[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Malauradament, les crisis tenen una constant: incrementen les desigualtats i les classes populars o baixes són les que més les pateixen. O bé queden fora del "sistema", o bé es precaritzen. I aquest cop, quan encara paguem les conseqüències de la crisi financera del 2008 i sortíem de les turbulències dels efectes de la Covid, sembla que anem pel mateix camí. Avui expliquem que la inflació, que estava disparada i que ara s'ha enfilat al nivell de fa gairebé quatre dècades pels efectes de la guerra a Ucraïna, castiga sobretot els que més problemes tenen per tenir les necessitats vitals cobertes i arribar a final de mes.

Fa uns mesos vam saber que, a Catalunya, hi ha gairebé dos milions de persones en risc de pobresa. Ara sabem que el 20% de ciutadans que menys té destina el 67% de la seva despesa a alimentació, llar i transport, 13 punts més que la població més rica. És una tònica que es repeteix a la resta de països europeus.

Les dades són eloqüents i coincideixen amb el debat a Madrid de les mesures que el govern espanyol ha pres, d'acord amb el marc dibuixat per la UE, per fer front a la situació. Pedro Sánchez intenta contenir els preus de l'energia i també evitar que pugin els lloguers o hi hagi acomiadaments. Ha pactat amb Podem les mesures i sembla que no tindrà dificultat per garantir-se els vots d'ERC, Bildu i el PNB. Amb el PP ja són figues d'un altre paner. Veurem quina és l'actitud a partir d'aquest cap de setmana, quan Alberto Núñez Feijóo, de l'ala pretesament més centrista del partit, sigui investit formalment com a president al Congrés de Sevilla després de la dramàtica sortida de Pablo Casado.

El govern espanyol activa un "escut social", però les dades i l'impacte de la inflació fan evident que no n'hi ha prou amb pedaços i subsidis puntuals. Que som davant d'un assumpte estructural que té un nom i que explica el que ens passa a cada crisi: un problema de no redistribució de riquesa. Suposo que en aquest punt té sentit parlar, per exemple, de l'il·lusori pacte de rendes que va posar damunt la taula Sánchez. La redistribució de la riquesa té a veure, per exemple, amb el fet que l'habitatge no es tracti des de la perspectiva dels drets, sinó des de la del mercat, o a no posar límit als beneficis empresarials. El cas de les elèctriques, un sector regulat i amb beneficis "caiguts del cel", és paradigmàtic.

De fet, el PP reclama que part el pla de xoc espanyol se centri en una baixada d'impostos que dificultaria el rescat dels sectors més afectats. Espanya -no cal dir-ho de Catalunya, amb una autonomia sense pràcticament competències en economia, fiscalitat i treball- no canviarà mentre formi part de la UE i del bloc occidental les normes de l'economia de mercat ni se n'apartarà, però el marge de correcció és alt.  

» I abans d'acomiadar-me fins dilluns, una invitació. Aquesta tarda, a dos quarts de set, presentem Els que manen a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic. Just ahir va veure la llum la segona edició del llibre en el qual els companys Miquel Macià i Pep Martí retraten les 50 nissagues claus de les elits catalanes. Val molt la pena i, si us feu subscriptors del diari durant un any, en rebreu un exemplar de forma gratuïta. La presentació la farem amb Miquel Macià i el també periodista Josep Comajoan. Ens hi veiem! 
 

---

Avui no et perdis

» Dades | La inflació rècord impacta sobretot en el cistell de les rendes baixes; per Roger Tugas Vilardell.

» Augment rècord de l'IPC: la inflació es dispara fins al 9,8%; per Víctor Rodrigo.

» Els supermercats podran limitar la venda de productes als clients.

» El Govern desencalla amb els municipis el finançament del P2 «gratuït»; per Sara González.

» Dades | La factura de la desfeta: Cs va gastar 422.000 euros per aconseguir cada diputat el 14‑F; per Roger Tugas Vilardell.

» El Govern defensa que s'ha «parat el cop» dels tribunals a la immersió; per Oriol March.

» Opinió: «Llengua i projecte nacional»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Ciuró s'alinea amb la majoria del 14‑F però constata que «arreu» hi ha pactes de «tothom» amb el PSC; per Oriol March.

» Ciència en societat: El TSJC, en contra de la salut; per Cristina Junyent.

» Crònica | L'IEC homenatja Josep Vallverdú, «un individualista al servei de la col·lectivitat»; per Pep Martí.

» Montserrat es modernitza: ara serà smart city.

» Crònica: golejada del Barça i rècord d'assistència al Camp Nou; per Maria Rabella.

» Fil directe: «Una 'nova era'»; per Sara González.
 

---

 El passadís

Cap al final de l'esmorzar informatiu protagonitzat ahir per Lourdes Ciuró, consellera de Justícia, el to es va anar fent distès. El moderador, Josep Maria Morros -que acaba de ser reelegit degà del Col·legi de Periodistes-, li va preguntar per algun detall anecdòtic de la reunió de dissabte passat al Palau de Pedralbes, on el Govern va celebrar una jornada de treball fora dels àmbits habituals. El menú, va dir Ciuró, va ser "auster" i un "punt fred". També va revelar que, cap al final de la trobada, li van fer una demanda al president Pere Aragonès: que en properes jornades de convivències hi hagi moments de més distensió.

O, dit d'una altra manera, que es trobi "espai per una tarda de gintònics". Des de la taula presidencial reien el vicepresident Jordi Puigneró, les conselleres Victòria Alsina i Violant Cervera, i també el conseller Josep Gonzàlez-Cambray, màxim representant d'ERC en l'esmorzar celebrat a l'hotel Palace de Barcelona. Com em deia un dels assistents el passat cap de setmana el to va ser molt bo i cordial entre els consellers. "Perquè ens hem de fer retrets en privat, si ja ho fem amb llums i taquígrafs entre setmana?", es preguntava amb murrieria.

Vist i llegit

El debat sobre el català a l'escola no s'ha tancat i passada Setmana Santa s'haurà de votar al Parlament la reforma de la llei de Política Lingüística que van promoure el PSC, ERC, Junts i els comuns. Els juntaires se'n van desentendre després de les crítiques d'algunes entitats i a les xarxes. Sobre el valor de l'ampli acord escrivia ahir a El Periódico un constructiu article el periodista Rafael Jorba. El defensava amb dos arguments: que s'hi estableix el que és un fet i genera més consens -que el castellà ja té presència a l'escola catalana i que el català ha de ser vehicular i centre de gravetat-, i que la reforma dona marge als centres i els treu pressió.

La reforma és vista des d'alguns sectors com una reculada (i segurament ho és en termes estrictament legals si es compara la llei del 98, prèvia a l'Estatut i a la LEC), però també cal tenir present que, si no s'actuava, la Justícia hauria continuat fixant quotes. A la passada legislatura, amb Quim Torra de president, Educació ja va implementar el 25% de castellà a una dotzena d'escoles a instàncies judicials. Amb Pere Aragonès ja s'ha fet en nou centres i l'acord busca aturar aquesta dinàmica. Podeu llegir aquí l'article de Jorba sobre l'escola entesa com a "bressol de la República".

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1889 es va inaugurar a París la Torre Eiffel, un dels monuments més icònics del planeta i símbol indiscutible de la capital de França. En aquesta informació expliquem alguns detalls sobre aquest gegant de ferro de 300 metres. Si no teniu vertigen, pujar-hi és tota una experiència.

 L'aniversari

El 31 de març de l'any 1972 naixia a Santiago de Xile el director de cine Alejandro Amenábar. Avui compleix 50 anys. De petit, i a causa del cop d'estat contra Allende, la seva família es va traslladar a Madrid -el pare era xilè. Les seves pel·lícules, sobretot les primeres, incorporen elements com el flash back i els somnis i ha excel·lit en el thriller. Tesis, Abre los ojos, The Others i Mar adentro són els seus films més celebrats i premiats. Té vuit premis Goya i un Óscar. Aquí podeu veure sencera Tesis, el primer gran èxit. Va tornar a saltar a la palestra, i també rebre crítiques, per Mientras dure la guerra amb la història de Miguel de Unamuno i la Guerra Civil.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l