Estudiants de batxillerat, a punt de fer la selectivitat a Olot Foto: Joan Guirado

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, esgrimia aquesta setmana des del Congrés dels Diputats que a Catalunya es feia un "ocultament o una minimització" dels "elements comuns" de la història de Catalunya dins d'Espanya per concloure que calia "espanyolitzar els alumnes catalans" . Wert va mencionar l'assignatura d''Història' que s'imparteix a segon de batxillerat i va recordar que el Ministeri l'anomena 'Història d'Espanya'. Una anàlisi comparativa entre el decret de la Generalitat que estableix el currículum per a aquesta assignatura i el reial decret espanyol mostra que els continguts comuns marcats per l'Estat tenen una presència clara a les aules catalanes juntament amb la història de Catalunya.

Però més enllà del canvi de nom, qui decideix els continguts que s'estudien? Segons la normativa vigent actualment, la Llei Orgànica d'Educació (LOE) estableix quins són els continguts comuns a tot l'Estat i, de fet, determina que el Ministeri d'Educació decideix el 55% en el cas dels territoris amb llengua pròpia. La Generalitat, per tant, té potestat en el 45% restant.

El Ministeri va establir els continguts comuns en un reial decret de l'any 2007 i la Generalitat va aprovar el decret que ho desplegava l'any 2008. Una anàlisi comparativa dels dos decrets mostra com els punts de la història espanyola que l'Estat reclama que s'estudiïn en aquesta assignatura s'inclouen en el decret elaborat pel Govern.

Així, al currículum vigent a Catalunya s'inclou la guerra del francès i "l'anàlisi dels punts significatius de la Constitució de Cadis", fets que l'Estat inclou com a matèria comuna. I si el Ministeri inclou "l'emancipació de l'Amèrica espanyola", Catalunya en el seu decret estableix que s'estudiï "l'anàlisi del procés d'emancipació d'Hispanoamèrica fins a la crisi del 1898", fent-hi així referència amb una fórmula gairebé calcada a com ho fa l'Estat.

Un fet similar passa amb el procés d'industrialització. L'Estat estableix que cal explicar transformacions socials, econòmiques i culturals del segle XIX i començaments del XX amb aspectes com "les peculiaritats de la incorporació d'Espanya a la revolució industrial" o "el desenvolupament del moviment obrer". Són aspectes que s'inclouen en el decret català, amb menció especial al procés d'industrialització a Catalunya.

Pel que fa al règim de la Restauració, l'Estat inclou en aquest punt el "naixement dels nacionalismes perifèrics". Un fet que el decret català concreta en "la consciència i recuperació de la identitat nacional catalana" i en "els orígens del catalanisme polític, així com d'altres nacionalismes".

Ja entrat el segle XX, el Ministeri d'Educació estableix que s'inclogui al currículum la "crisi i fallida" de la monarquia constitucional, la Segona República, la Constitució de 1931, la sublevació militar i la Guerra Civil, amb l'evolució dels dos bàndols. El decret català incorpora aquests aspectes, és a dir, "la crisi de la Restauració", la Segona República, els "canvis" de la Constitució de 1931, la "identificació de les causes de la revolta militar de 1936" i les "fases principals de la Guerra Civil", amb una "descripció i anàlisi de l'evolució política i de la repressió social i ideològica a les rereguardes dels dos bàndols". La Generalitat hi afegeix una anàlisi de "l'evolució del catalanisme" i de "les realitzacions de la Mancomunitat", així com de "la situació de la Generalitat republicana durant la guerra i de la població civil".

Pel que fa a la dictadura franquista, l'Estat estableix en el seu reial decret que cal incloure a l'assignatura la creació de l'estat franquista, els seus "fonaments jurídics i suports socials", així com el seu aïllament internacional. També reclama que es tracti la consolidació del règim i el "creixement econòmic i transformacions socials". Finalment, demana abordar els elements de canvi en l'etapa final del franquisme i "l'oposició democràtica".

El decret català estableix que cal fer una "identificació dels elements que defineixen el règim franquista i anàlisi de la seva gènesi i dels seus fonaments". També inclou en la matèria "l'evolució política i econòmica del franquisme" des dels anys seixanta fins a la seva fi, així com quines van ser les transformacions socials i econòmiques de Catalunya en aquest període. La Generalitat també incorpora al currículum la necessitat de fer una anàlisi de "la repressió política, ideològica i social en el conjunt d'Espanya i de la repressió identitària en els àmbits de les nacionalitats", valoració de les "diverses formes d'oposició al règim franquista" i "reconeixement del paper de la memòria història de la lluita per la democràcia".

La Constitució de 1978

En el capítol que el Ministeri titula com "l'Espanya actual", inclou com a matèria comuna la transició democràtica, la Constitució de 1978, els "principis constitucionals, el desenvolupament institucional i autonòmic". El decret de la Generalitat estableix una "descripció i interpretació dels fets més rellevants de la transició política", una "anàlisi dels principis bàsics de la Constitució de 1978" i una anàlisi del "procés de restauració de la Generalitat de Catalunya i dels principis bàsics de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979".

L'Estat també demana estudiar els "governs democràtics" i els "canvis socials, econòmics i culturals", i el decret català inclou explicar "les transformacions més rellevants en l'evolució política i econòmica d'Espanya dirigides pels governs democràtics". La Generalitat, a més, afegeix un altre apartat per incloure al currículum "les transformacions més rellevants de la història recent de Catalunya".

També hi ha coincidència pel que fa a la integració d'Espanya a la UE. Mentre el Ministeri estableix que cal incloure la incorporació d'Espanya a la Unió Europea i "el paper d'Espanya en el context europeu i mundial", el decret català parla del "procés d'integració d'Espanya a la UE i del paper de Catalunya dins del marc europeu".

L'Estat reclama "fomentar una visió integradora"

A més, el Ministeri estableix, entre els objectius de l'assignatura, fins a vuit objectius, els mateixos que la Generalitat. Un dels que fixa l'Estat demana "fomentar una visió integradora de la història d'Espanya, que respecti i valori tant els aspectes comuns com les particularitats i generi actituds de tolerància i solidaritat entre els diversos pobles d'Espanya".