El tercer sector social atén més de dos milions de persones en situació o risc d'exclusió social i aporta l'1,94% del PIB català, segons el Baròmetre del Tercer Sector Social 2024 elaborat per la Taula del Tercer Sector. En concret, les entitats que conformen aquest sector fan 3.328.803 atencions anuals, que són 140.523 més respecte a l'informe del 2021, i atenen més de 100.000 persones més en comparació amb el mateix any, el que suposa un increment del 5%. Els principals col·lectius atesos són infants (22%), persones grans (21%), amb discapacitat (15%) i en situació de pobresa i exclusió social (14%).

En un acte aquest dilluns, el president de la Taula, Enric Morist, ha defensat que el tercer sector és un actor "imprescindible". De fet, tenint en compte que a Catalunya viuen vuit milions de persones, les estadístiques presentades aquest matí signifiquen que un de cada quatre habitants del país rep atenció per part d'alguna entitat social.

Morist ha fet valdre l'atenció "de primera línia" que fan les entitats amb múltiples col·lectius "molt vulnerables", com poden ser infants sense tutela, i ha apuntat que garantir l'atenció a més de dos milions de persones "no és senzill". Sobre això, ha afirmat que gairebé fan una atenció "humanitària", si bé la seva voluntat final és que les persones ateses deixin de rebre la seva ajuda perquè  per elles mateixes puguin tirar endavant "el seu projecte de vida".  

A més, ha fet valdre l'atenció que presten i també el fet que el sector generi un impacte econòmic i oportunitats laborals. Per tot plegat, ha fet una crida perquè el sector sigui reconegut com un servei públic. Respecte a les dificultats amb les quals es troben, el president de la taula ha explicat, d'una banda, que el sector té les seves "dificultats", com dependre de les subvencions públiques. Segons ha defensat, el que cal són concerts o convenis a llarg termini. D'altra banda, ha lamentat que les entitats sovint no poden pagar als treballadors el salari que els correspondria "pel seu valor", fet que els està portant a que molts marxin a treballar en altres espais on tenen millors condicions.  

Augmenta l'atenció a la infància i pobresa  

Les dades del baròmetre, en què han participat 600 entitats, mostren que, en comparació amb l'edició anterior, ha augmentat sobretot l'atenció a la infància i a les persones en situació de pobresa i exclusió social. El 75% dels atesos són infants, persones grans, persones amb discapacitat i persones en situació de pobresa i exclusió social.

Els àmbits d'atenció són molt diversos, però destaca l'atenció residencial (10%), l'acompanyament i assistència personal (9%), l'atenció psicosocial (8%), l'educació en el lleure (7%), l'atenció sociosanitària (6,8%) i la igualtat de tracte, la no discriminació i els drets humans (5,8%).

D'altra banda, el 60% de les entitats han atès menys de dues vegades cada persona de mitjana. Tot i això, el 30% d'organitzacions atenen de manera intensiva. De fet, hi ha un 15% que atén cada persona entre tres i deu vegades i un altre 15% que ho fa més de deu vegades.

Entitats arrelades al territori

Sobre les característiques de les organitzacions que conformen el tercer sector social, el baròmetre revela que majoritàriament compten amb una llarga trajectòria i estan arrelades al territori. Així, el 72% treballen en l'àmbit comarcal o provincial, el 64% en el municipal i el 42% al barri o districte. Predominen les entitats mitjanes (amb ingressos de 150.000 a 5 milions d'euros), que representen el 47,5%, i les micro (ingressos de fins a 150.000 euros), amb un 41%.

Impacte d'1,94% al PIB català

L'impacte econòmic total de les entitats socials és de 3.874,41 milions d'euros, xifra que representa l'1,94% del PIB català. En la darrera dada pròpia del sector recollida al baròmetre del 2016, l'impacte era de l'1,42%.

Els àmbits on l'impacte és més gran són l'administració pública i la defensa, l'educació, la salut i l'assistència social. En concret, el baròmetre calcula un impacte de prop de 1.000 milions d'euros i 20.500 llocs de treball en l'administració pública. En els serves socials i l'educació, els impactes són de 283 i 424 milions d'euros, respectivament, amb 11.605 i 8.517 persones ocupades en cada àmbit.

En les activitats immobiliàries l'impacte calculat és de 431 milions d'euros de PIB, que l'informe atribueix a la necessitat d'infraestructures i espais per part de les entitats. D'altra banda, en els serveis personals l'impacte en llocs de treball s'estima en 2.759 i en aquest cas està relacionat amb el tipus d'activitats que presten aquestes entitats.

Inserció sociolaboral

Com a novetat, aquesta edició estudia les característiques de les entitats que es dediquen a la inserció sociolaboral. Els resultats mostren que un terç de les entitats enquestades ofereixen suport en l'àmbit de l'ocupació. Les entitats que hi treballen són molt diverses: centres especials de treball (20%), empeses d'inserció (14%) i associacions o fundacions (66%). Es tracta d'organitzacions que sobretot treballen en l'àmbit municipal (69%), també comarcal (57) i, en menor grau, provincial (38%). La ciutat de Barcelona concentra el 44% d'aquestes entitats.

El finançament públic té un paper clau en aquesta activitat. La majoria dels recursos es destinen a programes d'orientació, acompanyament, formació i inserció a empreses ordinàries. Aquests programes d'orientació, formació i acompanyament són els que registren més atencions, amb una mitjana de 100 persones ateses per programa.

Pel que fa als resultats, el 85% de les insercions són en el mercat de treball ordinari i cada entitat insereix una mitjana de 133 persones. El baròmetre situa l'assoliment de més estabilitat en el finançament públic i més seguretat jurídica per als programes i serveis com a principals reptes d'aquestes entitats.

Augmenta el deute de les administracions

El treball mostra també que la mediana d'ingressos de les entitats se situa en 828.800 euros, un 16% més respecte a l'edició anterior, que s'explica sobretot pels fons europeus Next Generation. Com els ingressos, les despeses també han augmentat, amb una mediana de 817.486 euros. El marge de superàvit és del 2,6%, però un 21% de les entitats registren dèficits, igual que en la darrera edició. El 86% de les despeses es destinen a l'atenció directa a les persones i el 14% restant a l'estructura de les entitats.

En comparació amb l'edició del 2021, ha baixat la dependència del fons públic, que actualment representa el 51% de les fonts de finançament-56% en el darrer baròmetre- i han augmentat els fons propis, que són el 32,1% del total -28% en l'anterior-. Hi ha un 16,6% de finançament privat. Pel que fa als públics, el 55% provenen de la Generalitat, el 27% d'ens locals, el 8% de l'Estat, el 5% de diputacions, consells comarcals l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Unió Europea i un 4% d'altres administracions. Les entitats consideren, però que el finançament públic és encara inestable i insuficient.

A més, el deute de les administracions públiques amb les entitats socials se situa en el 41%, un 5% més en comparació amb l'anterior baròmetre. La Generalitat (87%) i els ajuntaments (49%) són les administracions que acumulen la major part del deute.