Joan Carles I sabia, abans de presentar la seva regularització, que la Fiscalia l'estava investigant. Així ho avança El País aquest dilluns: "El tinent fiscal del Tribunal Suprem Juan Ignacio Campos va notificar formalment a Joan Carles I l'obertura de cadascuna de les tres investigacions sobre el seu patrimoni". 

Segons fonts coneixedores de la investigació, les notificacions es van produir durant el 2020, al juny, al novembre i al desembre, mitjançant l'advocat del rei emèrit, Javier Sánchez-Junco. Els escrits, dels quals hi ha justificant de recepció, invitaven l'anterior cap d'Estat a personar-se a les diligències, però l'emèrit no ho va fer en cap dels casos.

Les dues primeres notificacions es van fer abans que, el 9 de desembre del 2020, l'advocat de Joan Carles I fes pública una regularització fiscal "per un import de 678.393,72 euros, incloent-hi interessos i recàrrecs", i "sense requeriment previ". La tercera notificació, però, es va fer després d'aquest acte per part de l'emèrit, i prèvia a la segona regularització, de 4,4 milions d'euros, que Joan Carles I ha presentat aquest febrer.

Que la notificació arribés abans que la regularització és molt rellevant: es podria invalidar l'efecte que l'emèrit buscava, exonerar-se d'un possible delicte fiscal. Segons l'article 305.4 del Codi Penal, la regularització neutralitza l'acció penal sempre que "s'hagi procedit al complet reconeixement i pago del deute tributari abans que per l'Administració Tributària se li hagi notificat l'inici d'actuacions de comprovacions o investigació", o abans que el Ministeri Fiscal "interposi querella o denúncia" o "realitzi actuacions que li permetin tenir [al presumpte defraudador] coneixement formal de la iniciació de les diligències".

Així, en el moment en què l'investigat té "coneixement formal" que la Fiscalia ha obert diligències ja no pot regularitzar la seva situació amb Hisenda i, si ho fa, aquesta no té l'efecte d'exonerar-lo del presumpte delicte. I segons han confirmat fonts de la investigació a El País, l'emèrit sabia, mitjançant el seu advocat, que s'havien iniciat les diligències abans de procedir a la primera regularització. 

Les mateixes fonts, però, subratllen que eren notificacions "molt genèriques". Els escrits enviats pel fiscal Campos a l'advocat de Joan Carles I informaven de l'inici de les diligències, però només deia que tractaven sobre fets que podien tenir "implicacions penals" per a l'emèrit. No detallaven si es tractava d'un presumpte delicte fiscal i, en aquest cas, quin impost seria el suposat defraudat, per quin import o de quin període impositiu s'investigava.

Les notificacions invitaven l'advocat a personar-se en les diligències per defensar els drets del seu client, però Javier Sánchez-Junco va evitar fer-ho. L'anteriorment subordinat de Campos com a fiscal anticorrupció sabia que, si s'hi personava, hauria accedit al contingut de la investigació i no podria al·legar desconeixement. En tot cas, diu El País, era iun desconeixement formal perquè la premsa havia informat de l'objecte de les diligències obertes per la Fiscalia.