[graficembassaments]
En ple compte enrere per a l'emergència, el Govern ha fet tres modificacions el pla de sequera. Per una banda, ha flexibilitzat la qüestió de les dutxes i les piscines a les instal·lacions esportives i també ha marcat les excepcions per al reg de supervivència en les zones verdes públiques. A més, ha aprovat la reducció dels cabals ecològics del Ter, el Llobregat i la Muga per tal d'estalviar aigua als embassaments així com la moratòria a autoritzar noves activitats amb un elevat consum d'aigua.
"Des del setembre del 2021 ens estem anticipant a la situació", ha volgut posar de manifest el conseller David Mascort, que ha indicat que s'ha pogut anar allargant l'entrada en l'escenari d'emergència i que tot apunta que podria ser a inicis de febrer. Això sí ha admès "incapacitat" de dir-la exacte. Sigui com sigui, des del Govern s'ha assegurat que la situació continuarà sent molt greu a curt, mitjà i llarg termini.
Reduir cabals ecològics per estalviar aigua als embassaments
Una de les grans modificacions aprovades avui són els denominats cabals d'emergència. El Llobregat, el Ter i la Muga veuran reduïda l'aigua circulant amb l'objectiu de retenir el màxim de reserves als embassaments.Concretament, s'espera retenir 4,52 hm3 dels 11 que es gasten cada mes. Aquest estalvi d'un 40% del consum de l'aigua envasada ha de permetre reduir en 136 dies l'esgotament de les reserves, fet que es passaria a produir el 5 de març del 2025.
Aquests són els cabals d'emergència aprovats:
- Llobregat (Sant Joan Despí fins a la desembocadura): 250 litres/segon (actualment són 500)
- Ter (Pasteral fins a la desembocadura): 600 litres/segon (actualment són 2.000)
- Muga (Pont de Molins fins al mar): 40 litres/segon (actualment són 135)
Per limitar l'impacte de la reducció, s'aplicaran les denominades hidropuntes. L'alliberament puntual de cabals superiors dues vegades per setmana i durant sis hores.
- Llobregat: 500 litres/segon
- Ter: 3.000 litres/segon
- Muga: 300 litres/segon
La moratòria a noves activitats intenses en aigua
Les modificacions al pla de sequera aprovades avui pel Govern també inclouen la moratòria a autoritzar noves activitats de gran consum d'aigua mentre estigui activada l'emergència per sequera. Concretament, serà l'Agència Catalana de l'Aigua l'encarregada en el tràmit d'avaluació ambiental de valorar aquest fet i deixar-ne, per tant, l'autorització pendent que la unitat afectada abandoni el pitjor escenari de pla de sequera.En el cas de les explotacions ramaderes -siguin noves o ampliacions- serà la direcció general d'Agricultura i Ramaderia l'encarregada de valorar si amb les restriccions per l'emergència es pot afectar el benestar animal i, en conseqüència, cal esperar a autoritzar l'activitat a la millora de la situació.
Els tres diversos nivells d'emergència
L'emergència per sequera s'aplicarà a 202 municipis de 14 comarques i uns 5,9 milions d'habitants. És la totalitat de la regió metropolitana de Barcelona, part de la Catalunya Central, l'àrea urbana de Girona així com la Costa Brava sud.[mapamunicipissequera]
Ara bé, el pla de sequera dibuixa fins a tres escenaris d'emergència. Comparteixen les restriccions als diversos sectors: 80% a l'agricultura, 50% a la ramaderia i 25% a la indústria i als usos recreatius.
En canvi, es diferencien per reduir cada vegada més dotació màxima per habitant i dia: 200 litres (emergència 1), 180 litres (emergència 2) i 160 litres (emergència 3). Aquesta gradació també servirà per a les restriccions en l'ús d'aigua de les instal·lacions esportives.
En el primer cas, les grans ciutats com Barcelona encara tindrien un coixí que els permetria mantenir la normalitat. En el segon, en canvi, la situació ja començaria a ser límit. La mateixa capital catalana va consumir el novembre 173 litres per habitant i dia. L'activació del tercer, mai abans de l'estiu, deixaria el país a tocar de fallida hídridca.
[impacte]
