Les xarxes socials són sovint terreny adobat per a les notícies falses. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha identificat i ha reportat, a les plataformes de Facebook, Twitter, Instagram, TikTok i YouTube, 40 vídeos que qüestionen la seguretat i l’eficàcia de les vacunes o la necessitat de vacunació per la rapidesa del seu desenvolupament i l’aplicació de tècniques innovadores, qualificada de perillosa i amb risc de produir alteracions genètiques.

Per això l'organisme ha presentat un document, elaborat en col·laboració amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Departament de Salut, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, amb recomanacions adreçades a la ciutadania sobre com detectar les notícies falses sobre les vacunes de la COVID-19.

1. Tinc tota la informació? Els titulars poden aportar només una part de la informació, especialment a la xarxa, on busquen atraure visites, assenyala el decàleg. Per això cal llegir tota la notícia i fixar-se en els detalls. Les entrevistes a persones expertes són molt útils per obtenir informació sobre temes complexos com són les vacunes. 
 

Com detectar FAKE NEWS sobre les vacunes de la COVID-19?

🤔 Les 6 preguntes que ens hauríem de fer:

ℹ️ Tinc tota la informació?
🕸️ Per on m’arriba?
🆗 És creïble la font?
🤥 Ha estat manipulada?
🔎 És un cas únic?
📢 Ho comparteixo?

Atura’t, pensa i verifica. @Consell_Audio pic.twitter.com/aq2Lgr2RPF

— Salut (@salutcat) February 24, 2021

 2. Per on m’arriba? El decàleg recorda que la desinformació provoca que una part de la població tingui dubtes sobre la necessitat de vacunar-se. Per això, es recomana informar-se a través de mitjans reconeguts i contrastar les informacions amb els professionals de la infermeria i la medicina.

3. És creïble la font? Metges, infermers, farmacèutics, col·legis professionals i autoritats sanitàries són les fonts qualificades sobre la seguretat de les vacunes. Cal valorar si la font ofereix garanties científiques.

4. Ha estat manipulada? També cal tenir en compte si les imatges poden estar manipulades i quina és la font de la informació que rebem.

5. És un cas únic? El decàleg apunta que sempre hi pot haver casos d’esdeveniments adversos després de la vacunació i és possible que els mitjans de comunicació se’n facin ressò, oerò hem de valorar quina és la incidència que aquests casos representen

6. Ho comparteixo? Per últim, es recomana valorar si la informació rebuda té prou credibilitat abans de compartir-la perquè la propagació de rumors té riscos sanitaris.
[plantillacoronavirus]