Aquest migdia, com ja era més que sabut, el Tribunal Suprem ha confirmat la sentència d'un any i mig d'inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Torra esdevé així el primer president de la Generalitat en actiu que ha d'abandonar el càrrec de màxima autoritat de Catalunya per una sentència judicial.

I quin delicte ha comès Torra? Retirar una pancarta de la balconada del Palau de la Generalitat tres dies més tard de quan li va ordenar la Junta Electoral Central. I què deia aquella pancarta? Això: "Llibertat presos polítics i exiliats". És a dir, un delicte gravíssim de conseqüències devastadores i irreparables, no?

Com és sabut, sóc dels que, després d'unes setmanes de gràcia, vaig començar a criticar Torra per, al meu entendre, portar les institucions catalanes a una situació de decadència absoluta per ser el vicari del pare de l'estratègia del com pitjor, millor. I avui em podria esplaiar en explicar què aporten al redreçament de res les confrontacions simbòliques i les retòriques enceses. Però no crec que fos just.

I no seria just, perquè al davant tenim tot un búnquer judicial que s'ha proposat castigar, amb tota la severitat que la interpretació del Codi Penal els permet, qualsevol actuació de l'independentisme català. Per això, a Catalunya hi ha presos polítics i exiliats.

A la màxima autoritat de Catalunya se l'aparta del càrrec pel qual va ser elegit pels representants de dos milions de catalans mentre hi ha un emèrit fugat i que fa regals de 65 milions d'euros. És obvi que, sobretot la cúpula o búnquer judicial espanyol, no imparteix justícia, sinó venjança. Una cúpula judicial que ha perdut, fins ara, davant els tribunals europeus, ja sigui de Brussel·les, d'Alemanya, d'Escòcia i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Per tant, seria molt injust criticar avui Torra, perquè, entre altres coses, les penes han de ser proporcionals als suposats danys que s'hagin causat. I la inhabilitació de tot un president de la Generalitat pel retard a retirar una pancarta és meridianament desproporcionada i venjativa.

Tampoc vull parlar avui de com queda la Generalitat i del perquè, crec, s'haurien d'haver convocat eleccions ahir mateix. Ara ja s'ha fet tard, i els que volien més temps per refer-se, ja el tenen.

Per acabar i com deia la pancarta: "Llibertat presos polítics i exiliats!"