Finalment, l'economia catalana recupera els nivells del 2019, anteriors a la crisi pandèmica, malgrat que el PIB català va moderar el seu increment fins al 2,6%. Aquesta és la principal dada de l'Anuari Econòmic Comarcal 2024 de BBVA que s'ha presentat aquest dijous, a càrrec de Josep Oliver, catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB i director de l'estudi, juntament amb el director territorial de BBVA a Catalunya, José Ballester.
La fotografia que ofereix l'economia catalana no és homogènia. "Podem dir que s'ha superat el cicle pandèmic i es retorna a certa normalitat", ha repetit Josep Oliver. La inflació, els increments dels tipus d'interès i la frenada a la zona euro expliquen la moderació del creixement. El consum privat encara no ha recuperat el nivell prepandèmic, però el públic sí. La millora s'ha notat especialment en el terreny de l'ocupació, que amb 3,6 milions d'afiliats i un 7,2% ha superat el llistó del 2019.
Una dada clau per explicar la nova dinàmica és l'empenta dels serveis privats (3,1%), un increment de la indústria (3,5%) alhora que hi ha un alentiment en la construcció (1,8% en relació amb el 5,4% de l'any 2022), amb una contracció del sector primari (-17,6%). Hi ha increments sensibles de l'ocupació: hostaleria (6%), transports (4,5%), serveis a empreses (2,5%), comerç (2,1%). "Catalunya és un país essencialment terciari, amb un pes relatiu de la construcció", ha subratllat Oliver.
El lideratge territorial
En termes de VAB (valor afegit brut), les comarques del Camp de Tarragona lideren el creixement amb un 3,2%, seguides de l'eix de Girona amb un 3%, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb un 2,9%, les Terres de l'Ebre (2,7%), les comarques centrals (2,6%), el Pla de Lleida (2,1%) i les de muntanya (2%).
A Tarragona, la inflexió es produeix per l'empenta dels serveis personals de caràcter privat i de la producció energètica, mentre que a Girona s'explica sobretot pel sector serveis. A la regió metropolitana, l'increment del sector terciari ha estat decisiu. A les comarques de l'Ebre, l'increment de la producció energètica ha estat notable.
En el sector primari, les coses han anat diferents. Com assenyala l'estudi, el context internacional i les restriccions vinculades a la sequera expliquen la caiguda forta (un -20,1%) a les comarques de muntanya, amb un eix gironí mostrant un -19,5%. Al Pla de Lleida ha caigut un -16,1% i a l'AMB un 15,6%.
El cas d'Osona
Oliver ha destacat el cas d'Osona, una combinació bona d'un sector primari vinculat a la ramaderia amb resultats més positius que la resta del país i la robustesa d'un sector agroalimentari, una especialització també vinculada als serveis professionals: "Osona, juntament amb els dos Vallesos, apuntaria al que hauria de ser un nou model, amb una indústria potent i uns serveis que els sostenen".
Oliver ha destacat el creixement manufacturer com a bàsic, assenyalant que l'economia del país és sòlida en el sector alimentari, el químic, la maquinària electrònica o el farmacèutic. En canvi, en altres llocs com l'Anoia, han vist com la feblesa del paper ha tingut el seu impacte.
L'economista ha insistit en "un incipient canvi de model productiu, caracteritzat per la combinació de manufactures i sectors professionals, que ja s'intuïa abans de la pandèmia i que tenia el seu punt fort en les exportacions industrials catalanes".