té les seves arrels en el període posterior a la Guerra Civil Espanyola i a la Segona Guerra Mundial, una època marcada per la pobresa i l'escassetat. El 24 de desembre de 1944, va aparèixer al BOE (Butlletí Oficial de l'Estat) una ordre ministerial que dictava que els treballadors d'indústries no reglamentades rebrien una compensació equivalent a una setmana de sou per a les festes de Nadal.
Aquesta gratificació tenia l'objectiu de pal·liar els efectes de l'encariment del nivell de vida i l'augment dels preus, dues problemàtiques que afectaven severament les famílies espanyoles de l'època. Un any després, aquesta gratificació es va establir de manera indefinida i es va institucionalitzar com l’actual paga extra.
La dictadura de Franco va buscar amb aquesta iniciativa calmar el descontentament popular i afavorir el poder adquisitiu de la població, que vivia en unes condicions de vida molt dures. Tot i que actualment la paga extra de Nadal està reconeguda a l'Estatut dels Treballadors, en aquell moment va ser una estratègia per proporcionar una mica d'alleujament econòmic a les famílies, especialment de cara a les celebracions nadalenques.
La necessitat d'una paga per compensar la inflació
A principis dels anys 40, l'Estat estava sotmès a una dura dictadura i es trobava aïllada en l'àmbit internacional, cosa que limitava l'entrada de productes i matèries primeres. Aquest context va propiciar un fort augment dels preus i va agreujar la pobresa de la població. Franco va voler contrarestar l’impacte de l’encariment general de la vida amb mesures econòmiques que aportessin solvència a les llars espanyoles.
La paga de Nadal, també coneguda com a aguinaldo, va sorgir com una forma de suport per a les classes treballadores, que patien l'alça dels preus dels aliments i altres productes bàsics. Amb aquesta mesura, el règim pretenia proporcionar una sensació d'estabilitat i millora, fent que les famílies poguessin accedir a algun extra per les festes nadalenques.
La paga extra en l'actualitat
Després de la mort de Franco i l’arribada de la democràcia, la paga extra de Nadal es va consolidar dins del marc legal amb el Estatut dels Treballadors. A partir de 1980, aquest estatut va establir que cada treballador tenia dret a dues pagues extres anuals, una per Nadal i una altra a l'estiu, que es paga normalment al juliol. Aquestes pagues ja no es consideren un "regal" de l'empresari, sinó una part del salari del treballador, reconeguda per llei.
Actualment, algunes empreses opten per prorratejar les pagues extres al llarg de l'any, incloent-les en les dotze mensualitats, mentre que altres les abonen de forma puntual en els mesos estipulats. Això fa que els treballadors continuïn rebent aquesta gratificació nadalenca, però amb un sistema de distribució que pot variar segons la política de l’empresa i els convenis laborals.
Una tradició amb profundes arrels històriques
La paga extra de Nadal és, per tant, una tradició laboral que va començar en un període de necessitats extremes i que ha evolucionat fins a convertir-se en un dret reconegut dels treballadors espanyols. Encara que va sorgir com una mesura per alleugerir les penúries de les famílies en un context de postguerra i autarquia, avui és un element consolidat dins del sistema laboral.
La història de l'aguinaldo ens recorda com les condicions socioeconòmiques poden donar lloc a drets laborals que, en el seu origen, simplement pretenien alleujar una situació de pobresa i inflació galopant. Tot i el canvi de context i les millores de les condicions de vida, la paga extra continua sent una ajuda ben rebuda per molts treballadors, que poden comptar amb aquest ingrés addicional per afrontar els reptes econòmics i les despeses típiques del període nadalenc.
Avui dia, la paga de Nadal no només és un record de les polítiques econòmiques d’una època, sinó també una demostració de com algunes mesures institucionals poden perdurar i adaptar-se a les necessitats i drets dels treballadors moderns.