28
de gener
de
2021, 12:06
Actualitzat:
12:55h
L'Audiència Nacional ha decretat l'ingrés a la presó del raper Pablo Rivadulla, conegut com Pablo Hasel. Té deu dies per presentar-se al centre penitenciari que consideri. "Al final no hi ha hagut prou solidaritat per parar això que ens afecta a la majoria que no tenim garantida la llibertat d'expressió", ha dit Hasel a través de Twitter. El raper va ser condemnat per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. "Mai em doblegaran", ha assegurat.
Hasél va ser condemnat per incloure al seu perfil de les xarxes socials comentaris en forma de tuits on incorporava vídeos que, segons la sentència, incitaven a la violència, comentaris "d'enaltiment del terrorisme" i "vexatoris" conta la monarquia i altres institucions espanyoles. La defensa del raper insistia que els fets jutjats eren conseqüència d'un dret "efectiu" a la llibertat ideològica i d'expressió i que la sentència establia com a tipus penal el "llibertinatge d'expressió", i puntualitzava que aquest és "inexistent" al codi penal.
El seu advocat demanava a l'Alt Tribunal que anul·lés la sentència de l'AN i l'absolgués en entendre que es violava la tutela judicial efectiva que recull l'article 24.1 de la Constitució. El Constitucional, però, considera que "no es justifica l'especial transcendència constitucional del recurs".
Amb aquesta condemna de 9 mesos i 1 dia de presó, que ja és ferma, l'Audiència Nacional ordena l'ingrés a presó de Hasel perquè se suma a una altra sentència imposada el 2014 per l'Audiència Nacional que el va condemnar a 2 anys de presó per enaltiment del terrorisme per la lletra d'algunes de les seves cançons. Segons aquella sentència, les lletres de Hasél "alaben les accions i membres" de grups terroristes com els GRAPO, ETA o Terra Lliure, a més de "justificar la seva existència".
A més, considerava que Hasél demanava el retorn d'aquests grups i en presentava els seus membres com a víctimes de la democràcia. Aquesta primera sentència va ser ratificada pel Suprem el 2015 i l'Audiència Nacional va acceptar suspendre l'execució de la pena i per tant l'entrada a presó, el 2019, amb la condició que Hasel no tornés a delinquir en tres anys.
La pena, ratificada pel Tribunal Suprem, és de 9 mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme amb l'agreujant de reincidència i per injúries i calúmnies a la corona i a les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Aquesta condemna se suma als 2 anys de presó imposats el 2014 per l'Audiència Nacional, també per enaltiment del terrorisme, per la lletra d'algunes de les seves cançons sobre els GRAPO, ETA o Terra Lliure.Me han dado 10 días para ingresar en prisión. Al final no ha habido la suficiente solidaridad para parar esto que nos afecta a la mayoría que no tenemos garantizada la libertad de expresión. Van a encarcelarme por contar hechos objetivos, pero jamás van a doblegarme. pic.twitter.com/xeJzdM71wi
— Pablo Hasel (@PabloHasel) January 28, 2021
Hasél va ser condemnat per incloure al seu perfil de les xarxes socials comentaris en forma de tuits on incorporava vídeos que, segons la sentència, incitaven a la violència, comentaris "d'enaltiment del terrorisme" i "vexatoris" conta la monarquia i altres institucions espanyoles. La defensa del raper insistia que els fets jutjats eren conseqüència d'un dret "efectiu" a la llibertat ideològica i d'expressió i que la sentència establia com a tipus penal el "llibertinatge d'expressió", i puntualitzava que aquest és "inexistent" al codi penal.
El seu advocat demanava a l'Alt Tribunal que anul·lés la sentència de l'AN i l'absolgués en entendre que es violava la tutela judicial efectiva que recull l'article 24.1 de la Constitució. El Constitucional, però, considera que "no es justifica l'especial transcendència constitucional del recurs".
Amb aquesta condemna de 9 mesos i 1 dia de presó, que ja és ferma, l'Audiència Nacional ordena l'ingrés a presó de Hasel perquè se suma a una altra sentència imposada el 2014 per l'Audiència Nacional que el va condemnar a 2 anys de presó per enaltiment del terrorisme per la lletra d'algunes de les seves cançons. Segons aquella sentència, les lletres de Hasél "alaben les accions i membres" de grups terroristes com els GRAPO, ETA o Terra Lliure, a més de "justificar la seva existència".
A més, considerava que Hasél demanava el retorn d'aquests grups i en presentava els seus membres com a víctimes de la democràcia. Aquesta primera sentència va ser ratificada pel Suprem el 2015 i l'Audiència Nacional va acceptar suspendre l'execució de la pena i per tant l'entrada a presó, el 2019, amb la condició que Hasel no tornés a delinquir en tres anys.