I el col·lapse, què?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El focus s'ha mogut. I és una bona notícia. Ara ja no es parla tant dels pressupostos (del que es promet) sinó del que s'executa (el que realment s'ha fet). A la negociació dels primers comptes que ERC va aprovar a Pedro Sánchez, el grup de Gabriel Rufián, conscient com era d'un problema que fa massa anys que s'arrossega, va acordar crear una comissió de seguiment de l'execució pressupostària que s'havia de reunir cada quatre mesos. Ho va fer a la passada tardor en forma d'organisme bilateral entre governs. Es va constatar que la cosa no anava bé i es va insistir en el traspàs total de la castigada xarxa de Rodalies -i, per tant, del seu manteniment- però les tensions polítiques i urgències diverses van impedir que es tornés a reunir. Els incompliments del govern espanyol amb els comptes de 2021, bé per dificultats de diversa índole en l'execució i la licitació, per deixadesa o per la falta de projectes, han estat a l'ordre del dia i han contrastat amb la resta de territoris com ara Madrid.

Avui, la patronal Foment del Treball, que per ara no ha estat excessivament dura amb aquest assumpte en l'intent de fer els seus tradicionals equilibris, presenta una proposta que va en la línia del que, sense èxit, va intentar ERC. Josep Sánchez Llibre, que a la tardor es torna a presentar per presidir la patronal, demana que el Congrés acordi crear una comissió independent en forma d'agència estatal amb els governs, els ens locals i la societat civil per "monitoritzar" els projectes i l'execució real de la inversió.

És de preveure que ERC, i també Junts, es facin seva la proposta de la patronal i caldrà veure què hi diuen el PSC i els comuns, que formen part del govern espanyol i que aquests dies surten al pas com poden de les males xifres d'execució. Entre els arguments que han fet circular Raquel Sánchez i el seu ministeri hi ha els pocs projectes que va deixar a punt el govern de Rajoy, les dificultats per fer obra pública a Catalunya per les traves del món local i la societat civil que volen models menys agressius ambientalment i que el 2022 l'execució està anant a molt bon ritme.

Tot plegat és una qüestió d'infraestructures, de xifres i de projectes, però que es veu molt contaminada pel clima polític, encara condicionat per un conflicte irresolt com ens ha fet, de nou, evident el Catalangate. És el que va impedir arribar a una posició comuna, dins del Govern i també amb l'executiu central i els agents econòmics, sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat, que va agafar la Generalitat a contrapeu i sense haver acordat un projecte propi per defensar-lo. I és també el que ha passat amb el Quart Cinturó. Després de mesos de converses discretes per fer realitat el tram Sabadell-Terrassa entre les administracions implicades, el tacticisme es va apoderar a darrera hora de la situació i la ministra Sánchez va fer la proposta amb els alcaldes de les capitals del Vallès i la patronal però sense la Generalitat. Hi ha també risc real que el col·lapse de l'AP-7, del que avui n'expliquem el com i el perquè, es converteixi en una de les estampes de l'estiu i acabi sent també víctima del viciat debat de les infraestructures a Catalunya que, segons dades de la Cambra de Contractistes, arrossega un dèficit de 35.000 milions entre 2009 i 2022. 

Avui, a més de l'agència estatal independent que promou Foment, el PSC explicarà que, com el govern de l'Estat, la Generalitat tampoc és del tot hàbil i ràpida executant els seus projectes. Veurem si es passa ja de l'espiral de retrets poc efectius a les solucions que, per millorar la mobilitat, demana el conjunt de la ciutadania. De moment, ERC va dir ahir que "ara" és impossible un nou acord de pressupostos amb el govern de Pedro Sánchez. No és el primer cop que ho diu, però si els ha d'acabar negociant és evident que necessita afinar més les palanques de pressió per pactar-los i executar-los millor i que el PSC i els comuns s'han d'implicar més per fer complir els ministeris. 
 

---

Avui no et perdis

»Col·lapse a l'AP‑7: el problema irresolt de la inversió en infraestructures; per Bernat Surroca.

» Opinió: «L'independentisme tòxic»; per Jordi Borràs.

» Fil directe: «El mirall andalús i el que ens espera»; per Pep Martí.

»Per què continua la remor de fons sobre la candidatura de Collboni?; per Sara González.

»Turull preserva la unitat amb Borràs amb la tria del secretari d'organització; per Oriol March.

» Opinió: «La ideologia del lloro»; per Joan Manuel Tresserras.

» Entrevista a Teresa Pallarès: «Amb el PSC hi ha discrepàncies, però s'hi pot parlar»; per Marc Busquets Obré.

» Andorra obre diligències contra Rajoy per l'operació Catalunya; per Lluís Girona.

» Opinió: «IRIS-CC: instrument d'equilibri territorial»; per Marina Geli.

»Nou comarques en perill màxim per la primera onada de calor de l'any; per Víctor Rodrigo.

»La selectivitat torna al format prepandèmia: tot el que cal saber sobre les PAU del 2022; per Irene Montagut.

» L'altre «fet diferencial»: els candidats de Le Pen arriben primers a la Catalunya Nord; per Pep Martí.

» Antònia Vicens rep el «regal meravellós» del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes; per Lluís Girona.  

» Cinc canvis que podrien revolucionar el futbol a casa nostra.
 

---

 El passadís

La setmana passada va ser dolenta per a Gabriel Rufián. Es va haver de disculpar després d'acusar de "tarat" a Carles Puigdemont i no era la primera vegada que feia declaracions inoportunes sobre Junts que incomodaven la direcció d'ERC. Malgrat tot, Oriol Junqueras i Pere Aragonès mantenen la confiança en ell. Rufián serà, si la militància així l'avala, candidat del seu partit per Santa Coloma de Gramenet, la seva ciutat, en l'intent dels republicans per fer forat i governar a l'Àrea Metropolitana. El portaveu d'ERC a Madrid es deixarà veure més i de forma progressiva per Catalunya a mesura que s'acostin les municipals. Divendres, tot i que el partit no ho va difondre, va ser a la proclamació de Rubèn Arenas com a cap de llista a Sant Adrià de Besòs i després va visitar Santa Coloma, que és just al costat. "Que bonic que és tornar", va piular.     

Vist i llegit

Gruinard és una de tantes illes deshabitades al nord de la costa d'Escòcia. Hauria passat inadvertida si no fos perquè als anys quaranta va ser objecte d'un experiment militar. El govern anglès va aviar-hi un ramat d'ovelles i va regar l'illa d'antrax. L'objectiu era veure com respondrien perquè volien enverinar totes les vaques d'Alemanya per provocar-hi una crisi alimentària durant la Segona Guerra Mundial. Finalment no ho van fer, però l'illa va quedar contaminada durant dècades. La història de l'illa l'explica en aquest fil de tuitsPedro Torrijos perquè és una de les que apareix al llibre El mapa de las islas, de Blackie Books.   

 L'efemèride

Tal dia com avui més de l'any 1991 més de 21.000 joves van omplir en Palau Sant Jordi en un concert que va testimoniar l'explosió del rock en català a l'anella olímpica de Barcelona. Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangtraït van congregar un públic que, per fi, podia cantar, ballar i triar grups de rock i de masses en la seva llengua. De tots ells, en queden Sopa de Cabra, que van tornar-hi el 2015, i Els Pets, incombustibles, amb una solvència contrastada en el gènere pop i que acaben de publicar 1963. Aquí us deixo un reportatge del mític programa de TV3 Sputnik sobre aquella nit màgica al Sant Jordi centrada en Els Pets i Sau.

 L'aniversari

Pocs, molt pocs, personatges tenen la capacitat de generar tants titulars, portades de diaris i hores de televisió. Donald J. Trump compleix avui 76 anys i, m'atreviria a dir que, per sort, ja no ho fa des de la Casa Blanca, on aquest milionari populista i ultraconservador va aterrar com un cicló i només s'hi ha estat un mandat després de la seva derrota el passat novembre davant el demòcrata Joe Biden. El seu mandat va estar marcat pel negacionisme pandèmic; presumptes coaccions a l'exresponsable de l'FBI encarregat d'investigar les seves relacions amb Rússia; sortida de l'acord mundial pel canvi climàtic; nomenaments polèmics i baralles entre col·laboradors, inclòs el seu gendre, Jared Kushner, i qui va dirigir la campanya, Stephen Bannon; i una manera de tractar els mitjans de comunicació entre l'agressivitat i la paròdia. Va dir adeu sense tancar la porta a tornar.

 ​Fes clic aquí per rebre'l