Exigir singularitat amb pancartes, fer proclames demanant una taula de diàleg o defensar el concepte dels indults. Són tres escenaris, vinculats al procés, que una part de l'independentisme, criticat per tenir poca ambició. Però, a la Catalunya del postprocés, aquests conceptes també són una reivindicació del Sindicat Unificat de Policia (SUP) i l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC). Els dos sindicats policials s'han manifestat aquest divendres al migdia per reclamar l'absolució dels 45 agents processats per l'1-O. S'han conjurat a l'edifici de Via Laietana, convertit en un laberint d'obres. El resultat: una escletxa costumista enmig de la Barcelona gentrificada amb nostàlgia pel procés.
A tres quarts d'una tocats, l'entrada de la comissaria de Via Laietana podria ser el Camp Nou, encerclada per obres. Els primers manifestants que arriben també tenen un aire de futbolistes: van vestits de carrer, duen maleta de rodes i inspeccionen el terreny com qui trepitja la gespa abans d'un partit important. Se saluden amb els agents en servei i enfilen cap al túnel de vestidors, a l'interior de la prefectura. Juguen a casa.
Tornen amb la mateixa roba però amb banderoles a les mans i un parell de cartells. S'hi llegeix "Zona especial singularidad" en majúscules, sobreimpressionat per una foto d'un agent de policia enfrontant-se al foc en el punt àlgid del procés. Al seu voltant, arriba la pols de les obres de Via Laietana i la mirada curiosa d'algun operari, però la maquinària no s'atura. Un dels manifestants es posa una samarreta amb els colors del SUP i col·loca les banderoles des de dins de les obres, amb relliscada inclosa.
Un dels membres del SUP s'ha encarregat d'envoltar les obres de Via Laietana amb banderoles, amb relliscada inclosa Foto: M.O.
A un quart de dues es dona el tret de sortida de la manifestació: la vuitantena de manifestants que han anat arribant es fan pas entre les tanques i s'agrupen. Despleguen una pancarta –"De Via Laietana no nos moveran"– en contra de la museïtzació i tancament de la prefectura de policia. Abans de llegir el manifest, es desplacen de l'entrada de l'edifici a la carretera. Els modelets oscil·len entre la camisa de quadres, el trajo informal i el polo, però com a bons professionals, la majoria calcen sabata esportiva.
Entre les excepcions de mocassins hi ha els representants polítics del PP i de Vox. Han vingut tant el líder dels populars barcelonins, Daniel Sirera, com el cap de llista a les municipals de Vox, González de Oro-Pulido. L'ambient recorda l'entrada d'una discoteca. Es reparteixen polseretes de bandera espanyola entre alguns dels assistents– com si fossin passis VIP– i els dos partits, en converses paral·leles, s'eviten les mirades: dos possibles amants que d'estar junts se saben perillosos.
Quan els representants dels dos sindicats llegeixen el manifest el sol fa estona que colla. Més nostàlgia del procés: reclamen una taula de diàleg amb l'Estat per garantir la seguretat dels agents davant els independentistes i aturar el processament judicial de 45 agents per les actuacions de l'1 d'octubre. La pancarta central contraposa Oriol Junqueras amb la policia; l'indult amb el processament.
Daniel Sirera (PP) i De Oro-Pulido (Vox) han jugat al gat i la rata durant la manifestació Foto: M.O.
També protesten en contra de la Copa América de vela, prevista per l'any vinent a Barcelona. L'adjudicació de la seguretat als Mossos ha obert la caixa dels trons en el terreny marítim, on la Guàrdia Civil sempre ha defensat que té competències exclusives. A més, se senten manipulats per la falta de recursos de l'executiu de Pedro Sánchez: "Ara que el Govern espanyol ja no ens necessita ens ha abandonat. No ens rendirem". Ja ho deia Dembélé que l'amor és una forma de xantatge.
Amb els discursos llegits els manifestants es disgreguen: alguns grups tornen cap a dins de l'edifici de Via Laietana, d'altres assagen una retirada, però s'entretenen posant-se al dia. Un veterà de l'exèrcit de l'aire aclapara mirades i se l'emporten cap al dispositiu de seguretat que custodia la prefectura: els agents en servei el reben amb honors i li demanen de fer-se una foto.
El calçat esportiu ha estat la sabata de la majoria de modelets, fins i tot d'un veterà de l'exercit de l'aire Foto: M.O.
A l'altra banda del carrer un grup de tres es mira l'escena i comenta la jugada: "La pancarta és ben parida", comenta un d'ells. De l'estètica passen al contingut. La veu cantant del grup treu el tema dels indults i defensa que es facin servir amb equitat: "Al cap d'un any i mig els presos catalans ja tenien l'indult. En canvi, els nostres encara estan processats. Fa tres anys que els tenen acollonits". S'acomiada amb un anunci: "És la darrera manifestació on vinc, això ja no és tan intens". Com els símbols, l'enyor del procés també desinfla més enllà de l'independentisme.