Hollande no optarà a la reelecció

Déclaration du président de la Républiquepor elysee

El president francès, François Hollande, ha anunciat aquest dijous que no optarà a la reelecció. Així doncs, el mandatari no serà el candidat dels socialistes a les eleccions presidencials de l'any que ve. "Només em mou l'interès superior de França. L'experiència m'ha aportat la humilitat necessària per aquesta tasca", ha dit en un discurs televisat. 

Amb una popularitat pel terra, un Front Nacional fort i una dreta tradicional que ha pres volada amb la candidatura de François Fillon, François Hollande s’havia quedat sense oxigen. La decisió del president de la República de no presentar-se a la reelecció no és una sorpresa, però ha impactat la societat francesa. El cap de l’Estat ha dit que “no ha perdut la lucidesa” i que per això ha decidit no concórrer a les eleccions.

Precisament avui ha començat el termini per la inscripció de candidatures a les primàries del Partit Socialista (PSF), que tindran lloc el 22 de gener (primera volta) i el 29 de gener si en cal una segona. Fins al moment, ha anunciat la seva candidatura l’exministre d’Economia Arnaud Montebourg, situat en l’ala esquerra del partit. Però tot indica que el primer ministre Manuel Valls, que fa dies va postular-se, es llançarà a la cursa.   

L’esquerra francesa està fragmentada. Jean-Luc Mélenchon aspira a liderar una candidatura d’esquerra radical que aplegui socialistes desencisats i el que queda de l’antigament poderós Partit Comunista. L’exministre Emmanuel Macron, un tecnòcrata independent que va abandonar el govern fa poc, aspira també a liderar una alternativa al capdavant d’un moviment creat per ell, En Marxa!

L’home que no ha sabut encarnar França

El més trist per François Hollande és que passarà a la història possiblement pel seu gest d’avui. De tots els presidents de la V República, ha estat el primer a renunciar a la reelecció. De Gaulle, François Mitterrand i Jacques Chirac van ser reelegits. Georges Pompidiou va morir en el càrrec i Giscard d’Estaing i Nicolas Sarkozy van perdre la reelecció, tots dos per la mínima.  

A Hollande el càrrec sempre li va anar gran. Polític hàbil que va consolidar una base de suport com a secretari del PSF, es va trobar sent el millor candidat després de l’escàndol que va protagonitzar l’exministre d’Economia Strauss-Kahn, excessiu i carismàtic, amb una treballadora en un hotel de Nova York. Un cop a l’Elisi, no va ser capaç d’evitar l’erosió per una política de rigor que va xocar amb les bases del seu partit i l’electorat d’esquerres. La seva aposta per una reforma del dret a la nacionalitat, després dels darrers atemptats terroristes, va ser la definitiva per perdre l’últim lligam amb el que a França s’anomena “el poble d’esquerres”.

Els presidents de la República dirigeixen a França la política executiva, però alhora són els titulars de la simbologia d’un país que a vegades encara somnia amb la grandeur. Però els diversos afers sentimentals que ha anat acumulant Hollande, des de la seva separació de Ségolène Royal a l’episodi del seu intent de sortir d’amagat de l’Elisi per anar a una cita amorosa,  quan va ser fotografiat amb moto, l’han desgastat.

La polèmica que va desfermar el llibre “Un president no hauria de dir això”, publicat per dos periodistes de Le Monde, que mostrava confessions íntimes del president, entre elles que hi havia massa immigrants i que el país tenia un problema amb l’Islam, han acabat donant una imatge de frivolitat d’un dirigent a qui el càrrec li anava massa gran. L’esquerra francesa, situada entre la retòrica socialista i el cinisme del poder, té ara al davant una elecció dramàtica.