Passaran el dia de la Constitució en vaga de fam i és possible que hi estiguin quan arribi el judici. Sobre la vista al Suprem, arriba avui a les llibreries el llibre de Pagès Editors que ha escrit l'advocat i exdiputat de la CUP Benet Salellas. Aborda els processos polítics i té un impactant epíleg del president d'Òmnium Jordi Cuixart, també empresonat a Lledoners. Salellas, advocat d'Anna Gabriel i membre de l'equip de la defensa de Cuixart, assegura que encara és possible una absolució al Tribunal Suprem en contra del qual afirmen la majoria d'independentistes.
Segons explica en una entrevista que li fa Aida Morales, l'èxit o no dependrà de la defensa política que es posi a la pràctica al llarg dels procediments, i que s'ha de basar en la confrontació dins i fora del tribunal. En primer lloc, relata, els acusats han d'aconseguir capgirar els papers, és a dir, convertir-se en actors de l'acusació per assenyalar el tribunal, la Fiscalia i l'acusació popular de Vox. Això, però, ha d'acompanyar-se d'un suport inqüestionable de la societat civil. La pressió -també la internacional- serà, segons l'advocat, el que ha d'acabar de fer visible la vulneració de drets. Llegiu-la aquí. Tot plegat arriba en ple debat de quina resposta ha de donar l'independentisme al judici. Se'n va parlar diumenge a Waterloo i des de setembre s'hi treballa amb equilibris que són complexos. Ho explica Joan Serra Carné en aquesta informació exclusiva.
Perdre Andalusia i gestionar Vox. L'altre punt d'atenció és a Andalusia. I a Madrid. El PSOE dona per perduda la Junta -un mal menor perquè permetrà a Pedro Sánchez enterrar políticament Susana Díaz- i intenta que, amb l'argument de què qualsevol alternativa és pitjor, se li aprovin els pressupostos. Mentrestant, la dreta afina l'estratègia per fer "inevitable" el pacte amb els ultres de Vox. Sara González explica en aquesta crònica com estan les coses. Sobre la formació d'extrema dreta publiquem diverses peces que heu de llegir. Xavier Rius-Sant explica en aquesta anàlisi com són, què volen i com poden ser les rèpliques catalanes. Pep Martírecorda -també amb vídeos que són imperdibles- Fuerza Nueva, el partit feixista que durant la Transició va ocupar aquest espai amb el carismàtic Blas Piñar. També us aconsello les opinions de Joan Serra Carné a La Veu de Nació, de Cristina Solias i de Jordi Cabré.
Vist i llegit
A El Despertador d'ahir us explicava que sentiríem molt a dir que l'ascens de Vox és culpa de l'independentisme, que l'extrema dreta i la reivindicació de l'estat propi són vasos comunicants. Talment com si això tingués també un impacte en l'ascens d'Orban, Le Pen, Salvini o Trump. El director d'El Periódico, Enric Hernàndez, s'apuntava ahir a aquesta tesi sense manies a la seva columna Les vísceres com a arma política. Admetia que l'ascens és multicausal però concloïa que té, sobretot, a veure "amb l'articulació d'un nacionalisme espanyol desacomplexat i de revenja, resposta simètrica a l'ofensiva rupturista de l'independentisme català". Com a solució a tot plegat el director proposava aparcar el projecte republicà i "apuntalar com a dic de contenció el govern de Pedro Sánchez". D'entrada, amb els pressupostos.
El passadís
Ferran Mascarell va llançar-se ahir oficialment a la cursa per l'alcaldia de Barcelona. Ho fa com a "independent" però amb el suport d'alguns dels impulsors de la Crida, agrupats entorn de Junts per la República, i buscant la benedicció de Carles Puigdemont, que per ara no es mulla. L'actual delegat del Govern a Madrid aspira a aglutinar tot l'espai neoconvergent per sumar després ERC i les primàries que anima l'ANC amb el suport de Jordi Graupera i Demòcrates. El PDECat ja va marcar distàncies amb el seu "projecte personal" per boca de Míriam Nogueras, curiosament una de les dirigents alineada amb la Crida. El PDECat va encarregar fa unes setmanes una enquesta sobre Barcelona que, si bé és preocupant per ells, arribava en un context sense candidat clar. Segons l'estudi, ERC guanyaria amb 12 regidors per la llista d'Ernest Maragall mentre que els comuns d'Ada Colau es quedarien amb 10. Manuel Valls i Cs n'obtindrien vuit i el PDECat, que ha de decidir si es presenta com a Junts per Catalunya o amb la Crida, només quatre. El sondeig preguntava per diversos candidats, entre ells Quim Forn, Neus Munté i Jordi Graupera. El més ben valorat de tots era, però, Xavier Trias, alcalde entre 2011 i 2015 i que no preveu repetir.
L'efemèride
Fa un any el govern espanyol va "desvirgar" l'article 155, que permet recuperar competències autonòmiques. Avui fa vuit anys que en va estrenar un altre, el 116, que pot declarar l'estat d'excepció, alarma o setge, amb implicacions diferents. En aquest cas va ser l'estat d'alarma per una dura vaga de controladors aeris. Zapatero ho va resoldre fent actuar l'exèrcit. Aquesta crònica d'El Mundo explica com es va gestionar.
L'aniversari
El 4 de desembre de l'any 1967 va nàixer a Benidorm, al País Valencià, l'exfutbolista Guillermo Amor. De ben jove va arribar a la Masia i es va convertir en exemple a seguir pels que hi eren i pels que vindrien. Va debutar al primer equip amb Johan Cruyff el 1988 consolidant-se com un valor segur a les alineacions. Jugava al mig del camp, no estava dotat d'una gran tècnica ni de gol però sí que era precís, extremadament ordenat i treballador. Al Barça va guanyar lligues i la Copa d'Europa fins que el 1998 va passar a la Fiorentina. Es va retirar a Escòcia el 2005. Ha provat sort com a entrenador i ha treballat pel futbol base blaugrana. Aquí marcant el gol 4.000 del Barça a la Lliga.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi